Leonor Serrano Pablo, mestra difusora del mètode Montessori

La pedagoga, jurista, abogada y escritora feminista Leonor Serrano Pablo. / Fuente: Wikimedia  “Les mestres pensionades a Roma“. La Ilustració Catalana (581).

Llicència Creative Commons

Soledad Bengoechea

Leonor Serrano va ser una mestra que va difondre el mètode Montessori d’educació infantil a Catalunya. Havia nascut a Hinojosas de Calatrava (Ciudad Real) un fred 22 de febrer de l’any 1890 i va morir a Madrid el 1942. Durant tota la seva vida adulta fou una mestra i advocada defensora dels drets de les dones. Sent una nena aconseguí ser becada per deixar l’escola del seu poble i anar a estudiar interna durant deu anys al Colegio del Sagrado Corazón de Madrid. Obtingué el títol de Mestra de Primer Ensenyament Superior a l’Escola Normal de Guadalajara. Compaginà els estudis amb treballs en què ajudar a mantenir la seva família d’humils camperols. Més tard, estudià a l’Escuela de Estudios Superiores de Magisterio a Madrid entre 1909 i 1912, on entrà en contacte amb les idees pedagògiques regeneracionistes de la Institución Libre de Enseñanza, un projecte pedagògic creat el 1876 per Francisco Giner de los Ríos (aquest projecte va permetre que a Espanya es creés el primer centre educatiu al marge de l’Estat i de l’Església. Perdurà fins al 1936, moment en que va esclatar la Guerra Civil. En primer lloc, la iniciativa es va dedicar a l’ensenyament universitari i més tard es va estendre a l’educació primària i secundària). L’any 1913, Leonor esdevenia inspectora d’escoles en la, finalment!, primera promoció oberta a les dones. Llavors, ocupant el càrrec d’inspectora auxiliar d’escoles, arribà a Barcelona i poc després assolia el càrrec definitiu. El 1915 era nomenada inspectora provincial.

L’arribada a Barcelona va succeir en temps de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923/25), uns temps de sensibilitat social i política vers l’Escola Nova (moviment pedagògic que havia sorgit a Catalunya a finals del segle xix, que pretenia promoure un canvi en la manera d’ensenyar impulsant un aprenentatge actiu, en contrast amb el de l’Escola Tradicional), i les seves metodologies. El 1914, col·laborà amb el pedagog Joan Palau Vera en l’assaig del mètode Montessori (constitueix un sistema educacional destinat a encoratjar l’espontaneïtat de l’infant, donant-li llibertat per desenvolupar-se dins d’un ambient especialment preparat, la qual cosa n’afavoreix l’autodesenvolupament). A instàncies del gran mestre i pedagog català, Eladi Homs, es decidí enviar sis mestres pensionades per la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona al II Curs Internacional Montessori que la pedagoga italiana havia organitzat a Roma aquell any. Leonor Serrano formava part d’aquest grup de mestres. Els plantejaments de Maria Montessori van impactar en Leonor, i emprengué una activa tasca de difusió del seu mètode a Catalunya. El juliol d’aquell mateix any, Serrano intervingué a la primera Escola d’Estiu en els cursets per a difondre entre el magisteri el mètode de la pedagoga italiana sota la direcció de Palau Vera, pedagog valencià d’origen veneçolà.

En aquests primers anys barcelonins, a través d’intervencions i escrits, Leonor Serrano demanà a les autoritats una efectiva escolarització dels infants i també de la petita infància. També la creació de cantines escolars. Ho percebia com una condició per tal que les dones poguessin treballar.

El 1918, Leonor s’implicà  en la iniciativa per obrir noves portes a l’educació de les dones amb l’Institut de Segon Ensenyament de Barcelona, creat el 1910 i impulsat pel professor Hermenegildo Giner de los Ríos, regidor de l’ajuntament de la ciutat i secretari que fou de la Institución Libre de Enseñanza.

El 1924, ja en mig de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), marxà a conèixer escoles i experiències educatives a Bèlgica, França i Suïssa pensionada per la Junta de Ampliación de Estudios. Amb una especial dedicació a les escoles de formació laboral i d’adults. Experiències i impressions que aplega als seus llibres La Enseñanza Complementaria Obrera i La educación y las profesiones femeninas.

Per negar-se a delatar els mestres que empraven el català a les escoles, i la seva oposició a la dictadura, un grup d’inspectors, entre els què figuraven Leonor Serrano i el seu marit, el també inspector Josep Maria Xandri, foren desterrats fora de Catalunya. Així, el 1926 va ser destinada de primer a Castelló i després el maig de 1926 a Osca, i passà a Saragossa el maig de 1929. Aquells anys foren de fructífera producció escrita. Aprofità el desterrament per fer el batxillerat a la primera ciutat aragonesa per després cursar la llicenciatura de Dret a la capital. Es llicencià en dret als quaranta anys!

De retorn a Barcelona, es dedicà plenament a la seva tasca d’inspectora i al seu bufet d’advocada. També inicià la seva col·laboració al diari Las Noticias dins una secció fixa que significativament titulà “Tiempos Nuevos”. En l’ambient de llibertat que obrí la Segona República el 1931, Leonor Serrano subscriurà activament la defensa de la dona i del feminisme. Les seus aspiracions les canalitzà políticament afiliant-se a la Unió Socialista de Catalunya (USC). El 1932 es feu càrrec de la Secretaria de Cultura i Acció Femenina de la Comissió Executiva del partit. També formà part de la redacció de Justícia Social òrgan d’expressió de la USC.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) fou destituïda i separada definitivament del servei com a inspectora per Wenceslao Roces, subsecretari de Instrucción Pública del ministre comunista Jesús Hernández, perdent tots els drets. Serrano recorregué i la sanció es convertí en “jubilación forzosa con los haberes que por clasificación le correspondían” igualment molt dura.

Durant els bombardejos franquistes de Barcelona Leonor va patir una gran tragèdia: morí el seu marit i el seu fill Andreu Xandri. Decidí exiliar-se a França però retornà, el 1939, per cuidar de la seva mare ja molt gran. Vivia a Madrid pobrament, amb l’ajut dels pocs diners que guanyava impartint algunes classes particulars. Un dia algú la va reconèixer i la va delatar. Fou sotmesa al Tribunal de Responsabilidades Políticas. Mentre s’incoava el seu expedient, morí el 24 d’abril de 1941.

El novembre de 2018 es va inaugurar a Barcelona una Escola Bressol Municipal que porta el nom de Leonor Serrano.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons