CARA A CARA AMB

Toni Albà, actor

Toni Albà: “L’esforç és el que cobreix la sort, el talent i la bona estrella”

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Amb en Toni Albà, molt conegut per les seves imitacions del rei a Polònia i altres programes, ens uneixen diferents fets que ningú podria sospitar i que en breu es veuran durant l’entrevista. Aquests són la paleontologia i l’evolució humana, per no citar l’amistat amb el periodista Joan Ignasi Ortuño, més avantpassats en pobles a tocar de l’Alt Camp. Ell per Aiguamúrcia i jo per Vila-rodona, tenim les arrels ancestrals per aquesta comarca de Tarragona. Tants orígens comuns i tanta casualitat es mereix un ‘Cara a Cara’ amb aquest gran de la comèdia catalana.

Quan vas descobrir que l’escenari t’agradava?

Vaig iniciar la carrera d’actor a la meva vila natal, Vilanova i la Geltrú, participant, i entre altres, en Els Pastorets del Cercle Catòlic de Vilanova, i es que m’encantava pujar a l’escenari, però va ser als meus 15 anys que em vaig apuntar a un grup de teatre amateur assajant tres dies per setmana. Així que els meus estudis d’interpretació van començar a El Timbal de l’any 1979 al 1980 amb assignatures com ara el mim. 

Com va continuar la cosa durant la teva post-adolescència?

Vaig començar a assistir a l’Institut del Teatre mentre acabava els estudis de batxillerat. M’ho passava pipa, m’apassionava fer comèdia.

“Els meus estudis d’interpretació van començar a El Timbal de l’any 1979 al 1980 amb assignatures com ara el mim” 

Però calia ser valent per a assolir noves fites. Quina en vas fer aquest cop?

Als meus 19 anys, vaig marxar a França a escenificar un mimodrama amb cinc músics. Quan vam acabar va venir un home amb accent tortosí, i que sempre em parlaria de vostè, per dir-me, “l’any que ve vostè inaugurarà el Festival de Sitges”.

I qui era aquest personatge?

Doncs la personalitat era en Ricard Salvat, un gran del teatre català. I així vaig debutar en el Festival de Teatre de Sitges l’any 1983. Poc després, i orientat per en Ricard Salvat, vaig marxar a París per tal de formar-me com a mim a l’École Internationale de Théatre Jacques Lecoq fins l’any 1985.

Què en saps ara d’en Ricard Salvat?

Fa uns anys una alumna de batxillerat va venir a fer un treball sobre teatre a través meu, i quan li vaig preguntar qui li portava el treball, ves qui ho havia de dir, era en Ricard Salvat. Vaig visitar-lo al cap de poc temps per descobrir un despatx ple de papers i cartells de teatre, un d’ells penjat a la paret era el del mimodrama que ens va fer conèixer. Al cap d’uns anys el bon home va traspassar.

Veig que vas fundar el grup Dram Bakus amb dos companys de l’escola parisenca: el normand Bruno Delahaye i el canadenc Kevin Magill, amb qui vau presentar l’espectacle d’humor Opération Fu! l’any 1986. Deu temporades de gira per mig món i sis-centes cinquanta representacions després, quina en vas fer altre cop?

Doncs vaig dirigir “Brams o la kumédia dels herrors” l’any 1987, un espectacle còmic que parodiava els darrers assaigs de Ricard III de Shakespeare i protagonitzat per un joveníssim Sergi López. 

Mai has treballat amb La Cubana, però l’obra anterior et va portar a mantenir-hi força nexes

Oi tant, i és que a l’estrena va venir el director de La Cubana, en Jordi Milan, qui al final de l’obra va dir-me que si en Sergi López no fos tant jove, com era aleshores, el fitxaria per a La Cubana, el gran Sergi López que després faria carrera d’actor per França.

Vas treballar amb Andreu Buenafuente en diferents programes i canals de televisió. Amb qui més vas coincidir en aquelles èpoques?

