• Opinió
  • 21 de gener de 2025
  • Sense comentaris
  • 7 temps de lectura

Comprensió lectora sota mínims

Comprensió lectora sota mínims

Comprensió lectora sota mínims

No esperin un Cervantes en els propers 50 anys

StockSnap. / Pixabay

Llicència Creative Commons

 

David Rabadà

 

PISA el 2023 ho va dir alt i clar, la comprensió lectora a Espanya estava en fase Titànic, al fons de tot. Un escolar amb un nivell de comprensió lectora deficient produeix exàmens i exercicis avaluats negativament, i no per manca de capacitat, sinó per la manca d’aprenentatge. Un alumne així es frustra i ja no aixeca el cap davant els estudis. Però si el primer que un aleví aprèn a dominar és el seu propi idioma, la seva motivació millora, la seva autonomia creix i els resultats pugen. Després, els professors secundaris de secundària ho tindran molt millor a l’aula.

Durant el curs resulta positiu fer que els alumnes llegeixin escrits de qualitat perquè millorin la comprensió lectora, redueixin el fracàs escolar i millorin els nostres resultats en PISA. Infondre, per tant, el maneig de contes i cançons ja en edat primerenca resulta fonamental per assolir la màxima comprensió i l’òptim aprenentatge. Simple, si un alumne ha llegit en qualitat, quantitat i atenció, aprendrà a redactar amb elegància, correcció i ordre. El problema actual és la manca de qualitat. Alguns experts pensen que El Lazarillo de Tormes, La Celestina i altres clàssics han de ser relegats de la llista de lectures aconsellades. Argumenten que aquests escrits són sexistes, racistes o classistes, encara que continguin la història del passat més una qualitat i varietat de vocabulari excelses. Vaja, que segons aquesta regla de tres també caldria esfondrar les piràmides d’Egipte en haver estat construïdes sota el sexisme, el racisme i el classisme.

Per substituir les lectures anteriorment derogades, es proposen textos curts redactats per ells mateixos o afins, però no per literats experts, antics o moderns. Aquests passatges, per ells recomanats, van carregats d’actituds emocionals evitant amb molt de compte caure en sexismes, racismes o classismes, és a dir, sense utilitzar mai la literatura real i de qualitat. És on s’aprenen dues coses: fets històrics, sexistes o no, i a llegir amb qualitat per adquirir un vocabulari excels.

Entre els llibres recomanats per aquests experts, un negre no pot ser un gran esportista perquè cal diluir racismes; una dona no pot acompanyar els seus fills al col·legi perquè això promou el sexisme; un banquer no pot ser més intel·ligent que un escombriaire perquè això és exaltar el classisme; i un homosexual no pot ser un pèrfid delinqüent perquè no s’ha de donar pàbul a l’homofòbia. Tot això és aclaparadorament paradoxal, ja que aquests mateixos experts defensen la imaginació i la creativitat a l’educació, però la prohibeixen a la literatura. Resulta més que obvi que l’homofòbia, el masclisme o el racisme són xacres de la nostra història, però com a tals han existit i s’han d’ensenyar perquè no es repeteixint. Tot i això, petulants experts en educació pretenen oblidar tota la narrativa de qualitat pretèrita i actual, amb l’afegit de promoure una censura que ja patim en aquest país.

Sense advocar per la lectura del Quixot a l’ESO, però passant d’aquests experts a l’estil Fahrenheit 451, simplement cal incentivar la lectura de qualitat entre els púbers. Per això els alumnes necessiten ja a primària mestres amb excel·lents coneixements en la seva especialitat i amb un domini ric, elegant i precís dels idiomes oficials. Tot això amb l’objectiu que la seva escriptura i comprensió lectora siguin excelses. Sota el bon domini del llenguatge es fixen molt millor els aprenentatges curriculars. Sense destresa en el llenguatge no es poden comprendre, memoritzar o expressar els coneixements, és més, el nostre cervell difícilment podrà raonar i pensar amb fluïdesa. En definitiva, els alumnes han d’acabar l’etapa primària amb destreses provades a nivell de lectura mecànica, comprensió lectora i redacció dels conceptes que han adquirit. Sense aquest domini, un jove no pot ni entendre, ni aprendre, ni escriure allò que creu saber. Això el podrà portar a la frustració, a la desmotivació i a l’abandonament dels estudis.

Els alumnes que vulguin informació tenen mil opcions a internet de trobar-la, però si desitgen realment coneixements amplis per assolir idees pròpies, hauran de ser guiats per persones prèviament doctes a la selecció de les esmentades informacions. Per això el domini de la lectura i l’escriptura per posseir aquestes idees pròpies. El problema és que la lectura no és una activitat natural com ho és aprendre a parlar, caminar o respirar. I si la lectura no és una activitat d’aprenentatge natural, menys ho és l’escriptura que necessita molt més esforç, dedicació i docents experts. Els estudiants necessiten un ensenyament rigorós perquè aprenguin a construir frases clares i concises, cosa que requereix molts anys de pràctica i instrucció. L’ensenyament de l’escriptura consisteix bàsicament que sàpiguen crear una frase i expandir-la amb una sintaxi coherent. Malauradament, si la lectura té infinits defensors entre pedagogistes i instructors, l’escriptura se’n troba més mancada. Conseqüentment ens trobem amb el gran problema del dèficit de comprensió lectora agreujat per la nefasta escriptura dels nostres estudiants. En resum, no esperin un Cervantes en els propers 50 anys.


Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *