Psicologia de l’educació amb IA?

Breu comentari de l’informe de l’APA sobre intel·ligència artificial i psicologia

Llicència Creative Commons

Antoni Hernández-Fernández

La intel·ligència artificial (IA) està transformant múltiples sectors, i la psicologia no n’és una excepció. De fet, la IA ha estat un dels deu temes destacats per l’Associació Americana de Psicologia (APA) a la seva APA Monitor on Psychology 2025 Trends Report, un informe anual que val la pena revisar en conjunt, on s’analitzen els desafiaments i les oportunitats que marcaran el futur de la psicologia. Per a l’APA, el 2025 la IA ja no només està transformant la psicologia clínica i la recerca, sinó que també es posiciona com una tecnologia clau en la psicologia educativa. El seu impacte s’hauria de notar, ben aviat, en la personalització de l’aprenentatge, l’anàlisi del comportament acadèmic, el suport en l’atenció a la diversitat de l’aula i la millora de la formació del professorat. No sabem si arribarem a tant als nostres centres el 2025, però, podríem afegir, esperem ajudi també la IA a l’agilitat burocràtica a què es veuen sotmesos tant psicòlegs com docents a l’educació.

Segons l’APA, els psicòlegs tenen la responsabilitat de participar activament en el disseny, l’avaluació i la implementació ètica d’aquestes eines. Des d’algoritmes que ajuden en la presa de decisions fins a assistents conversacionals que donen suport a l’aprenentatge, el potencial és immens, sempre que es mantingui un enfocament professional crític, ètic i amb el rol humà com a essencial, en la línia de la declaració de Barcelona de 2017. A continuació, presentem un resum succint dels elements clau d’aquest informe de l’APA amb una mirada específica cap a la seva aplicació a l’àmbit educatiu.

Per què la IA és rellevant per a la psicologia de l’educació?

Molt especialment, l’auge dels anomenats grans models de llenguatge (com Chat GPT, DeepSeek, Gemini…) ha obert noves vies per millorar l’ensenyament i l’aprenentatge, però també per treballar en les problemàtiques relacionades amb la salut mental de l’alumnat S’ha escrit ja molt sobre com la IA pot contribuir a personalitzar l’aprenentatge, facilitar l’avaluació continuada o reduir la sobrecàrrega de treball del professorat, però potser no tant, per exemple, pel que fa a la detecció automàtica d’indicadors de risc de fracàs acadèmic, d’exclusió social o d’impacte psicoemocional en l’alumnat. En aquest context, l’APA fa indirectament una crida als psicòlegs per a liderar processos d’integració responsable de la IA, guiant les decisions amb criteris ètics i, per descomptat, científics. Això inclou garantir la privacitat de les dades, especialment sensibles en menors d’edat, mantenir la centralitat de la relació humana als entorns educatius i promoure l’equitat en l’accés a les noves tecnologies, amb vistes a l’atenció a la diversitat de l’aula i la inclusió.

Algunes possibles aplicacions

L’APA ha plantejat un llistat de recursos clau, que resumim a la taula 1, útil per ajudar la formació dels professionals de la psicologia i l’educació. Una de les línies més prometedores és l’ús de la IA per al feedback formatiu i la supervisió de l’ aprenentatge. Per exemple, els sistemes de tutoria intel·ligents poden analitzar les respostes de l’alumnat i oferir retroalimentació instantània, adaptant-ne el nivell de dificultat o suggerint activitats de reforç.

Ben utilitzada, la IA pot ser una aliada per reduir desigualtats. Els models generatius permeten adaptar materials educatius a contextos culturals diversos amb menys esforç que abans, no només traduint, cosa que ajuda molt a alumnes nouvinguts, sinó explicant de forma adaptada normes socials i referències significatives per a diferents col·lectius. Això pot millorar la inclusió i el benestar de l’alumnat amb trajectòries migratòries, minories lingüístiques o necessitats educatives específiques. Una altra aplicació potencial, que m’agrada plantejar en els cursos de formació, és la facilitat que ofereix la IA per redactar materials i activitats seguint les pautes de la comunicació clara: molts alumnes tenen problemes d’aprenentatge derivats de les seves dificultats de comprensió lectora.

També en aquesta línia de la millora de la comunicació, s’estan desenvolupant eines d’IA que ajuden els docents a transcriure, analitzar i millorar les pràctiques a partir de la informació recollida a classe o en tutories. Aquestes eines podrien identificar patrons en la participació de l’alumnat o en la gestió emocional del grup, generant alertes per a intervencions primerenques. Així mateix, l’APA planteja que la IA pot facilitar l’accés a recursos de salut mental per a estudiants que no poden anar a teràpia presencial, mitjançant xatbots entrenats per detectar estats emocionals o proporcionar primers auxilis psicològics. Però sempre ho haurà de fer en estreta col·laboració amb els professionals humans, propers i accessibles a l’entorn de l’alumne, i sota supervisió ètica.

A més, en el terreny formatiu, la IA pot enriquir l’actualització i la formació inicial de futurs professionals mitjançant simulacions i entorns virtuals on practicar habilitats d’orientació, mediació o ensenyament. Igual que a la clínica, models entrenats per detectar empatia o escolta activa podrien aplicar-se a la formació d’educadors i psicòlegs en tècniques de comunicació i relació interpersonal, entrenant-se amb màquines abans de llançar-se a la complexa realitat.

Taula 1: Recursos clau sobre IA i psicologia (APA)

Font: Modificada y ampliada de l’Associació Americana de Psicologia (APA, 2025): APA Monitor on Psychology 2025 Trends Report.

Avaluació crítica sí, però una crida a l’acció

Això no obstant, la revisió de l’informe de l’APA apel·la al principi de precaució: a més del conegut alt impacte ambiental i social de la IA generativa (vegeu la Cartografia de la IA del col·lectiu Estampa), moltes aplicacions d’IA que s’estan desenvolupant en psicologia estan encara immadures i plantegen riscos reals: pèrdua de privadesa, biaixos de les dades, dependència tecnològica o deshumanització de la relació educativa en són alguns dels més destacats. La psicologia de l’educació té la responsabilitat d’analitzar críticament aquestes eines i establir límits raonables per al seu ús.

Això implica, per exemple, preguntar-se qui té accés a les dades de l’alumnat, si aquestes dades es faran servir per entrenar models d’empreses privades (Open AI, Google, Microsoft…), si es poden revocar, o com s’expliquen les decisions automatitzades. També cal valorar com canvia el treball docent quan certes tasques es deleguen a màquines i quin impacte té això a la motivació, la reflexió pedagògica i la relació amb l’alumnat. Un enfocament prometedor consisteix a utilitzar models d’IA oberts i executables localment, amb control total sobre les dades i els objectius, en lloc de dependre de grans plataformes comercials, allunyades de les regulacions de la Unió Europea, fosques pel que fa als models d’entrenament i on acaben anant a parar les dades personals.

La IA no és neutra, i el seu impacte a l’educació dependrà en gran mesura de com s’implementi. Per això, la psicologia de l’educació s’hi ha d’implicar activament, no només adoptant eines, sinó coparticipant en el disseny, la regulació i l’avaluació, des d’una perspectiva tecnoètica, crítica i humanista. Com sosté l’informe de l’APA, la revolució ja és aquí. Més que témer-la, és hora d’analitzar-la críticament, veure com pot ajudar els professionals de l’educació i els estudiants, però no abraçar la IA a qualsevol preu: estudiar les evidències científiques sobre si l’ús millora o no l’aprenentatge, l’equitat i el desenvolupament integral de les persones, és un dels reptes pendents de la investigació actual.

___

Referències:

APA (2025). APA Monitor on Psychology 2025. Disponible a: APA 2025 Ten Emerging Trends in Psychology | Free Report

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons