La teoria del cavall mort

Llicència Creative Commons

Josep Oton

La teoria del “Cavall mort” és una metàfora punyent que reflecteix com moltes organitzacions s’encallen en voler fer funcionar un model que resulta inoperant. Es diu que aquesta teoria, aplicada a l’anàlisi de dinàmica de grups, prové d’una dita dels indis Dakota, transmesa de generació en generació, que traspua un gran sentit comú: “quan descobreixes que estàs muntant un cavall mort, la millor estratègia és desmuntar”. Ara bé, aquesta obvietat no sempre presideix les nostres actuacions. El relat en forma de conte del “Cavall mort” fa palesa aquesta freqüent incoherència.

Un genet munta un cavall estirat a terra. Intenta amb tots els seus mitjans fer que s’aixequi, però l’animal jeu sense vida. El genet ignora deliberadament l’estat del cavall i, desesperat per la seva immobilitat, el renya amb vehemència. Com no li fa cas, li venta més fort amb el fuet. El responsable de la quadra, en veure que el cavall no pot galopar, decideix rebaixar les expectatives i conformar-se amb el trot. En no funcionar aquesta estratègia, dedueix que el responsable és el mateix genet que no sap muntar adequadament el cavall. En conseqüència, l’envia a un curs de formació. En paral·lel, amplia el finançament amb una partida addicional destinada a l’entrenament per a intentar incrementar el rendiment del cavall. Com els resultats no són els esperats, es decideix canviar el genet per no estar capacitat i es considera la possibilitat d’encarregar un estudi de productivitat per a trobar un genet més lleuger que pugui millorar el rendiment del cavall mort. Per a esbrinar la viabilitat de les mesures adoptades, es constitueix un comitè d’experts que analitzarà la situació. Així mateix, s’organitzen viatges a altres països per a comprovar in situ com munten allà els cavalls morts. També es decideix requalificar el cavall mort i se li diagnostica una DPV, és a dir, una “disfuncionabilitat per a viure”.

Finalment, es declara que el cavall mort, en no necessitar aliment, resulta menys costós, implica menors despeses indirectes i, per això, contribueix substancialment, més que la resta de cavalls, al bon balanç final del pressupost.

Les persones acostumades a veure circular les successives modes pedagògiques per les aules hauran entès a la perfecció el sentit del conte del cavall mort i els esforços del genet, així com del responsable de la quadra, per a sortir-se’n de l’atzucac. Sembla una sàtira del sistema educatiu feta amb mala fe per un pervers professauri. Però no és així

La teoria del “Cavall mort” prové del món empresarial. Tot i que sembli una caricatura absurda, retrata el comportament de molts col·lectius. Mostra la inclinació envers idees insensates, la ceguesa enfront de l’obvietat, la tossuderia a demanar l’impossible i la inèrcia en la proposta de fites inassolibles. La repetició de remeis ineficaços és un problema comú de moltes organitzacions que es resisteixen a desfer-se’n dels projectes estèrils o, fins i tot, perjudicials. Recordem quan en medicina s’aplicaven les sagnies i les sangoneres.

Resulta força freqüent que determinats organismes segueixin invertint temps, recursos i esforços en un programa improductiu o, definitivament, fallit. En comptes d’abandonar-lo, moltes vegades s’implementen estratègies destinades a intentar ressuscitar el cavall mort. Quan es dissenyen objectius impracticables, es pensa que amb un esforç addicional i major inversió, la situació pot revertir i es podran esmenar tots els errors.

Aquesta anomalia organitzativa pot estar provocada per diversos motius. De vegades, és la idea d’algú a qui se li atribueix una gran autoritat i ningú s’atreveix a contradir-lo. També pot succeir que hi hagi massa compromisos adquirits amb anterioritat i ens obstinem a fer-la funcionar sigui com sigui. O bé, potser en el seu moment va ser una idea d’èxit, tanmateix la seva eficàcia ha caducat, i, no obstant això, continuem treballant gairebé com a autòmats en la direcció marcada.

És imprescindible reconèixer quan ha arribat el moment de deixar de banda els esforços improductius i redirigir la nostra energia cap a solucions més viables. Per a això cal obrir els ulls i adonar-nos de quina és la realitat. Altrament, continuarem muntant un cavall mort, malbaratant recursos sense arribar mai a enlloc. Que en preguin nota els responsables educatius.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons