“Eduard Estivill: Encara no podem interpretar correctament els somnis”

Eduard Estivill Sancho / Foto: Cortesia de l’autor

CARA A CARA AMB

Eduard Estivill, especialista en medicina del son

Llicència Creative Commons

David Rabadà

El doctor Eduard Estivill Sancho és un metge català reconegut internacionalment per la seva tasca pionera en l’estudi i el tractament dels trastorns del son. Llicenciat en Medicina i Cirurgia a Barcelona, va ampliar la seva formació a l’estranger, especialment als Estats Units, on va entrar en contacte amb centres capdavanters en recerca mèdica i en medicina del son. Aquesta experiència internacional va marcar profundament la seva visió científica i humana de la medicina.

De retorn a Barcelona, va desenvolupar la seva carrera clínica i investigadora fins que, l’any 1989, va iniciar una etapa clau fundant la Unitat d’Alteracions del Son de l’Institut Dexeus. Aquesta entitat es convertiria en un centre de referència en el diagnòstic i tractament dels trastorns del son en infants, adolescents i adults. Des d’allí va impulsar recerques clíniques basades en la biologia i la pedagogia conductual.

Paral·lelament a la pràctica mèdica, el doctor Estivill ha destacat com a divulgador amb llibres de gran impacte social sobre el son i els seus trastorns. Traduïts a nombroses llengües han mostrat com la seva trajectòria combina rigor científic, esforç constant i una clara vocació educativa per tal d’apropar el coneixement mèdic a la societat, tot, i com ell em diu, per millorar la qualitat de vida de les persones a través d’un bon descans.

Com va influir la seva estada d’estudis als Estats Units en la seva manera d’entendre la medicina i com va viure, a nivell personal, el moviment hippie d’aquella època?

La veritat és que aquella estada va canviar la meva vida. Jo venia d’una ciutat com era Barcelona l’any 1965 on encara hi havia una repressió política, cultural i també social. Fins i tot no podíem ni cantar en català doncs estava prohibit. En aquest sentit els Estats Units van significar un obrir el cap, un obrir la ment per a entendre que hi ha gent que viu d’una altra manera, però sobretot em va ensenyar a ser tolerant. Vaig entendre que no hi ha ni blancs ni negres sinó infinits grisos. D’aquesta manera em vaig integrar totalment a la vida de Califòrnia on la vida dels hippies hi estava florint, un estil que aquí sols en va arribar la part més folklòrica. En realitat era una ideologia molt més profunda amb una revolució cultural i social des de la música fins a les relacions sexuals passant per la política internacional. Això em va canviar la ment com també l’idioma mental. De fet quan vaig arribar als Estats Units no en sabia ni un borrall d’anglès.

En tornar a Barcelona, per què va decidir implicar-se també en la creació d’un grup de música i què li va aportar aquesta experiència?

Tot va venir de la història viscuda en els Estats Units. Jo allí feia tot el que feien els americans com fer surf, jugar a beisbol, practicar el futbol americà i tocar en una banda de música. A més jo era l’únic estudiant estranger en aquella ciutat modesta, Calsberg, que aleshores contenia uns 10.000 habitants al respecte dels 100.000 actuals. Era una ciutat idíl·lica tocant al mar entre San Diego i Los Ángeles on jo vivia en una casa que no tenia res a veure amb el pis familiar de Barcelona amb pare, mare, germans, àvia i gos. Així que al tornar a Barcelona vaig portar el bagatge de la música apresa en aquell lloc ple d’estímuls i bons records. Tot i que jo no volia marxar d’allà, però el servei militar espanyol m’hi va obligar. Al tornar a Barcelona vaig contactar amb els amics que havíem estat en els boys scouts cantant cançons dels escoltes en un petit grup, els Grills Grillats. Així vaig conèixer en Joan Boix, el germà d’en Xesco Boix. Ells dos havien format part d’un grup de folk amb en Pau Riba, amb els germans Batista o amb les germans Casajuana. Vet aquí que en Joan Boix i jo vam crear primer un duo que va anar creixent fins que fa tres anys vam fer l’últim recital al Palau de la Música amb tot l’aforament ple. En total han estat més de cinquanta anys cantant i havent gravat més de cent-cinquanta cançons. Realment no hem viscut mai de la música, però jo diria que vam ser el grup musical amateur més professional que hi havia.

“Realment no hem viscut mai de la música, però jo diria que vam ser el grup musical amateur més professional que hi havia”

Algun èxit durant aquesta etapa musical?

Doncs en Ramon Casajuana va traduir Puff el drac màgic i tots plegats el vam popularitzar en català per arreu.

Quin paper creu doncs que li ha aportat la música?

Doncs la música m’ha ajudat moltíssim i sobretot m’ha permès no haver de prendre ni prozac ni antidepressius perquè ella, la música, sempre m’ha aportat felicitat.

Què el va portar a considerar que l’any 1989 era el moment adequat per crear la Unitat d’Alteracions del Son a l’Institut Dexeus?

Havent acabat medicina em vaig especialitzar en pediatria i neurofisiologia. Després vaig treballar vuit anys com a neuropediatre a l’hospital de la Vall d’Hebron i vuit més al de Sant Joan de Déu. Allà feia i interpretava electroencefalogrames de nens amb problemes. En fi, que per tal que estiguessin quiets havíem d’esperar a que estiguessin adormits. En aquest context va sorgir la possibilitat d’anar a estudiar sobre el son als Estats Units i vaig deixar tota la feina que tenia a Barcelona, i amb una plaça per a tota la vida, per a perseguir la meva curiositat pel son, una cosa que simplement m’il·lusionava moltíssim. I vaig tenir la sort d’anar a Detroit per a estudiar medicina del son. Quan vaig tornar a Barcelona fou que l’Institut Dexeus ens van cridar a mi i a la meva companya de feina, la Consol Almanach, per tal d’obrir una unitat d’alteracions del son. Així en vam ser pioners, la qual cosa ens va acabar donant prestigi amb més de setanta mil pacients atesos fins a l’actualitat.

Quines línies de recerca principals es van endegar en aquella unitat i quins resultats en destacaria?

En la unitat d’alteracions del son vam tenir la idea molt clara de generar tres línies d’actuació. Una primera assistencial per tal d’estar al dia de totes les novetats i teràpies que anessin sorgint per tal d’atendre el millor possible els nostres pacients. Una segona havia de ser la recerca participant i fent assajos clínics per a les farmacèutiques i indústries de materials. I una tercera línia havia de ser la comunicació on, i en els Estats Units m’ho van ensenyar molt bé, és que no sols s’han de fer les coses correctament, sinó també cal saber-les explicar molt bé i amb paraules entenedores. Això ens va fer ser referents a la ràdio i la premsa a nivell de divulgació mèdica. El mateix val a dir de les xarxes socials al ser el nou paradigma de la comunicació.

“Jo sempre dic que el son comença quan obrim els ulls pel matí donat que tot el que passa durant el dia ens influencia durant la nit”

Quines normes bàsiques recomana per tal de dormir millor?

El dormir malament és un símptoma relacionat amb més de quaranta causes, però n’hi ha una que és la més comuna. Tot el que ens passa durant el dia ens pot estimular massa fent que no ens deixi dormir per la nit. Per tal de tractar aquestes alteracions del son cal canviar les conductes. Jo sempre dic que el son comença quan obrim els ulls pel matí donat que tot el que passa durant el dia ens influencia durant la nit. Per tant la cosa no s’arregla amb pastilles donat que aquestes no faran que tu desconnectis millor quan toca anar a dormir, sinó adquirint unes normes higièniques del son i una teràpia conductual al respecte.

Des del seu punt de vista científic, per què somniem els humans i quina funció té el somni?

Des del punt de vista científic sabem que encara no podem interpretar correctament els somnis, però el que sí sabem és com es configuren aquests. Quan una persona està desperta capta informacions i emocions que guarda en el seu cervell. Tot això configura una base de dades que és la nostra IA. Quan nosaltres necessitem aquesta informació i estem desperts, el cervell va a buscar la informació, l’ajunta coherentment i així la pot explicar. Per tant tot és coherent quan estem desperts, però quan estem dormint configurem somnis sobretot durant una fase anomenada REM (rapid eye movement) on el cervell perd la capacitat d’ajuntar coherentment la informació, fet el qual fa que les històries derivades siguin totalment irreals i aleatòries. Per aquesta raó sovint pocs cops veiem el final d’aquestes històries.

Com creu que la seva formació inicial ha estat clau per a l’èxit de la seva trajectòria professional?

Tot el que vaig viure als Estats Units va ser bàsic al aportar-me un canvi social i cultural contrastat. També quan vaig tornar a Catalunya es vivia un altre canvi polític, social i cultural. Això més la meva curiositat de mena m’ha mantingut atent i viu davant les innovacions. Per exemple ara estic investigant sobre les aplicacions de la IA en el meu camp. Per tant el que vaig viure en una època determinada, més la meva manera de ser, han marcat la meva trajectòria.

Quin paper han tingut l’esforç i la constància al llarg de la seva carrera?

Jo soc un home molt positiu que fa que també sigui molt constant. Tu no sé si saps, quan jo era boy scout, una de les coses que fèiem era escollir un animal com a símbol. En aquell cas jo vaig escollir el goril·la i els companys em van posar de cognom constant, en fi, el Goril·la Constant. De fet quan he de fer alguna cosa, m’hi poso de valent i continuo per tal que surti bé. Això mateix m’ha passat amb la música quan tocava en aquell grup amateur. Teníem tan clar que ho havíem de fer bé que en cas contrari no calia pujar. Vet aquí tanta constància i seriositat al pujar als escenaris. En definitiva l’esforç i la constància m’han ajudat moltíssim.

“Tenim la sort que el dormir és una activitat que ens acompanya en aquest món d’ençà naixem fins que morim i la nostra divulgació pot ajudar a molta gent”

Consideraria important la transmissió dels coneixements per a una bona educació?

Evidentment que sí, vet aquí que la part de divulgació que fem en medicina del son sigui tan exhaustiva i que la pengem contínuament a les xarxes per tal que el món pugui consultar-la, dormir millor i potser ser una mica més feliç. Tenim la sort que el dormir és una activitat que ens acompanya en aquest món d’ençà naixem fins que morim i la nostra divulgació pot ajudar a molta gent.

Fins a quin punt el seu entorn familiar i l’educació rebuda han influït en la seva manera de ser metge i divulgador?

L’entorn familiar i l’educació han estat fonamentals en la meva vida. Jo vinc d’una família molt humil, bé humil és un eufemisme perquè érem pobres com les rates. Jo recordo que de petit vivia amb els avis donat que els pares no tenien diners per a llogar ni tan sols una casa. Els avis també vivien de lloguer i recordo que ni pares ni avis anessin mai de vacances, com a molt a la platja a l’estiu o una paella algun diumenge, però poca cosa més. La mare sempre em deia, nosaltres no et donarem diners, però sí educació per tal que tu puguis tirar endavant. I així va ser, i és que la meva mare tenia una intel·ligència emocional brutal. Va ser ella qui va empènyer al pare per tal que anés progressant en la fàbrica on treballava fent ulleres. Ella va aconseguir que ell es treies un petit títol per tal d’obrir una òptica i tirar endavant.

La seva vessant divulgadora, ¿d’on li va venir?

Res és innat, però hi ha l’epigenètica que és tot el que tu veus al voltant i que d’alguna manera et va ajudant a tirar endavant. El ser divulgador també forma part de la manera de ser i de l’aprenentatge adquirit. I clar, i tal com t’he dit, la música m’ha ajudat moltíssim a divulgar. Jo quan pujo a un escenari a impartir una conferència em sento còmode. Sembla que els hi canti Puff el drac màgic i la gent ho agraeix perquè veu que els ofereixo aquesta comunicació.

Ens podria avançar quin és el seu últim projecte, llibre o línia de recerca en què està treballant actualment?

Doncs fem moltes coses contínuament a la clínica. De fet som molta gent dirigits per la directora que és la meva filla, la Carla Estivill. Ella, llicenciada i doctorada en química, s’ha fet experta en son també. En aquest sentit estem fent moltes investigacions i una d’elles sobre un nou medicament per tal de tractar el freqüent insomni en les dones amb menopausa. Després estic projectant un nou llibre que sortirà aviat sobre coses noves que no s’han parlat gaire en el món del son com són les xarxes socials o la gent que fa esport. A la meva edat – prop dels 80 – contínuament estic fent moltes coses, contínuament estic impartint conferències, camino molt, practico molt esport, jugo a golf tres dies per setmana, jugo a tennis els dissabtes i encara visito pacients un dia per setmana. Tot plegat són activitats que em fan tirar endavant.

El dormir ens regala un bon destí?

La nostra il·lusió és, i en el fons, fer feliç a molta gent.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons