• Ciència
  • 29 de gener de 2025
  • Sense comentaris
  • 12 temps de lectura

Com els Estats assassinen les ciències

Com els Estats assassinen les ciències

Com els Estats assassinen les ciències

El Principia d’Isaac Newton, va desenvolupar el primer conjunt de lleis científiques unificades. / Wikimedia

Llicència Creative Commons

 

David Rabadà

 

Les armes, poder i religió actuals ja formaven part d’un món jeràrquic fa molt temps. El Déu guardi la pàtria potser té més de 4.000 anys d’existència. Per exemple, els dòlmens i monticles del Bronze tenien una funció funerària clara, les jerarquies socials. En el cas dels menhirs no s’ha trobat encara una interpretació serena. Quan durant l’any 2003 vaig visitar els poblats Toraja a Sulawesi, se’m va ocórrer una hipòtesi sobre aquest tema. Aquesta ètnia d’Indonèsia manté certes pràctiques similars al Neolític final i Bronze primigeni. Entre els Toraja existeixen líders locals que organitzen grans banquets en els funerals per a ostentar el seu prestigi davant els altres. En ells es practica el sepulcre en coves i s’eleven menhirs en honor a aquests líders quan expiren. El monòlit representa l’esperit del mort com també va poder succeir entre les cultures prehistòriques europees. De fet el menhir es va estendre també pel sud d’Àsia. Fins i tot l’espiral, símbol molt utilitzat entre els megàlits prehistòrics, també apareix entre els Toraja com a emblema de la reciprocitat entre els membres del clan. I cal recordar que les poblacions estepàries que van arribar a l’oest d’Europa també es van estendre fins a l’Índia. En definitiva l’evolució dels imperis militars i els seus interessos militars i prejudicis religiosos van exterminar la reciprocitat paleolítica, van involucionar la nostra evolució.

Convindrem que des de les guerres militars prehistòriques fins a les massives d’avui dia, han passat uns 4.500 anys. De fet, i després de començar la Revolució Industrial en el XVIII, el brou de cultiu per a les batalles va prosperar. Els avanços en tecnològica d’aquest període van comportar d’una banda l’augment de la producció mundial d’aliments, i per l’altre una millora en la higiene, la sanitat i el confort. Tot això es va traduir en menys mortalitat, més natalitat i més longevitat. De manera inaudita, i per primera vegada en la història, vam passar d’un creixement demogràfic mantingut durant els 300.000 anys de sapiens, a un d’exponencial en menys de 300. Es calcula que durant aquells 300.000 anys van haver-hi pel planeta unes desenes de milions de recol·lectors i caçadors. Avui dia hem saltat a milers de milions en tot just uns escassos segles. Aquesta invasió humana, aquesta plaga per al planeta, pressiona pel domini de recursos, fronteres i Estats. En certa manera l’horda que som, continua promovent l’atac militar que van iniciar els nostres avantpassats de fa més de 4.500 anys. Les propagandes alarmistes en pro de la seguretat nacional continuen portant a la guerra a aquest sapiens, que sota la seva innata predisposició jeràrquica, segueix els seus líders cap a les seves malifetes. Per tal de no caure en això només hi ha una solució, ser conscients dels nostres prejudicis sobre la base d’una ciència no utilitzada en pro dels interessos d’alguns. En altre cas perpetuarem aquesta involució humana.

Quan s’analitzen els 6 milions d’anys d’evolució humana es veu com els prejudicis i els interessos han pesat més que la pròpia ciència. Aquesta sempre va haver de basar-se en les dades i la lògica, però alguns paleontòlegs influents prediquen que tot és interpretable i opinable buscant les subvencions dels polítics. Si la majoria social fos així es pregonarien encara més bajanades, es votaria a nous Hitlers, i es cremarien obres d’art contràries suposadament al que un creu, ¿o això ja està passant? La veritat és que fora millor opinar objectivament en base a dades reals i no pas sota prejudicis, creences o interessos. Si s’opina amb realitat pot ser que s’arribi a un acord objectiu amb els altres, però si s’opina amb creences només s’estarà d’acord amb els teus, els de la teva religió o ideologia.

La ciència, amb els fets, persegueix una aproximació a la veritat, mentre que les ideologies, amb la fe, es declaren en possessió d’aquesta. Paradoxalment ciència i ideologies diuen buscar el mateix, el coneixement, ¿com s’entén llavors que estiguin contraposades? Doncs la resposta és que apliquen mètodes diferents. La ciència contrasta fets mentre que els prejudicis i interessos ideològics imposen una fe. I és en el segon cas, sota les ideologies, on molts dirigents, i sense coneixements científics, prenen decisions d’acord amb fatus xerraires. En això creuen que tothom pot opinar sense coneixements tot menystenint a la ciència o manipulant-la. Potser tenien raó Els Luthiers en dir que «la veritat absoluta no existeix encara que això sigui absolutament cert».

Albert Einstein va deixar escrit que «la ciència és un intent per fer que la diversitat caòtica de la nostra experiència sensorial correspongui a un sistema de pensament lògic i uniforme», però en cap moment va dir que la ciència estigués en possessió de la veritat, sols que buscava apropar-s’hi. En evolució humana es procura el mateix, un model lògic que sigui el més proper a la realitat dels fets passats, però els interessos i els prejudicis emmascaren l’intent. Per això, i molt sovint, la ciència persegueix fantasmes per a satisfer els prejudicis i interessos ideològics. Els exemples d’espècies paleontològiques dubtoses n’han estat un clar exemple.

Però el mètode científic no hauria de regir-se ni per dogmes religiosos, ni per ideologies, ni per interessos, ni per la veu de la majoria, sinó per uns experts que per formació, experiència i coneixements haurien de saber decidir la millor i humil opció d’entre la infinitat. És a dir, i com deia Galileu, «en qüestions de ciència l’autoritat de mil no val tant com el lliure raonament de només un». D’aquesta manera a ningú li diagnostiquen un càncer sota la votació de tots els habitants del poble, sinó sota l’atenta mirada d’un metge especialista. Si democratitzéssim la ciència mai s’haurien fabricat mòbils tàctils amb la Física Quántica, GPS amb la Relativitat o el pronòstic d’erupcions volcàniques amb la Tectònica de Plaques.

Les Teories Científiques milloren el nostre univers amb comoditats, seguretat i progrés humà, cosa que no fan les manipulacions ideològiques, ans al contrari, aquestes ens enfronten en base a imaginacions mitològiques, ficcions religioses, o interessos polítics. Les guerres per Palestina, Ucraïna o Iemen en son exemples. La ciència no es construeix amb opinions vàcues sinó amb raons reals. El psiquiatre Vilayanur Subramanian Ramachandran deia que, «gairebé tots els científics son paletes que col·loquen maons, no arquitectes; es conformen amb afegir una altra pedra a la catedral». El problema és quan algú posa un maó fals, és a dir, una ideologia o una espècie paleontològica ambigua, que tergiversa la realitat i no la fa comprensible, sinó confusa. És aleshores que una falsa ciència edifica castells en l’aire sota l’ús interessat dels prejudicis. Aquesta falta de control resulta un desastre per al progrés humà ja que no s’avança en la recerca, sinó que es retrocedeix. La ciència ha de ser un tamís que intenti separar la veritat de la falsedat com l’ètica intenta ser-ho entre el bé i el mal. Desgraciadament quan una ideologia rapta a la ciència i la posa al seu servei, aquesta passa de ciència a demència.

Exemples d’aquestes impostures intel·lectuals les hem sofert amb els arbres evolutius, els personalismes científics, el darwinisme social, el lysenkoisme soviètic, l’antroposofia d’il·luminats, els testimonis de Jehovà, la cienciologia, els creacionistes del disseny intel·ligent, i finalment en algunes webs de l’Islam que neguen l’evolució. Tots ells sempre diuen el mateix, creu en mi i la resta son sirenes que desitgen confondre’t. Però, i a més, aquests prejudicis i interessos ideològics sempre es recolzen buscant el que la ciència encara no sap, és a dir, assenyalant els seus forats. Newton, si és que no ho va plagiar, ja va dir que «el que sabem és com una gota d’aigua, el que ignorem és com un oceà», però no per això va deixar d’investigar i omplir forats. Per això Huxley, i a la fi del XIX, va declarar davant l’església: «confio que al final dels temps la veritable ciència alleujarà als homes de carregar amb la falsa ciència imposada per la religió».

Tot l’anterior fa evident que els prejudicis i interessos ideològics finalment no esdevenen molt intel·ligents, ja que fonamenten les seves presumpcions en l’emmental científic, és a dir, en els seus forats. I resulta elemental que no ens les donin amb formatge. La ciència s’hauria d’apropar objectivament a la realitat, en canvi els prejudicis i interessos ideològics imposen subjectivament com creuen que aquesta ha de ser. Galileu va dir que «La Bíblia mostra la manera d’anar al cel, no la forma com van els cels». I molt abans els grecs ja van discutir els dogmes als seus druides. Per això Ulisses va buscar la veritat i no els fatus cants d’uns éssers mitològics. Ell va ser fruit del que va ocórrer en el segle VII a. C. En tal època els grecs van canviar qualitativament el model de raonament humà abandonant les creences i mites per a observar la realitat sota la lògica, l’anomenat pas del mite al logos. Aquest pas al coneixement i a la ciència era per tal d’evitar les interpretacions imposades pels dogmes. Per això Ulisses es va fer lligar al pal del seu vaixell, per a no ser seduït pels cants de les creences.

Com veiem, la mitologia grega amaga més metàfores de les que un es pensava. Ells, els pensadors grecs, van veure que els prejudicis i interessos ideològics s’ancoraven com un obstacle totalitari al real desenvolupament del saber. Sòcrates, en certa manera, va morir per això, com també Bruno va ser condemnat per la Inquisició l’any 1600. Ell va ser qui davant la foguera els va dir: «Serà més gran el vostre temor en pronunciar la sentència de mort que jo en sofrir-la». I és que en aquell incipient segle XVII la Revolució Científica ja utilitzava la lògica o les matemàtiques per tal de descriure amb objectivitat la realitat. El XVIII va portar la Il·lustració on tot el saber anterior havia d’arribar a una majoria d’humans. I ja en ple segle XX Gould va dir que «els conflictes es generen, no perquè la ciència i la religió rivalitzin intrínsecament, sinó quan un domini intenta usurpar l’espai propi de l’altre». Gould, que va morir al maig de 2002, ens va llegar moltes màximes més per a evitar els nostres prejudicis i interessos ideològics.


Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *