L’Escola Inclusiva catalana en els seus textos programàtics

Imatge creada per IA.

Llicència Creative Commons

Andreu Navarra

No fa gaire els docents transmissivistes catalans érem acusats de coses bastant fortes i imaginatives, concretament: d’afirmar “falsàriament” i demagògicament que s’estaven tancant escoles especials a Catalunya, de fomentar un discurs d’odi contra menors vulnerables i, en tercer lloc, de “culpabilitzar” infants de la situació general del sistema educatiu català. Quant a la primera acusació, crida l’atenció provenint d’organismes o plataformes que no paren de defensar que cal tancar totes les escoles especials. Quant a la segona, ens preguntem on hi ha mostres de tot aquest “odi” irracional i, en tercer lloc, caldria aclarir que nosaltres critiquem alguns aspectes de la legislació vigent a Catalunya.

Quina mena de ment acusaria infants d’impulsar iniciatives legals i jurídiques? És a dir, per a expressar-ho de manera breu i clara, nosaltres critiquem la Generalitat de Catalunya, no infants. Ni tan sols ens sembla constructiu criticar docents ni personal educatiu de tot tipus: totes les seves activitats són totalment lloables des de qualsevol punt de vista. El que passa en aquesta qüestió és que hi ha persones que es posen massa nervioses quan algun docent transmissivista gosa demanar la revisió d’algun aspecte jurídic rellevant.

Per a demostrar-ho, en aquest article farem una cosa poc habitual: deixar d’escriure. L’únic que faré és copiar aquí a baix fragments de dos articles molt interessants allotjats al web oficial de la Generalitat de Catalunya, sense fer cap mena d’afegit. Ens posarem, d’alguna manera, derridians. Deixarem que la pròpia matèria discursiva es deconstrueixi sola. El lector podrà comprovar per on volem anar sense cap mena de necessitat de fer escarafalls o enredar-nos en discussions bizantines. El que ara ve són, senzillament, orientacions oficials elaborades per funcionariat propi. Els fragments provenen de dos articles: “Educació inclusiva a Catalunya i Portugal” (https://projectes.xtec.cat/educacioinclusiva/general/educacio-inclusiva-a-catalunya-i-portugal/) i “Disseny Universal per a l’Aprenentatge” (https://projectes.xtec.cat/educacioinclusiva/categoria/recursos/dua/).

Són els següents:

“Un dels elements de context més rellevants és que el sistema portuguès, no preveu centres d’educació especial com a modalitat d’escolarització diferenciada de la xarxa ordinària, sinó que organitza la resposta educativa inclusiva dins dels centres ordinaris.”

“Un dels elements més rellevants del marc normatiu portuguès és la identificació de les barreres a l’aprenentatge i a la participació, una mirada també present en el Decret 150/2017, que orienta les mesures educatives a facilitar l’accés, la participació i l’ajust del context a les necessitats de l’alumnat.  Tanmateix, la mobilitat va permetre observar una certa distància entre aquest plantejament normatiu i algunes pràctiques d’aula. Tot i que el DUA apareix com a marc de referència, en el dia a dia es va identificar un ús encara molt centrat en el llibre de text i de propostes força homogènies, amb menys presència d’estratègies de personalització, organització flexible o altres mesures més universals.”

“Un altre element destacat del model portuguès és el Centro de Apoio a Aprendizagem (CAA), concebut com una estructura per agrupar recursos, sabers i competències del centre al servei de la inclusió. Tot i aquest plantejament, l’observació durant la mobilitat va evidenciar que, en la pràctica, aquests espais poden acabar funcionant com a aules específiques dins dels centres ordinaris.

Aquesta tensió també és present en el sistema català amb algun SIEI i SIEI Plus. Malgrat que aquests recursos neixen per afavorir la participació de l’alumnat en contextos ordinaris, poden acabar generant dinàmiques segregadores si concentren l’atenció en un espai diferenciat i no transformen prou les pràctiques de l’aula ordinària.”

“El Disseny universal per a l’aprenentatge (DUA) és un marc que permet crear situacions d’aprenentatge flexibles, a partir d’un disseny que detecta i minimitza les barreres del context, des d’un inici. El DUA contempla la variabilitat i dona resposta educativa a tot l’alumnat.

El DUA és un marc estructurat que es sustenta en la neurociència, en els estudis de la investigació pedagògica i en la tecnologia de suports. L’objectiu que promou és guiar la pràctica educativa per abordar situacions d’ensenyament-aprenentatge a través d’enfocaments flexibles que permetin la personalització i s’ajustin a les necessitats de cada persona perquè esdevinguin aprenents experts.”

“El DUA planteja una actuació a priori pensant en tot l’alumnat i en el context concret d’aula i es sustenta en sis conceptes claus: el context, les barreres, la variabilitat, el procés iteratiu i l’aprenent expert.

El context és l’escenari on tenen lloc les situacions d’aprenentatge. No parlem únicament de l’aula o el centre educatiu sinó que el DUA va més enllà, ja que planteja el context com l’element clau en el qual es troben les barreres que dificulten l’aprenentatge.

Les barreres a l’aprenentatge són els obstacles que es troben en el context i que dificulten a la persona el seu procés d’aprenentatge. El DUA posa la mirada en la detecció i minimització i/o eliminació de les barreres per a l’aprenentatge per facilitar que tots els i les alumnes tinguin les mateixes oportunitats de manera equitativa. Podem trobar diferents barreres que limiten l’aprenentatge per tal que els i les alumnes esdevinguin aprenents experts a nivell de barreres físiques, de creences, d’accés al currículum (d’accés als objectius, els materials, l’organització del temps i l’espai i l’avaluació),etc.

La variabilitat fa referència a l’aprenentatge, al com aprenem cadascun i cadascuna de nosaltres, tenint present que les connexions neuronals que entren en funcionament durant l’aprenentatge són diferents en cada persona. Tenim capacitats i habilitats diferents i se’ns planteja el repte de donar resposta a l’entorn que també percebem de manera diferent. Per entendre el concepte de variabilitat cal veure la relació que cada persona estableix amb l’entorn i definir quins elements són determinants.

El procés iteratiu està relacionat amb la millora de l’aprenentatge, i té la finalitat d’aconseguir que l’alumnat esdevingui un aprenent expert a través de la reflexió, l’experiència reiterativa i reflexiva. La reflexió sobre l’acció, la retroalimentació i l’error com a element positiu de millora són els eixos fonamentals per a la superació de barreres i l’assoliment de reptes per part de l’alumnat.  El procés iteratiu també fa referència al procés que fa el docent en el disseny de l’ensenyament i de l’aprenentatge anticipant la variabilitat, la implementació (la posada en pràctica), la detecció de barreres i la revisió de la planificació. Mitjançant la implementació i els processos de reflexió el docent arriba a ser també un aprenent expert.

El concepte d’aprenent expert és la base del DUA.  L’aprenent expert és aquella persona capaç d’aprendre amb els recursos adequats, de definir l’objectiu que emmarca el seu aprenentatge, d’entendre l’error com una part del procés d’aprenentatge i de fer seus nous aprenentatges mitjançant un procés iteratiu. L’alumnat que aconsegueix ser expert en el seu aprenentatge és enginyós, sap on cercar recursos i informació, es compromet en la tasca, aprèn dels errors, persisteix en la consecució de fites i assumeix la responsabilitat del seu aprenentatge.”

“El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) és un marc que estableix tres principis fonamentals contemplats en les tres xarxes cerebrals implicades.

Les xarxes afectives són responsables de la motivació i compromís vers els aprenentatges, relacionades directament amb el PER QUÈ aprenem. Per aquest motiu cal oferir estratègies per a fomentar l’interès i la motivació per aprendre, per mantenir l’esforç i la persistència i donar opcions per a facilitar l’autoregulació amb l’objectiu d’esdevenir aprenents experts motivats i amb iniciativa.

Les xarxes de reconeixement són les responsables de la percepció i comprensió de la informació i estan relacionades amb el QUÈ aprenem. Per afavorir la representació i la comprensió cal activar i tenir en compte els coneixements previs de l’alumnat i oferir opcions variades que facilitin la percepció i la comprensió amb diferents llenguatges per accedir a la informació.

Les xarxes estratègiques són les responsables de l’acció i l’expressió i responen al COM aprenem. D’aquestes depenen les funcions executives com la planificació, l’organització, la memòria de treball, la gestió del temps, l’autoregulació, l’atenció… que permeten gestionar les accions cap a la consecució dels objectius i la resolució de problemes, habilitats claus per l’èxit educatiu i per a la vida.

La pauta del disseny universal de l’aprenentatge és una guia que ens orienta a desenvolupar dissenys pel procés d’ensenyament – aprenentatge tenint en compte les tres xarxes cerebrals que principalment intervenen en l’aprenentatge i la variabilitat dels aprenents. Aquest conjunt d’estratègies que ens proposa la pauta són la base per a la creació d’entorns flexibles que permeten maximitzar les oportunitats d’aprenentatge de tot l’alumnat.

Els principis abordats per el disseny universal per a l’aprenentatge estan relacionats i alineats amb les xarxes neuronals cerebrals de l’aprenentatge i “es basen en les investigacions pràctiques de camps com la psicologia cognitiva, ciències de l’aprenentatge, psicologia del desenvolupament humà i les neurociències” (Rose y Gravel, 2010). Aquests principis són tres:

Proporcionar múltiples formes de motivació i compromís.

Proporcionar múltiples formes de representació

Proporcionar múltiples formes d’acció i expressió.

Cadascun d’aquests principis està dividit en tres directrius amb els corresponents indicadors que ens ajuden a dissenyar contextos flexibles.”

Com he dit abans, ho deixarem aquí. Només demanaré que penseu en un docent català qualsevol, de Primària o Secundària, amb unes sis classes al dia, unes mil a l’any, i uns 150-250 alumnes segons l’especialitat. No afegiré res més.