Cartografia de la IA

Llicència Creative Commons

Allò que els docents haurien d’explicar sobre intel·ligència artificial

Antoni Hernández-Fernández

El Mobile World Congress (MWC) de Barcelona 2025 es consolida, un any més, com a gran teatre neoliberal de la tecnologia. Entre els llums, les presentacions grandiloqüents i una retòrica que oscil·la entre l’optimisme desbordat i la promesa de revolucions imminents, l’esdeveniment reflecteix fidelment la dinàmica de la indústria tecnològica global. És una injecció econòmica per a Barcelona, ​​sens dubte. I una excusa per retirar els pobres de les mirades dels executius, no fos que s’esparveressin. Perquè, després de l’enlluernador aparador d’innovacions, hi ha preguntes crítiques que gairebé no troben espai en els discursos oficials o mediàtics.

Un de les grans absències a la narrativa del MWC és l’impacte mediambiental de la intel·ligència artificial (IA). I això que potser l’emergència d’alternatives a la IA generativa “una mica més sostenibles” i de codi obert, com va ser la irrupció a inicis d’any dels nous models de DeepSeek, podrien haver esperonat la indústria tecnològica a replantejar-se el model extractiu i destructiu. No pas per interès moral o ètic, sinó per la caiguda en borsa d’algunes companyies.

Kate Crawford ja ho va denunciar al seu “Atlas of AI” (2021), on va desmitificar la suposada immaterialitat de la IA, revelant els seus costos energètics, les seves implicacions en l’extracció de recursos i en les desigualtats socials que perpetua, amb l’explotació de persones de rerefons. En la mateixa línia, el Taller Estampa, recentment guardonat amb el Premio Ciutat de Barcelona de Cultura Digital, ha posat sobre la taula la necessitat de cartografiar la IA des d’una perspectiva crítica al seu projecte   “Cartografia de la IA Generativa”. És sens dubte un contrapunt essencial a les dinàmiques globals del MWC. Perquè aquests enfocaments són clau per comprendre el desenvolupament tecnològic, més enllà del màrqueting empresarial, però també són fonamentals per a la docència.

La pregunta és inevitable: què haurien d’estar ensenyant realment els docents sobre IA a les aules? A la llum dels principis de la Declaració de Barcelona sobre l’ús adequat de la IA (2017) i de les indicacions d’entitats com OEIAC (Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya) o la la UNESCO, la formació sobre IA no es pot limitar a la programació d’algorismes o l’ús d’eines d’IA generativa a classe. Necessitem una educació tecnològica crítica que situï la IA en el context polític, social, ètic i ambiental.

El MWC i la IA acrítica: la tecnologia com a espectacle

L’MWC representa el paradigma d’una tecnologia convertida en espectacle on la IA es presenta com una força inevitable del progrés. És una IA mediàtica, empresarial. No es discuteix o es planteja, per exemple, que entrenar un model d’IA generativa pot consumir la mateixa energia que 125 llars en un any, ni que la mineria de dades necessària per a aquests sistemes requereix una infraestructura que aguditza la crisi climàtica i explota les persones en països empobrits, aquells que no sortiran mai del forat per culpa d’uns deutes imposats. Sí, els mateixos recursos que Trump vol aconseguir d’Ucraïna per als Estats Units, a canvi de suport militar. No és casualitat. La IA no és només codi: és aigua per refrigerar servidors, és liti i terres rares extretes en condicions laborals precàries, és una concentració de poder a poques mans. És polarització: riquesa per a uns quants, pobresa per a molts.

El Taller Estampa ha posat en evidència aquests costos invisibles a la seva “Cartografía de la IA Generativa”. Feu una ullada. La tenen en diverses llengües i és un projecte obert. Mostra com les infraestructures digitals tenen geografies concretes i efectes tangibles a l’economia, l’ecologia i la política. A les persones. Alguns camins del mapa són tenebrosos.

En aquest context, la tasca dels docents no pot ser només l’alfabetització tecnològica en un sentit tècnic. Necessitem també una educació crítica que permeti als estudiants comprendre com funciona socialment la IA i quins interessos la impulsen. Encara que el mòbil estigui prohibit als instituts, fora el faran servir. Hem de fer que reflexionin sobre el seu ús, el seu abús i, per desgràcia, la seva addicció potencial. També sobre les conseqüències de tot per a ells mateixos i per a altres persones al món. I per a aquest món.

Ètica i educació a IA

Des de la Declaració de Barcelona fins als principis de la UNESCO, la necessitat d’una IA ètica no és només un desideràtum abstracte, sinó una necessitat pedagògica. Des de la cèlebre conferència de Haifa de Mario Bunge (1974), s’ha emfatitzat la importància d’introduir la tecnoètica a l’educació. Cal considerar els riscos i les responsabilitats del desenvolupament algorítmic. No es tracta només de tècnica, sinó d’una formació que capaciti els estudiants per prendre decisions informades, i per exigir tecnologies més transparents i creadors, científics i usuaris més responsables. Entre els aspectes que caldria abordar a l’aula destaquen:

1. Limpacte mediambiental: entendre la IA com a part d’una economia extractiva no només de dades, sinó d’aigua i energia.
2. Els biaixos algorísmics: analitzar com les dades d’entrenament poden perpetuar desigualtats de gènere, raça o classe.
3. Els drets digitals: comprendre què implica l’ús d’IA en el capitalisme de vigilància, la privadesa i la presa de decisions automatitzada.
4. L’economia sociopolítica global de la IA: debatre quins es beneficien de la IA, els seus interessos i repercussions socials i en les guerres al món, i quines són les alternatives socials als models hegemònics.
5. La regulació i l’ètica aplicada: conèixer les legislacions emergents, el seu impacte en el desenvolupament tecnològic, i pensar la tecnologia per combatre els seus falsos mites, que diria el filòsof Antonio Diéguez.

Per tant, davant d’aquest complex mapa global, és imprescindible una didàctica de la tecnologia, dins l’especificitat de cada matèria o des de l’acció tutorial, que fomenti el pensament crític i ajudi els estudiants a desenvolupar una comprensió profunda dels impactes de la IA a la societat. Com a ciutadans del món és una problemàtica que no podran evitar.

Perquè el MWC 2025 reafirma la necessitat d’una educació que no només celebri la innovació, sinó que també qüestioni les implicacions. La Cartografia de la IA Generativa del Taller Estampa i els advertiments premonitoris de Kate Crawford ens recorden que la tecnologia no és neutral, ni autònoma, i que el seu desenvolupament té costos que han de ser considerats i legislats. Els ciutadans hauríem de tenir capacitat per intervenir. Per als docents, això significa un repte i una responsabilitat: formar els alumnes perquè siguin capaços de comprendre, qüestionar i modelar el futur de la IA, com d’altres tecnologies, des d’una ètica basada en el coneixement crític i en la justícia social.

___

Cartografia de la IA: file:///C:/Users/evase/Downloads/cartografia%20(1).svg

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons