Situació d’aprenentatge

Llicència Creative Commons

Víctor Guiu Aguilar

La Intel·ligència Artificial ha aconseguit allò que els líders pedagogistes més destacats mai no havien arribat a imaginar. I no serà per les hores que hi van esmerçar (i que ens van fer malbaratar) ni pel debat que van generar, fins i tot a parlaments autonòmics, per la reducció o separació absoluta dels deures de les aules. Ja saben, els deures, aquests ritus antipedagògics propis de professaures i díscols, mestres fatxes que només volen el coneixement per als seus adorats alumnes.

La irrupció de la IA a les nostres vides no ha estat gaire gradual que diguem. Tot i que el cop ens ha agafat, com sempre, desprevinguts. Això no obstant, el que ara passarà sí que era perfectament previsible. Un cop ja hi som, els profes pedagogistes n’avalaran el seu correcte ús, com si a un yonki se’l pogués alleujar a base de dosis mèdiques de drogueta de la bona.

Els professaures, a efectes legals, han de tornar a torejar amb milers d’hores perdudes corregint treballs (no esmentem la paraula deures) que no són dels seus alumnes; i han d’actuar com a detectius, fins i tot com a forenses digitals, d’un nou desastre que se suma a les desenes de causes de desprestigi de la cultura i el coneixement.

Encomanar alguns deures avui en dia es convertirà ben aviat en una sobirana idiotesa, perquè una àmplia majoria dels alumnes no els faran pas, sinó que els copiaran i se serviran de subterfugis que el professor segurament que desconeix. Tot i que sigui fàcil enganxar-los, sí… tan fàcil com ho serà que les seves famílies desconsolades famílies vinguin a reclamar amb la recurrent cantarella: demostri-ho!

Arribats en aquest punt, pocs recursos ens queden més justos i equitatius que l’examen de tota la vida, això sí, en les seves múltiples accepcions, no fos que se’ns posin violents.

I què fem amb aquells nens de primària a qui ja se’ls ha negat des de fa molts anys el pa i la sal de la lectoescriptura? Com ens ho hem de fer perquè siguin capaços d’entendre un text, fer un resum o una redacció? Com ens ho fem per tal que siguin capaços de memoritzar continguts mínims més enllà de l’adreça de casa seva?

La IA pot ser útil a aquelles persones formades a les quals poden facilitar la realització de determinats treballs rutinaris, però difícilment ho serà per a aquell que sap poc o que maneja amb dificultat les destreses bàsiques pròpies del que hauria de ser un alumne de primària o secundària. De poc o res ens serveix sense si el que hi ha és una falta absoluta de referents.

Sóc pessimista. Tant hi farà perquè ja han acabat amb tot. Ara recordo una «Situació d’Aprenentatge» d’aquestes lomloistes, plenes de competències que ningú no entén i que només els incauts que volen acabar amb el sentit comú diuen que entenen. Un IES innovador (fugiu de tots aquells centres amb aquest adjectiu). Classe d’Història. Situació d’aprenentatge: “fer una feina de scriptorium medieval, com si fóssim monjos”. S’ha copiar un fur d’Alfons I d’Aragó en què atorga privilegis als mossàrabs alliberats a Al-Àndalus dels almoràvits. Un treball interdisciplinari més aviat de Plàstica que no d’altra cosa: superguai. El 40% de la nota del trimestre; compte!, que aquí som lomloistes i innovadors i cal complir la llei.

En acabar la… situació? el pare li pregunta al fill qui era Alfons I, els almoràvits i els mossàrabs. No hi ha resposta. Potser ho aprendran a Plàstica, si a la seva programació s’inclou una «Situació d’Aprenentatge» on aprenguin els continguts mínims de la nostra història. O, potser millor, si ja és tot a la IA, que contractin monitors de temps lliure i que s’engegui els profes a prendre la fresca i se’ls posi un SB. Les famílies i el govern segur que ho aplaudeixen amb les orelles.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons