CARA A CARA AMB

Artur Mas i Gavarró, expresident de la Generalitat de Catalunya

Artur Mas: “El pilar fonamental de qualsevol sistema educatiu són els mestres”

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Parlar amb aquest economista de formació que ha combinat la seva carrera professional amb la política és tot un repte. Independentment de la ideologia política que un pugui tenir, la conversa amb aquest 129è President de la Generalitat no és cosa de broma, ans al contrari, quan acabes t’adones d’una ment plena d’informació, contrastada i ben ordenada. Sense cap guió escrit a les mans, és ell qui et fa sovint preguntes específiques de la teva especialitat. La seva trajectòria entre el sector públic i el privat li ha conferit gran experiència i visió de conjunt, la qual cosa avui dia pocs líders polítics ostenten.

Havent dedicat 30 anys de la seva vida a la política catalana, va passar primer com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona per després ser diputat del Parlament de Catalunya com a conseller del Govern de Catalunya dirigint diverses carteres. La cosa no va quedar aquí, ja que va exercir de cap de l’oposició durant els dos tripartits. Finalment va esdevenir president de la Generalitat entre el desembre del 2010 i el gener del 2016. Actualment, i allunyat de les dinàmiques de partits, està centrat en el seu rol institucional d’expresident de la Generalitat de Catalunya. Escolar-lo atentament fa pensar en molts assumptes que pocs volen tocar en els mitjans.

Què el va empènyer a assolir la seva carrera professional vigent?

Jo vaig estudiar econòmiques i els primers anys els vaig compaginar entre el sector públic i el privat. Em desenvolupava força bé en francès i en anglès. Justament, a principis dels 80, la Generalitat buscava tècnics per impulsar les exportacions de les pimes catalanes. I així vaig començar al sector públic, amb un contracte de cinc mesos de prova. L’any 1986 vaig ser nomenat director general de promoció comercial de la Generalitat de Catalunya, un càrrec de designació política. I aquí va començar la meva trajectòria política. Sempre havia sentit compromís amb el meu país, i en aquests primers anys a la Generalitat, vaig constatar aquesta vocació de servei públic. 

De quines persones va entendre millor la realitat social en la qual vivim? Per què?

Al llarg de la meva trajectòria, he tingut la sort d’escoltar i conèixer moltíssima gent diversa. Però segurament, el meu pas per l’Ajuntament com a regidor de l’oposició, em va permetre conviure amb noms potents, com Pasqual Maragall, Josep M. Cullell, Maria Aurèlia Campany, Josep Maria Ainaud, Oriol Bohigas, i molts d’altres, dels que vaig aprendre.

Em podria explicar els detalls del seu últim projecte personal o professional?

Un dels últims projectes personals en majúscules ha estat creuar l’Atlàntic a vela. Va ser un viatge de 17 dies en els quals vam recórrer uns 6.000 quilòmetres. Tot i que ja fa 4 anys de l’experiència, m’agrada recordar aquest projecte en concret, perquè era un dels meus somnis, i finalment el vaig poder fer realitat. Va ser una aventura en estat pur.

I professionalment?

Pel que fa a projecte professional, segueixo treballant amb el meu vídeopòdcast ‘A favor de la política’, reflexionant i aportant el meu gra de sorra sobre diferents temàtiques d’interès pel conjunt de la societat.

Quines relacions positives establiria entre el seu creixement professional i personal amb la formació educativa rebuda a l’escola? On? Com? Per què?

Jo vaig estudiar al Liceu Francès i a l’Aula Escola Europea, que ja llavors optava per un model educatiu centrat en la formació integral, buscant potenciar tant el creixement acadèmic com personal. Alguns del valors que m’enduc de la meva formació educativa serien el respecte i la responsabilitat, l’esperit crític, la cultura de l’esforç i el treball ben fet. Aquests valors han format part, fins avui, de la meva vida professional i personal.

“Cal posar èmfasi en alguns valors, sobretot en la cultura de l’esforç i del treball, i en l’esperit de superació, perquè són valors necessaris per a qualsevol persona en totes les àrees de la vida”

Al respecte de l’actual sistema educatiu, i si hi hagués estat format, hauria això fet millorar o empitjorar la seva projecció professional?

Aquesta pregunta és complicada de respondre, perquè estaria basada en una suposició i a més, la societat ha canviat. És evident que el sistema educatiu actual té punts forts, i segurament molts punts forts que han evolucionat de manera positiva amb el pas dels anys, però també hi ha moltes àrees de millora. I això no vol dir que anys enrere tot fos perfecte, segurament també hi havia molts punts a millorar. Al final, crec que el sistema educatiu va evolucionant i m’agradaria pensar que és cap a millor, encara que a vegades en tinc dubtes. En el que sí que considero que hi cal posar èmfasi és en alguns valors, sobretot en la cultura de l’esforç i del treball, i en l’esperit de superació, perquè són valors necessaris per a qualsevol persona en totes les àrees de la vida.

Però el sistema educatiu actual, ¿l’hauria fet millorar o empitjorar?

No crec que m’hagués fet millorar o empitjorar, crec que m’hagués influenciat de diferent manera. El context és un altre.

Veient el seu camí professional, com creu que s’hauria de millorar l’actual sistema d’ensenyament?

El pilar fonamental de qualsevol sistema educatiu són els mestres. Si volem un bon nivell d’ensenyament, cal tenir bons mestres, ben formats, motivats, reconeguts i respectats. Tota la resta és secundari.

“El meu desig és que Catalunya es converteixi en un gran país en què la llibertat, la prosperitat i el benestar en siguin conceptes intrínsecs (…) Idealment, un Estat dels Estats Units d’Europa”

Les ideologies solen ser una part de la nostra persona, però, i sota una perspectiva utòpica, quin seria el seu desig per a l’entorn personal o nacional on viu?

El meu desig és que Catalunya es converteixi en un gran país en què la llibertat, la prosperitat i el benestar en siguin conceptes intrínsecs. Un país que, com he dit moltes vegades, s’assembli als millors països del món: un estat del benestar robust, economies obertes, consensos interns sòlids, oportunitats per a la gent, democràcies d’alta qualitat i un bon equilibri entre drets i deures. Un país independent dins la Unió Europea de caire federal. Idealment, un Estat dels Estats Units d’Europa. 

I per últim, què n’espera de la seva vida personal?

Espero molta salut per mi i per la gent que estimo; i poder dedicar més temps a l’oci, a la família o als viatges  que no vaig poder fer quan estava a la primera línia política. També espero gaudir d’aquesta nova etapa d’avi juntament amb la meva esposa, l’Helena, i poder passar temps de qualitat amb els nostres nets.

N’espero el que és fonamental: salut, una família que creixi amb respecte i solidaritat, temps per poder ajudar els altres i llibertat per poder gaudir del meu temps. Tot això, ja és molt.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons