Graduacions

Digue’m com és la teva graduació i et diré qui ets

Llicència Creative Commons

Antoni Hernández-Fernández

En el context educatiu, les graduacions representen un moment culminant, un oasi d’alegria, alegria i satisfacció després de l’ardu camí de l’aprenentatge. Aquest esdeveniment final, extàtic, no només marca el final d’una etapa acadèmica, sinó que també es converteix en un locus amoenus, un lloc idíl·lic que, igual que a la literatura llatina, ofereix un cert consol i una certa reflexió final del trajecte recorregut, tant a estudiants com a professors. És una clariana al mig del bosc educatiu, una font d’anècdotes, del relat dels moments crítics o èpics, que conflueix al riu que configura les societats humanes.

Són també un moment de separació, de senderes borgianes que es bifurquen. Les existències conviscudes per les assignatures, els plans d’estudis, els cursos i les lleis educatives, prenen rumbs divergents. Hi ha comiats, però també nien a l’ànima docent els futurs èxits i somnis per assolir. Els professors esperen des d’aquell moment a la promoció següent, que arribarà renovada i igualment jove, mentre que ells envelliran una mica més cada curs.

La vida docent és sovint un viatge solitari. Les lectures i les hores de preparació, les correccions, la planificació de classes, l’esforç constant i quotidià per ensenyar i motivar els estudiants formen part d’un treball que no sol rebre un reconeixement immediat. Quan el curs ha funcionat en conjunt, fins i tot el millor escrivà fa un esborrall, les graduacions són una font d’aigua fresca que revifa el nostre esperit, en un moment de cansament final, atiat per l’estiu.

L’energia i la vitalitat dels estudiants graduats revifen el professor. La cerimònia de graduació, amb la càrrega emotiva i simbòlica, és un conclave on el docent pot apreciar els fruits de la seva tasca. Somriures, bromes, abraçades i les paraules d’agraïment dels alumnes, o dels seus familiars, són el bàlsam de Fierabrás per al mestre, esgotat al tram final, si no exhaust.

En el meu recorregut docent ja he viscut moltes graduacions bigarrades. Digues-me com és la teva graduació, i et diré qui ets. Privat o públic? Alegre o seriosa? Formal o informal? Potser hi hagi un acurat i fins i tot luxós càtering, o hi estiguin competint les truites de patata dels familiars i els ganxets de bossa del súper; potser sigui sota l’ombra dels arbres del pati, o al gimnàs decorat amb globus insuflats amb l’aire de l’èxit final, o en un auditori decorat amb cura, pels mateixos alumnes o per professionals contractats?; parlaran els alumnes, representats per aquells més carismàtics o els que han obtingut millors notes?… O ho faran els docents i els equips directius, més o menys encorbatats, segons quina sigui la titularitat del centre. De vegades hi ha més distància social, entre alumnes i professors, i hom anirà a dormir d’hora, d’altres es confraternitza amb la tropa ja llicenciada i hom acaba sortint fins a altes hores de la nit. Sigui com sigui, la comunitat educativa es reuneix per celebrar l’esforç conjunt, la dedicació i el coneixement adquirit. S’hi reconeix la llavor del futur. D’aquella promoció i de la societat.

Tota graduació és un acte social. També una cerimònia. Una celebració conjunta que situa el docent en el context a què ha dedicat els seus esforços. Si no obté un cert reconeixement, si no troba la calor de la gratitud, si no acaba de compartir un moment d’harmonia i satisfacció, i, sobretot, si tot i així s’hi segueix sentint sol, potser s’ha de plantejar canviar d’aires. Cadascú encaixa en un lloc.

I de vegades basta amb l’agraïment d’un alumne, d’un pare o d’una mare. Un somriure o un «gràcies» pot ser suficient. No cal pompa, ni reverències, ni regals, ni grans actes o exaltacions. La humilitat regna al gremi. No som tan exigents, de debò. Encara que cadascú té les seves expectatives, és clar.

S’acaba el curs, es renova l’esperit? M’ha encantat la graduació d’aquest curs. Sembra i recolliràs. Sort en el futur, egressats!

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons