Els erectus marxen de viatge

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Poc després dels 2 milions d’anys, i per primera vegada en l’evolució dels nostres parents, un grup humà es va dispersar més enllà del continent africà. Així va ser que Homo erectus va assolir Europa, Àsia i Oceania. Això ho va realitzar expandint el seu primer mode de talla, l’I. Prova d’aquesta diàspora en son els jaciments de barranc León a Espanya d’1,3 milions d’anys, el de Sangiran a Indonèsia d’uns 1,7, el de Dmanisi a Geòrgia de també 1,7, el de Longgupo a la Xina d’1,8, el de Mojokerto a Java de també 1,8, o el de Shangchen a la Xina de 2 milions d’anys. Per tant, aquests i altres jaciments donen testimoniatge de l’avanç primerenc dels erectus per Euràsia ja des dels seus inicis africans abans dels 2 milions d’anys. Ara cal preguntar-se quines raons van impulsar tal proesa si els seus anteriors ancestres i parents es van mantenir bàsicament a Àfrica.

La primera raó és de tipus climàtic. Al voltant dels 1,8 milions d’anys va haver-hi un màxim glacial que va obrir les estepes per Euràsia, va delmar les seves masses forestals i va expandir la sabana africana. En aquest context erectus es va trobar davant la possibilitat d’expandir-se més enllà dels seus orígens australs. De fet l’estepa asiàtica estava connectada amb la sabana africana i així erectus va trobar una porta oberta a la seva dispersió. Però allò no va ser suficient ja que altres glaciacions anteriors havien obert altres ponts per als Australopithecus i altres bípedes precedents.

La segona raó es trobava en un tema ecològic. Els carnívors solen ocupar grans territoris per a satisfer les seves demandes de proteïna. Això implica que es dispersen amb major celeritat que la majoria d’herbívors. El fet que en la mateixa època altres carnívors també es dispersessin per Euràsia sembla donar suport a aquesta tesi. Grans felins com Machairodus, Panthera i Smilodon es van dispersar juntament amb Homo més enllà dels 1,8 milions d’anys.

La tercera raó ja ha estat abordada en capítols anteriors, i és que erectus amb el seu baix dimorfisme sexual, sexe durant tot l’any i absència de zel femení, degué aconseguir una taxa de reproducció major que els seus parents antecedents.

Però una última i quarta raó de la diàspora dels erectus va ser la seva encefalització. El seu gran cervell els va fer més versàtils, flexibles i adaptables a nous espais. La seva diàspora va ser inevitable, i no una sola vegada, sinó almenys dues. Si fa entre 2 i 1,8 milions d’anys va esdevenir una primera dispersió, mig milió anys més tard es va registrar una altra. Aquesta vegada, i novament des d’Àfrica, els erectus van millorar el seu estil de vida fa uns 1,6 milions d’anys. Amb una nova talla molt estesa per Àfrica, el Mode II, més l’habilitat de campaments amb fogates estables, i conjuntament amb un possible protollenguatge, sembla que erectus va tornar a sortir d’Àfrica cap a Europa i Euràsia.

Així en tenim constància a Europa i Àsia del Mode II, els bifaços. Posem per exemple el jaciments del riu Bose al sud de la Xina amb 800.000 anys, o els de Tell Ubeidiya a Israel amb uns 1,4 milions d’anys. És a dir, la segona diàspora va començar més enllà del milió d’anys, tot això associat a la talla mode II, al domini del foc i a l’ús d’un possible llenguatge. Així, i amb el domini del foc, els erectus van millorar la seva defensa davant competidors, van reduir els paràsits de la carn crua, van obtenir una font de calor addicional, van il·luminar la foscor, i finalment van cuinar els seus aliments. Això últim va fer més toves, digeribles i masticables les seves ingestes.

En certa manera el foc va augmentar la seva capacitat d’adaptabilitat afermant el seu èxit reproductiu i la seva nova diàspora fa més d’un milió d’anys. Jaciments amb fogueres controlades que donen aquest tret de sortida son la cova de Wonderwerk a Sud-àfrica i la cova de Swartkrans d’1,1 milions d’anys, o la Chesowanja a Kenya de fa 1,4 milions d’anys. En aquesta última es van excavar fins a 40 calcinacions circulars, és a dir, fogueres centrals que acollien individus al seu voltant. També cal esmentar les fogates de Koobi Fora, Awash i Gadeb també a Àfrica d’uns 1,5 milions d’anys, encara que, i en aquests casos, pertanyen a focs ocasionals sense certesa que erectus els encoratgés o gestionés.

En resum podem dir que erectus va començar a dominar el foc durant el primer terç de la seva existència, una tècnica que li va ser molt útil per a la seva segona diàspora pel món. En pocs mil·lennis aquelles poblacions evolucionarien cap a l’Homo sapiens i l’Homo naledi per Àfrica, cap al Homo floresiensis i altres per Indonèsia, i finalment cap a l’Homo heidelbergensis i neandertal per Europa i Pròxim Orient. Com veiem la dispersió dels erectus va ser el preàmbul de nosaltres mateixos, els sapiens, i d’una cosa més important, l’expansió de la cultura fora dels límits de l’espècie.

Ara els canvis de cultura lítica es van donar dins d’una mateixa espècie, no entre espècies, ja que erectus va passar de la talla I a la II sense canvis taxonòmics rellevants. Igualment passaria amb neandertal i altres que van passar dels bifaços del II al mosterià del III, o amb els sapiens que van passar del mode III al IV, i tot això cada vegada a major celeritat. A partir d’ara, l’evolució cultural estava deslligada, i en part, de la biològica amb uns avanços tecnològics cada cop més ràpids. L’explicació a tot allò seria l’augment gradual de l’índex d’encefalització dels erectus. El cervell anava a permetre la revolució cultural en l’evolució humana i aquesta la configuració de nous èxits. Un d’ells va ser l’arribada dels erectus a l’Europa occidental.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons