- Portada CA
- 20 de novembre de 2026
- Sense comentaris
- 13 temps de lectura
L’educació davant del 29N: el futur de la LOMLOE divideix el PSC i el PP

Foto: Imatge editada dels dos representants durant el debat. / Fundación Episteme
Gisela Navarro (PSC-PSOE) i Nacho Martín Blanco (PP) confronten els seus models educatius

Educational Evidence
Pocs dies abans de les eleccions del 29 de novembre, l’educació va ocupar el centre d’un debat polític. Mentre el PP reclama una nova llei que recuperi el pes del coneixement, el mèrit i l’exigència acadèmica, el PSC defensa la continuïtat de la LOMLOE, tot i que admet la necessitat de millorar-ne l’aplicació. Així es va exposar en la trobada telemàtica que va reunir Gisela Navarro Fuster, portaveu del grup parlamentari Socialistes-Units per Avançar a la Comissió d’Educació i Formació Professional del Parlament de Catalunya, i Nacho Martín Blanco, exvicepresident de la Comissió d’Educació del Congreso de los Diputados i diputat durant la legislatura 2023-2026. L’acte, organitzat per la Fundació Episteme amb la col·laboració d’Educational Evidence, va ser moderat per Eva Serra.
El debat va partir d’una constatació: les propostes educatives sovint queden relegades davant d’altres assumptes de l’agenda política, malgrat la seva transcendència social. L’organització va justificar la no-inclusió d’altres formacions per les limitacions de temps i per la voluntat de centrar la conversa en l’àmbit estatal, especialment en el futur de la LOMLOE i en les alternatives que poden obrir-se després de les eleccions. Sis eixos temàtics van permetre abordar el diagnòstic del sistema, el model educatiu, les metodologies, el professorat, la inclusió i les reformes necessàries.
PISA: un mateix informe, dos diagnòstics
Els resultats de PISA i el descens del rendiment en comprensió lectora, matemàtiques i ciències van marcar el primer xoc de posicions. Per a Gisela Navarro, els resultats són dolents i han de servir per orientar les polítiques públiques, però no justifiquen presentar el sistema educatiu com un fracàs. Va defensar un diagnòstic multifactorial que tingui en compte la complexitat social, els nous hàbits dels joves i la influència de les xarxes socials.
La representant socialista va situar entre els principals reptes la reducció de l’abandonament educatiu prematur i l’augment dels estudis postobligatoris
La representant socialista va situar entre els principals reptes la reducció de l’abandonament educatiu prematur i l’augment dels estudis postobligatoris, tant universitaris com de Formació Professional. Per millorar els aprenentatges, va proposar concretar quins coneixements s’han d’adquirir a cada curs, detectar les dificultats de manera primerenca i proporcionar més recursos i formació al professorat.
Nacho Martín Blanco va oferir una lectura molt més crítica. Va qualificar de «desastre» els resultats de PISA i d’altres indicadors internacionals i va considerar que no es poden desvincular de les polítiques educatives aplicades. Al seu parer, el sistema ha relegat el coneixement, el mèrit i la cultura de l’esforç en favor d’un model que concedeix un pes excessiu a les competències. Va reclamar recuperar l’exigència acadèmica, la disciplina i l’aspiració a l’excel·lència, a més de prestigiar la funció docent.
LOMLOE: continuïtat o derogació?
El futur de la LOMLOE va ser un dels punts de més discrepància. Martín Blanco va defensar sense ambigüitats l’aprovació d’una nova llei educativa. Considera necessari reforçar la lectoescriptura, les matemàtiques i les ciències, recuperar un currículum clar i comú, i revisar els estàndards acadèmics. També va qüestionar l’enfocament constructivista quan, segons la seva interpretació, redueix el paper del professor en la transmissió del coneixement.
La nova legislació, va sostenir Martín Blanco, s’hauria de fonamentar en evidències científiques i comptar amb la participació del professorat
La nova legislació, va sostenir, s’hauria de fonamentar en evidències científiques i comptar amb la participació del professorat i de les organitzacions de la comunitat educativa. No va concretar un calendari per a la reforma, tot i que va reclamar que l’educació sigui una prioritat del pròxim Govern.
Navarro va rebutjar la necessitat d’una nova llei. Va recordar que la LOMLOE ja és una modificació legislativa i va defensar que l’educació necessita estabilitat, temps i polítiques públiques que es puguin consolidar.
Va admetre que hi ha aspectes millorables en la seva aplicació, però va reivindicar els avenços en la reducció de l’abandonament escolar i l’augment dels estudis postobligatoris. Per a la diputada socialista, el debat s’ha de centrar a millorar el desplegament de la llei i dotar-lo de recursos, no pas a iniciar una altra successió de reformes legislatives.
Innovació pedagògica: el coneixement i les competències, models enfrontats?
L’eficàcia de les innovacions pedagògiques introduïdes els darrers anys va obrir un altre intercanvi significatiu. Navarro va defensar que la memòria, els coneixements i la cultura de l’esforç són perfectament compatibles amb la innovació i la inclusió. Va subratllar la importància de l’autonomia dels centres i del professorat, i va sostenir que innovar només té sentit quan produeix una millora real de l’aprenentatge.
Navarro va defensar que la memòria, els coneixements i la cultura de l’esforç són perfectament compatibles amb la innovació
Per a ella, el coneixement constitueix la base sobre la qual es desenvolupen les competències necessàries per resoldre problemes i adquirir esperit crític. Va rebutjar, per tant, la contraposició entre tots dos enfocaments.
Martín Blanco va insistir que els resultats obliguen a revisar les metodologies i va qüestionar una concepció de l’escola excessivament centrada a evitar la frustració de l’alumnat. Va defensar l’ensenyament sistemàtic, la memorització i l’exigència acadèmica. Va posar com a exemple Castella i Lleó, comunitat que considera un referent pels seus resultats educatius i pels seus programes de lectura.
El contrast es va estendre a la qüestió de la ideologia en el currículum. El diputat popular va denunciar una presència excessiva de plantejaments ideològics a la LOMLOE, mentre que Navarro va rebutjar aquesta interpretació i va defensar la incorporació de referents femenins en les matèries científiques per ampliar les oportunitats de les nenes. Martín Blanco, per la seva banda, va qüestionar determinats enfocaments de gènere i la seva aplicació als continguts acadèmics.
El professorat: autoritat, formació i reconeixement
En aquest apartat hi va haver més coincidències que discrepàncies. Tots dos participants van defensar la necessitat de prestigiar la professió docent i retornar al professorat el reconeixement social que consideren que ha perdut.
Tots dos participants van defensar la necessitat de prestigiar la professió docent i retornar al professorat el reconeixement social que consideren que ha perdut
Martín Blanco va proposar recuperar legalment la condició d’autoritat pública, elevar l’exigència en l’accés als estudis relacionats amb la docència i establir una carrera professional definida per a tot el territori espanyol, amb incentius vinculats a la millora i l’excel·lència.
Navarro va coincidir en la necessitat de revisar i millorar la formació universitària dels futurs docents, reduir la burocràcia i reforçar l’autoritat pública del professorat. Va afegir, però, que l’autoritat no pot dependre únicament d’una norma: requereix també un pacte de confiança entre docents, famílies i societat.
Escola inclusiva: el paper de l’educació especial
La inclusió va ser un dels blocs amb més distància entre els dos models. Navarro va defensar l’escola inclusiva com un assoliment social que cal protegir, tot i que va reconèixer que el seu desenvolupament no sempre ha anat acompanyat dels recursos necessaris. Va reclamar més professorat de suport, especialistes, orientadors i mitjans per atendre la diversitat. També va reivindicar el paper dels centres d’educació especial, que considera necessaris dins d’un sistema que ha d’oferir respostes diferents a necessitats diferents.
Martín Blanco va compartir l’aspiració d’una societat inclusiva, però va qüestionar com s’ha aplicat el model. Al seu parer, la LOMLOE ha relegat el paper de les escoles d’educació especial, que han de recuperar protagonisme i autonomia. Va advertir que una inclusió mal plantejada pot acabar produint exclusió dins de les aules ordinàries.
Martín Blanco va advertir que una inclusió mal plantejada pot acabar produint exclusió dins de les aules ordinàries
En abordar les primeres mesures que impulsarien si arribessin al Govern, Martín Blanco va afegir a la revisió del model inclusiu la recuperació de l’autoritat docent i una prova d’accés a la universitat comuna per a tot Espanya.
Navarro, per la seva banda, va posar l’accent en escoltar primer docents, famílies, alumnat i territoris, i va assenyalar com a prioritats l’educació de zero a tres anys, les beques, la Formació Professional, els recursos per al professorat i l’avaluació contínua.
Pacte educatiu i avaluació: l’acord pendent
Tots dos representants es van mostrar partidaris d’un pacte d’Estat, tot i que van discrepar sobre les possibilitats d’assolir-lo. Navarro el va considerar imprescindible per garantir estabilitat i evitar que cada canvi de Govern alteri les polítiques educatives. Va atribuir la manca d’acords a la tendència dels partits a anteposar allò que els separa als elements que comparteixen.
Tots dos representants es van mostrar partidaris d’un pacte d’Estat, tot i que van discrepar sobre les possibilitats d’assolir-lo
Martín Blanco també va defensar un gran acord nacional, però va expressar dubtes sobre la seva viabilitat a causa de l’actual dinàmica de blocs polítics. Va reclamar, a més, currículums més clars, organitzats per assignatures i cursos, i una avaluació rigorosa del sistema i de l’alumnat, amb proves externes quan sigui necessari. Navarro va recordar que ja existeixen avaluacions internacionals i proves internes a la meitat i al final de cada etapa, i va defensar que les dades han d’orientar les decisions públiques.
Les preguntes del públic: proves externes, recuperacions i problemes quotidians
El torn dels assistents va traslladar el debat a qüestions concretes. Antonio Jimeno va preguntar a Martín Blanco si el PP preveia una prova externa al final de l’ESO, amb valor acadèmic i necessària per accedir al batxillerat o a la Formació Professional. El diputat va confirmar que és una de les seves propostes i va defensar una avaluació nacional que permeti comparar resultats entre comunitats.
També es va preguntar a Navarro pel programa electoral socialista i la suficiència de les seves propostes per millorar els coneixements i els hàbits d’estudi. La diputada va respondre que els resultats depenen de la inversió i dels recursos que arriben als centres, i va destacar l’increment pressupostari en educació.
La trobada va acabar amb un reconeixement del públic al to dialogant dels participants
Altres intervencions van abordar la manca de substituts docents durant les baixes, la revisió dels concerts educatius, els decrets d’autonomia de plantilles i de direcció, i la possible recuperació dels exàmens de setembre.
Navarro va explicar que a Catalunya els nomenaments de substitucions es fan diàriament i va recordar que la decisió de repetir curs correspon a l’equip docent juntament amb la família. Martín Blanco va defensar recuperar les proves de setembre —o en una altra data— i la possibilitat real de repetir quan el rendiment acadèmic ho justifiqui.
La conversa es va ampliar als models internacionals. Martín Blanco va tornar a assenyalar Castella i Lleó com a referent, mentre que Navarro va coincidir que els seus resultats mereixen atenció i va afegir el cas d’Estònia, destacant-ne els bons resultats a PISA i l’aposta per la innovació tecnològica.
En el tram final, tots dos van abordar la intel·ligència artificial. Navarro va defensar que l’alumnat ha d’aprendre a utilitzar-la amb competència digital i sentit crític. Martín Blanco va coincidir en la necessitat d’aprofitar-ne les possibilitats, però va alertar del risc de fomentar la mandra intel·lectual i va reivindicar eines tradicionals de consulta, com ara els diccionaris i les enciclopèdies.
La trobada va acabar amb un reconeixement del públic al to dialogant dels participants. Més enllà de les diferències sobre la LOMLOE, el coneixement, la inclusió o l’avaluació, el debat va deixar una qüestió de fons: com construir un sistema educatiu capaç de millorar els seus resultats, oferir oportunitats i assolir una estabilitat política que permeti mantenir les reformes al llarg del temps.
___
Accés a l’enregistrament del debat
Debat especial eleccions: quin model educatiu volem després del 29N?
Font: Educational Evidence
Drets: Creative Commons