Doncs amb David Fernández, Santi Millán, Edu Soto, Jordi Ríos i la gran Mònica Pérez. 

La qui imita a la infanta Cristina al Polònia?

Cert, una actriu infravalorada en el nostre país donat que també és una gran escriptora. 

En dono fe donat que també he tingut el goig d’entrevistar-la en una Cara a Cara per a Educational Evidence. Tot plegat, i amb tants companys de comèdia, no penses que fa molta olor al Polònia?

Tant o més que l’obra La Família Irreal amb la gent del Polònia. Aquella època, i cada dia, estava plena d’anècdotes, i és que ens ho passàvem teta representant l’obra. Era com dir, avui, quina gamberrada farem dalt de l’escenari. Jo improvisava sovint provocant la hilaritat de molts dels meus companys.

Però aquella obra fou tema delicat al tractar-se del Rei d’Espanya. Alguna trucada de la Zarzuela?

Bé, jo ja portava imitant el Rei des de l’any 2002 i aquella obra era del 2012. Ara bé, un dia, i parlant amb el polític Xavier Trias, em va confessar una anècdota brutal. Es veu que el Conde de Almansa, antic cap de la casa reial, va contactar amb en Trias queixant-se que cada setmana imitaven el rei. De fet a Madrid els diaris anaven plens de notícies com “mofa y escarnio al Rey de España”. Doncs bé, el Conde de Almansa va demanar a en Trias que allò havia de canviar per la qual cosa en Xavier es va reunir amb TV3, amb el Govern i altres per prendre una decisió i… 

Digues, i quina va ser?

Doncs en Trias va trucar al Conde de Almansa per dir-li:

-Esto que imiten al Rey de España cada semana ya lo tenemos solucionado.

-¿Y pues?

-De ahora en adelante solo lo imitarán cada dos semanas – i va penjar el telèfon. 

Però a tu, i pel tema del procés, has tingut causes obertes en tribunals?

Tot resolt, totes arxivades.

“Un dia em preguntaven uns alumnes què havien de fer per ser famosos, i els vaig respondre que aquella no era la pregunta correcta”

Veient el teu llarg camí en la comèdia, què et diu a tu la paraula esforç?

L’esforç és el que cobreix la sort, el talent i la bona estrella, és a dir, s’ha de pencar molt per a assolir el que t’apassiona. Un dia em preguntaven uns alumnes què havien de fer per ser famosos, i els vaig respondre que aquella no era la pregunta correcta, que el que havien de plantejar-se és què s’ha de fer per representar bon teatre i aconseguir l’excel·lència. 

I Toni, tu com estudiant, com eres?

En el que m’agradava bé, però en el que no un mediocre. 

I què t’agradava?

Les naturals, i en concret la paleontologia i l’evolució humana. Jo volia ser biòleg, m’encantava La Vida y la Tierra d’en Rodríguez de la Fuente, m’apassionava l’etologia.

 Què els diries als estudiants d’ara?

Que penquin fort per a assolir el que els apassiona a la vida, que aprofitin bé el dia, que valorin aquest carpe diem que se’ls ofereix, i que entenguin el sentit de la vida reflexionant sobre el fet que un dia tot s’acaba, i més si no ho has sabut aprofitar i treballar. Això mateix els dic als meus dos fills de 18 i 16, que no puc ser amic d’ells, però sí un pare que els guiï i exigeixi amb esforç a ser bones persones.

Ens podries explicar els detalls d’un projecte imminent en la teva carrera de la comèdia?

Una obra gamberra on el títol ja ho diu tot: 50 daños de memocracia.

Toni, amb tu he conegut un actor que no sols fa comèdia, sinó que viu i ensenya la realitat actuant. Ens veiem un dia per Abric Romaní parlant d’evolució humana, o potser involució. Aquí t’ho deixo

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons