Un “TED” de millora educativa

Chris Anderson al TED 2007 /Foto: Pierre Omidyar – Flickr, CC BY 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=1919016

Llicència Creative Commons

David Rabadà

A la meva biblioteca acostumo a castigar aquells llibres que afirmen hipòtesis sense arguments ni dades contrastades. En aquest cas els veuran amb el seu llom encarat cap a la paret, és a dir, només veuran la fina laminació entre les pàgines i no el títol del tractat. Així em queda clar qui m’ha intentat convèncer amb pura xerrameca i sense fets contrastats. I això ens porta als internacionalment difosos TED i els seus amplis i estesos sabers. Un TED és una xerrada curta en què una persona imparteix una idea interessant, argumentada o inspiradora de manera clara i accessible. El seu objectiu és difondre idees que valguin la pena en menys de 18 minuts. El TED va tenir el seu origen el 1984 en una conferència privada de Richard Saul Wurman i Harry Marks. Era una xerrada estava vinculada als àmbits de Tecnologia, Entreteniment i Disseny.

Més tard, el 2001, TED va passar a ser gestionada per la Sapling Foundation i dirigida per Chris Anderson. Ell va impulsar la seva expansió global en ser un empresari d’èxit en mitjans i tecnologia. De fet, va fundar i va dirigir Future Publishing i altres mitjans relacionats amb tecnologia, cultura i negocis. En fi, que Chris Anderson ha posicionat TED com a plataforma global amb patrocinadors i connexions vinculades a diferents líders mundials i figures d’empreses tecnològiques, acadèmiques i culturals (Gates, Branson, líders de Google, etc.). Tots generen milions de dòlars a través de l’organització de conferències TED. Els seus patrocinadors, donants i aliances globals emfatitzen la innovació en tecnologia, educació i altres sectors socials. Avui dia els TED són també organitzats per equips locals independents, però sota la llicència oficial de TED prestada pels seus impulsors originals. Una d’elles, la TEDx Igualada, el desembre del 2023 va començar a dissenyar un TED sobre educació que va prendre forma l’any següent. El missatge era contrastar dues ideologies educatives oposades per a millorar el nostre sistema d’ensenyament. De fet, l’educació nacional es debat entre dues ideologies. La primera, sota una educació innovadora social i emocional, considera més important que a l’aula es socialitzi que transmetre-hi coneixements, i la segona, sota un ensenyament progressista instruït i estructurat, considera més important l’adquisició de coneixements duradors entre els nostres alumnes. La primera la defensen la gran majoria de polítics, sociòlegs i pedagogs; en canvi, la segona la argumenten professors, neurocientífics i psicòlegs més altres experts en aprenentatges cognitius.

El guió del TED de millora educativa per al 2024 exposava que avui dia, i ideològicament, s’ha imposat ideològicament la primera, l’educació innovadora social i emocional, però es preguntava quina és la més eficaç? La posició final i argumentada consistia en defensar un ensenyament renovat sota la transmissió de coneixements des de professors especialistes en la seva matèria. Aquest plantejament era totalment innovador per als TED des de la seva expansió el 2001. Durant més de vint anys, si consultem les xarxes, veurem que les xerrades dels TED vinculades a l’educació defensen més una educació social i emocional que no pas una transmissora de coneixements. A les primeres, les emocionals, es troba l’aprenentatge basat en projectes, aprendre a aprendre fent, l’educació per competències, la prohibició de classes magistrals, l’educació emocional, l’ensenyament sense exàmens, l’ensenyament sense deures, el Disseny Universal per a l’Aprenentatge o l’escola sense memoritzar, entre molts altres. Totes les tècniques anteriors proposen que l’alumne sap, i per descobriment, aprendre per si mateix, és a dir, i com aprendre a parlar o a caminar, tot es pot aprendre de forma espontània sense la necessitat de docents que dominin la seva especialitat ni posseeixin coneixements específics de la mateixa. Així, el docent només ha d’acompanyar l’alumne durant els seus descobriments oferint-li el màxim de noves tecnologies perquè aprengui per si mateix. Al TED del 2024 s’havia de discutir aquesta tendència.

Deixar plantejar als TED una visió educativa totalment diferent de les xerrades anteriors dels darrers vint-i-cinc anys s’esdevenia el que més defensava TED, la innovació. El nou ensenyament eficaç hauria d’oferir coneixements òptims per crear adults autònoms, solidaris i crítics en base a un saber docte i veraç per tal d’evitar ciutadans manipulables, egoistes i dòcils. La innovació educativa hauria de provenir de variacions sobre la tradició històrica contrastada, de la confiança en docents experimentats i de la ciència empírica demostrada. Tot això era molt xocant si consultem l’hemeroteca de tots els TED educatius anteriors on la innovació era la resposta automàtica a qualsevol dèficit educatiu, i les noves tecnologies i xarxes el lloc on els alumnes havien d’obtenir la informació. A partir del 2006 es van fer virals un conjunt de xerrades del TED de Sir Ken Robinson on exposava això, l’educació innovadora social i emocional. Al febrer de 2006 va impartir la conferència “Les escoles maten la creativitat?” que va acumular més de 75 milions de visualitzacions; el 2013 va xerrar sobre “Com escapar de la vall de la mort de l’educació?” que va superar els 15 milions de reproduccions. A això cal afegir-hi el vídeo d’animació difós per xarxes el 2010 titulat “Canviar els paradigmes de l’educació”. Aquest últim va ser vist més de 17 milions de vegades a YouTube. En totes aquestes conferències Sir Ken Robinson mostrava una gran emotivitat en els seus relats advocant per l’abolició de la tradició escolar i passar a una innovació salvadora contra a diferència de l’anterior. Una de les hipòtesis de Sir Ken Robinson era que tots els alumnes tenen capacitats i aptituds innates que han de ser despertades pels docents, però que l’ensenyament, l’escola i la cultura vigents bloquegen i enterren aquestes competències. En fi, que Robinson deia que malgastem els nostres recursos a l’escola, i que aquesta necessita radicalment ser canviada sigui com sigui atès que el sistema educatiu actual es va dissenyar, concebre i construir, no per al segle XXI, sinó per al segle XVIII sota la Il·lustració.

La manera de pensar de Sir Ken Robinson s’ha fet avui dia dominant al nostre sistema educatiu i es parla d’innovació sense analitzar-ne empíricament les conseqüències. Cal indicar que a totes les xerrades de Robinson no hi havia arguments científics i sí un poder de seducció simbòlic d’alt nivell. En dir que innovar és bo a molts els agrada, però sense pensar que el canvi pot ser per a pitjor o neutre, i no per a millor. I recordem que Robinson advocava per eliminar això no perquè hagués fallat, sinó simplement per obrir pas a les xarxes i a les noves tecnologies. Ja no es tractava simplement de canviar per millorar, sinó de canviar per canviar tot i cremar les naus i impossibilitar el retorn al port de sortida. Convindrem que, si innovem només per innovar, en breu haurem de tornar a innovar allò canviat, amb la qual cosa cada innovació té la seva obsolescència programada i la data de caducitat. Defensar la innovació radical és defensar la desaparició de la innovació anterior com també impedir la millora, el progrés i la renovació de l’antecedent conservant allò que mereix romandre.

Atès el to de les ponències educatives anteriors, i sota un canvi en positiu de l’ensenyament, el 2024 tot estava a punt per als preparatius del TED de millores educatives. La veritat és que al seu ponent el sorprenia aquesta possibilitat davant dels antecedents descrits, però tot estava en marxa amb els guions preparats a poques setmanes dels assajos. Nogensmenys, el 29 d’abril de 2024 li va arribar un mail informatiu sobre aquest tema on se li recordava que les xerrades havien de ser constructives i amb el focus en la solució, però que en el seu cas creien que s’anava més aviat cap a les coses que estaven malament i cap a la confrontació. Afegia el mail que l’ordenació superior, però sense citar la Sapling Foundation de Chris Anderson, podia penalitzar l’organització local del TED, que hi havia xerrades d’altres TED locals que, en fer focus en la confrontació, havien estat eliminades de la web del TED i que a més els organitzadors havien perdut la llicència per crear nous TED locals. En fi, es comunicava que per motius logístics, l’organització del TED retallava aquell any les xerrades i n’eliminava la seva sobre educació, això sí amb la promesa que l’ajornaven per a l’edició del 2025 per treballar-la millor i més endavant.

Resulta obvi que vostès no han vist el TED de millora educativa ni el 2024 ni el 2025, així com tampoc se n’està preparant cap per a aquest 2026. Amb això només cal indicar que l’educació no només importa a la societat civil en conjunt, sinó també a les altes esferes econòmiques i tecnològiques internacionals, una cosa ni positiva ni negativa, només inquietant.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons