• Portada CA
  • 16 de novembre de 2026
  • Sense comentaris
  • 6 temps de lectura

Votar pensant en l’educació

Votar pensant en l’educació

Foto: Diario de Madrid– Wikimedia Commons

 

 

Llicència Creative Commons

 

Antoni Hernández-Fernández

 

Quan votem, també hauríem de pensar en l’educació. De la mateixa manera que examinem les propostes dels partits sobre sanitat, economia o habitatge, convindria llegir els programes educatius. No n’hi ha prou amb les promeses generals. Cal conèixer les mesures concretes, valorar-ne la viabilitat i exigir explicacions sobre les seves conseqüències, sense embuts. Perquè els afecta molt més del que creuen: des de l’infermer o el mecànic que els atén, fins a l’enginyera que vetlla per la seguretat del cotxe, o la pilot de l’avió on viatgen; des de la qualitat dels serveis que reben fins a les oportunitats que s’ofereixen als qui s’esforcen per estudiar i progressar. Tot, absolutament tot ,passa per l’educació.

És cert que moltes competències educatives estan transferides a les comunitats autònomes. Per això, el marge d’actuació directa del Govern central és limitat en determinats àmbits. Però l’Estat és crucial a la política educativa. Estableix, mitjançant lleis, les línies generals del sistema, els mínims comuns i els principis de compliment obligat per a tots els territoris.

I si no entenem bé els programes o no tenim temps de revisar-los? És millor que els llegeixin, però es pot recórrer a la intel·ligència artificial (IA). Només cal proporcionar-li els documents, o enllaços, i demanar-li que els resumeixi, compari les propostes o se les expliqui en un llenguatge clar. Fins i tot li haurien de fer preguntes incisives: són mesures concretes, meres declaracions d’intencions o fum ideològic? Són realistes? Tindran pressupost i calendari? Quines implicacions suposen per al professorat, l’alumnat i els centres educatius? Quins aspectes importants deixen sense resoldre? A qui beneficien o perjudiquen? S’arribarà mai a un consens ampli?

Tallin/enganxin l’anterior i ja tenen mig prompt. La IA ens pot ajudar a formular millors preguntes, tot i que les seves respostes s’han de contrastar i verificar, és clar. No s’oblidin dels seus biaixos ideològics. I, posats a utilitzar-la, recordin l’impacte ambiental d’aquestes tecnologies (Crawford, 2021) i la cartografia global de la IA. Per cert, hi ha iniciatives de xats com EcoGPT, entre d’altres, que posen el focus en la sostenibilitat i intentaran reduir-ne les conseqüències. Perquè importa com i amb quins recursos utilitzem la tecnologia.

En definitiva, l’educació no hauria de ser un assumpte secundari al debat electoral. Tampoc una qüestió que només interessi docents o famílies amb fills en edat escolar. Ens afecta tots com a societat i condiciona el nostre futur col·lectiu. Per això, votar pensant en l’educació és un exercici de responsabilitat cívica. Informem-nos, comparem programes, preguntem i exigim respostes. Estem escollint els que prendran decisions sobre educació: serà la que volem? La ciutadania té la responsabilitat de vigilar, qüestionar i exigir el compliment dels compromisos electorals educatius. Una democràcia no es limita a votar: també exigeix que es ​​retin comptes.

___

Debat especial eleccions: Quin model educatiu volem després del 29N?


Referències:

Crawford, K. (2021). Atlas of AI. Yale University Press.

EcoGPT: https://ecogpt.com/

Estampa, Taller (2023). Cartography of generative AI. https://cartography-of-generative-ai.net/


Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *