On són els 76?

Imatge creada per IA.

Llicència Creative Commons

Felipe de Vicente

Als disturbis del 24 d’octubre a Barcelona van ser detinguts 130 joves dels quals 76 eren menors, fins i tot n’hi havia un de 12 anys, molt precoç el noi. D’aquests menors, 74 són nois i 2 noies. Entre els instigadors o caps de la revolta, es va detenir un adolescent de 17 anys. Un dels creadors de Blocus, el misteriós canal de reclutament i convocatòria, sembla ser que és un noi de 16 anys, que va ser detingut amb posterioritat als fets.

La burgesia benestant (en què incloc dirigents polítics de la majoria de partits), habitual compradora al centre de Barcelona, va contemplar aterrida a la televisió com eren saquejats 23 comerços, a més de considerables danys en mobiliari urbà, mentre que 14 agents dels Mossos i un guàrdia urbà van resultar ferits.

Podíem preguntar-li a aquesta burgesia si se n’acaben d’assabentar ara, si es pensen que això és nou i on són aquests 76 i molts més? Doncs als instituts catalans, o sigui, en aquells centres tan poc freqüentats pels que viuen als barris benestants. Però des de fa molts anys els docents s’han queixat de l’existència a les aules, sobretot a l’ensenyament secundari, d’aquest tipus d’alumnat, al qual s’ha anomenat de vegades “objectors escolars”. Són els que estan a l’aula a la força i mostren el seu rebuig a l’ensenyament mitjançant una indisciplina contínua. Per a ells, el bonisme de l’ensenyament obligatori s’ha convertit en “ensenyament imposat”. I de les imposicions surten les reaccions.

TALIS és, per entendre’ns, el PISA del professorat i és la major enquesta internacional adreçada a docents i directors de centres educatius. Segons el darrer informe (2025), un terç del professorat espanyol reconeix que hi ha un ambient sorollós i que perd molt de temps per les interrupcions de l’alumnat. Un 40% dels docents espanyols admet patir estrès per causa de la indisciplina a les aules. Si mirem les dades per comunitats, Catalunya està per sobre de la mitjana: un 55% pateix estrès.

Si anem a les agressions al professorat de secundària, un 80% ha patit alguna vexació de l’alumnat i un 10% agressió física, segons fonts sindicals. Últimament s’han disparat les agressions a través de les xarxes socials. Un de cada cinc docents pateix diversos tipus de violència alhora.

El director d’Educació de l’OCDE (organisme autor de l’informe TALIS), Andreas Schleicher, ha arribat a reconèixer que «la indisciplina representa un problema a Espanya». El senyor Abelardo de la Rosa és el Secretari d’Estat d’Educació i, sobre els resultats TALIS, ha declarat: «No hi ha cap problema generalitzat de disciplina» (suposo que també diria que no hi ha cap problema generalitzat de seguretat als trens). Per a aquest alt càrrec, «la diversitat és la nova normalitat que ens enriqueix i necessita afrontar-se decididament» (El Mundo, 10-X-2026). Sembla que per a don Abelardo la indisciplina és mera diversitat i, a sobre, ens enriqueix.

Per al senyor Schleicher la solució és posar els professors més experimentats als centres més conflictius. La proposta del secretari d’Estat és la més brillant: cal oferir més formació al professorat. No ha precisat en què consisteix aquesta formació. És possible que es refereixi a arts marcials. En altres llocs, la solució va per altres camins: el govern danès, socialdemòcrata, vol permetre per llei que els docents puguin subjectar o retirar físicament de l’aula els alumnes que alterin greument les classes. No sé quins consells donarien els senyors anteriorment citats als comerciants de les zones vandalitzades pels nois de Blocus: posar els dependents més experimentats en aquests llocs? donar més formació als venedors?

La setmana després dels aldarulls, la policia va desplegar un fort dispositiu per tal d’evitar-ne la repetició. Vam veure comerços tapiats per a lliurar-se dels nous vàndals. L’objectiu és clar: salvem els comerços guais de Barcelona i que aquesta gent no torni més per aquí. Però aquests adolescents hi són. Potser no tornin en molt de temps a pertorbar la tranquil·litat de la gent benestant que compra al centre de Barcelona. Però segueixen a les aules de molts instituts, segueixen alterant les classes quan i segueixen agredint soferts docents que no poden tapiar les seves aules perquè no entrin ni tenen protecció quan la necessiten. Han desaparegut de la societat benestant simplement perquè ja no els veuen actuar al Passeig de Gràcia.

El mestre Jedi Ioda (La guerra de les Galàxies), més savi que el senyor Schleicher i que don Abelardo diu que la por és el camí cap al costat fosc. Efectivament, la por que els adolescents violents pertorbin el nostre downtown ha situat el gravíssim tema de la indisciplina a les aules fora dels ulls de la majoria de la societat. Els senyors de l’OCDE i del Ministeri d’Educació segurament que pensen que ja els aguantaran els docents, que per això cobren. Així d’insensibles són alguns. Però no ens enganyem, l’ensenyament obligatori i comprensiu com l’espanyol és una quimera convertida a la pràctica en un malson per als que volen estudiar i no poden perquè hi ha qui continua pertorbant la classe, i en un patiment per als que se senten forçats a romandre escolaritzats sense voler-ho.

Daniel Pennac és un professor de secundària francès famós pels seus llibres i novel·les. La més coneguda és Mal d’escola (2009), traduïda al català. D’aquest llibre és aquesta cita: “Un alumne indisciplinat és un nen infeliç. El caos no l’allibera, l’angoixa». Ens hauríem de prendre seriosament el problema i no relegar-lo al costat fosc.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons