Xabier Bañuelos: “S’haurien d’abaixar les ràtios almunat-professorat”

Xabier Bañuelos /Foto cortesia de l’autor

CARA A CARA AMB

Xabier Bañuelos Ganuza, periodista

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Vaig conèixer aquest gran periodista del National Geographic a Hawaii quan vam coincidir durant una ruta geològica per aquest arxipèlag el 2015. Em va resultar prou obvi que estava especialitzat en viatges, i tot i que la seva tasca professional estigui a premsa, ràdio i televisió, com ara la coordinació de l’espai de viatges al magazín «Mas que palabras» de Radio Euskadi, no deixa de sorprendre’m que tingui tant de temps per a assessorar, sense ànim de lucre, entitats i administracions públiques vinculades al desenvolupament comunitari, la participació i els drets humans. Per si no n’hi hagués prou, també és programador i guia de viatges, però això sí, de caràcter no gens convencional.

Veig que a més ets també col·laborador del programa «Aventurers» a Ràdio Vitòria, algun nou projecte a l’horitzó?

Estic elaborant per al Govern Basc el sistema de reconeixement de competències professionals per a l’acció voluntària i el desenvolupament de cursos-expedició sobre el terreny per a l’ensenyament de ciències de la terra a països com Austràlia i Canadà, entre d’altres. Actualment estic preparant un curs sobre viatges i un taller sobre comunicació i comprensió crítica per a les Aules de l´Experiència de la Universitat del País Basc.

«L’adquisició i la consolidació d’un ampli corpus de continguts teòrics i pràctics em va ajudar a estructurar el coneixement, a ampliar horitzons i a fixar objectius realistes»

Quines relacions positives establiries entre els teus projectes professionals i la formació educativa rebuda?

L’adquisició i la consolidació d’un ampli corpus de continguts teòrics i pràctics em va ajudar a estructurar el coneixement, a ampliar horitzons i a fixar objectius realistes. El pas posterior per la universitat em va atorgar coneixements més específics i em va dotar de les eines necessàries per al desenvolupament de la meva professió. He d’assenyalar, però, que haver pogut simultaniejar estudis amb exercici professional durant els meus anys universitaris, va ser un complement fonamental per posar en pràctica el que s’ha après i enfrontar-me a reptes reals que em van ajudar a progressar amb solidesa. Posteriorment, l’experiència acumulada em va permetre fer el salt cap a tasques d’assessorament, gestió de programes i projectes, i formació.

Estàs satisfet aleshores de la teva formació?

Encara que al llarg de la meva etapa de formació, hagi observat mancances en el sistema educatiu, i algunes de greus, en línies generals estic satisfet. Això és degut, en bona mesura, al fet d’haver estat conscient que tot sistema té les seves falles, haver detectat les que més m’afectaven i haver pogut així aprofitar tant les seves virtuts com els seus defectes.

«El sistema actual, en el qual s’aprecien moltes diferències en comparació amb el que jo vaig haver de bregar, ha avançat en alguns aspectes, però dista molt de ser perfecte»

Pel que fa a l’actual sistema educatiu, i si haguessis passat per ell, hauria millorat o empitjorat la teva activitat professional?

El sistema actual, on s’aprecien moltes diferències amb què em va tocar bregar, ha avançat en alguns aspectes, però dista molt de ser perfecte. Suposo que, en cas d’haver-hi estudiat, el resultat hauria estat similar.

Per què similar?

Perquè, tot i que jo sigui ni de bon tros autodidacta, i reconeixent les aportacions dels meus anys d’estudi en el sistema, gran part del meu aprenentatge ha vingut de la pràctica directa i amb càrrecs de responsabilitat en l’exercici professional. I això influeix tant en els aspectes instrumentals, tècnics i de bagatge intel·lectual, com en els motivacionals.

Aleshores, com creus que s’hauria de millorar l’actual sistema d’ensenyament?

Posats a destacar-ne alguns aspectes, crec que s’haurien de baixar les ràtios alumnat-professorat, aconseguir un bon equilibri entre coneixements cientificotècnics i d’humanitats, potenciar un ensenyament vinculat amb la realitat social i centrat en els valors dels drets humans, la participació i la solidaritat. A més, hauria de mantenir un balanç adequat entre els continguts de tipus teòric i la pràctica professional. Tot això, amb la voluntat política real de posar en marxa una inversió adequada, que desenvolupi una educació pública amb recursos suficients per poder implementar-ho.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons