Inundacions a Alcanar

Imatge creada mitjançant IA

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Quan el 50% d’un municipi està urbanitzat sobre zones inundables i la cosa fa dècades que dura, les conseqüències en el nostre clima i territori són inquietants. Els exemples n’han estat les freqüents inundacions a peu del Montsià els anys 2018, 2021, 2023 i 2025 entre d’altres. Els barrancs que neixen entre les calcàries del cretaci del Montsià n’han estat els captadors de les aigües que torrentera avall han inundat les Cases d’Alcanar, el càmping dels Alfacs i Sant Carles de la Ràpita. En concret, i respectivament, han estat els barrancs de Sant Jaume, el Llop i el Codonyol els protagonistes d’aquestes inundacions. I la culpa no cal donar-la al canvi climàtic com molts mitjans i ideòlegs pregonen, sinó a causes naturals abonades per les pràctiques maldestres d’uns simis anomenats humans.

Entre les causes naturals i singulars de la nostra geografia i clima tenim les següents: torrenteres molt curtes que de seguit aboquen les seves crescudes a les valls, conques hidrològiques ínfimes que molt ràpidament s’omplen d’escorrentia, vegetació escassa que potencia poc la infiltració i l’amortiment de les torrentades, pendents elevats des del Montsià que promouen l’alta velocitat dels corrents, terrenys argilosos a peu dels barrancs que originen una intensa escorrentia superficial, lleres poc encaixades a la plana litoral, i finalment unes pluges convectives i freqüents amb llevantades que fan créixer tempestes davant el mur del Montsià. En fi, un polvorí natural que es va convertir en bomba nuclear quan els plans urbanístics dels 60 i els 70 van colonitzar les planes verges al peu de l’esmentada serralada i van establir lleres rectilínies i emmurallades que han augmentat la velocitat de l’aigua i el risc de desbordament.

Cal afegir aquí dos factors més. En primer lloc, la supressió de moltes barrancades per a l’extensió i manteniment dels terrenys agrícoles que finalment incrementen els cabals en la llera principal, i, en segon lloc, la construcció de ponts i carreteres que tallen aquestes lleres provocant preses inoportunes sobrepassades sovint per les crescudes. Posem el cas de la nacional 340 barrant el pas del barranc del Llop.

En un context així sols calen pluges properes als 200 litres per metre quadrat i l’espectacle wagnerià es posa en escena, sobretot si les condicions antecedents han saturat d’aigua els sòls fent que les pluges posteriors no trobin infiltració possible. N’han estat exemples les crescudes de 2021 amb una pluja antecedent de 85 litres per metre quadrat i la de 2025 amb 12 litres. La prova de tot això la tenim en els pocs minuts transcorreguts entre els màxims d’intensitat de pluja i els del cabal conseqüent, és a dir, tenim una resposta tan ràpida que qualsevol intent d’avís a la població d’aigües avall és una quimera. En això els models i les cartografies de zones inundables coincideixen tant que els pronòstics són decebedors, ja que continuarem patint grans crescudes catastròfiques en el futur.

Per sort, i de manera pionera, l’any 2025 es va convocar una mesa tècnica amb tots els experts, aborígens i afectats. Fou l’Ajuntament d’Alcanar qui va endegar aquesta iniciativa amb bones propostes que s’han d’anar materialitzant durant el 2026 i anys venidors. Entre aquestes idees hi ha la construcció de barreres de sediments, basses de laminació d’aigua, l’obertura d’un major desaiguat en els Alfacs i l’expropiació d’habitacles que sempre pateixen inundació catastròfica. Òbviament, això requereix grans pressupostos on la política hi ha de posar la seva voluntat i els recursos. Vet aquí que tenim bones directives europees per tal d’avaluar riscos, més un bon acord de Govern per tal de regularitzar les mesures adients.

A més, i segons el Pla Hidrològic Nacional, gran part de la competència en això la posseeixen els municipis on els habitatges, i legalment, es poden expropiar i “moure de lloc”. També es poden desdoblar les lleres per tal de repartir els cabals de crescuda, posi’s el cas del riu Garona l’any 2013. I aquí no val a pensar equivocadament com la majoria quan creuen que un desastre tardarà molt a repetir-se i que, per tant, sols cal restaurar la destrossa i deixar-ho com abans.

En definitiva, l’assumpte de les inundacions a les Cases d’Alcanar i localitats veïnes, no ha estat exclusivament un tema de canvi climàtic, ans al contrari, ha estat infinitament més un augment en l’exposició al risc per causes humanes. Molts parlen que hi ha indicis que la intensitat de les precipitacions està creixent i amb ella el risc de més crescudes futures, però pel que s’ha publicat sols es parla amb perífrasis com “sembla que”, “hi ha certa tendència” o “no es pot assegurar”. Per tant, la solució immediata a aquest “Alcanar sota les aigües” és un vestit a mida per a cada territori. En definitiva, cal més una solució de gestió local que no pas una de canvi climàtic global.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons