La gallina, l’aspirina i PISA

Imatge creada per IA.

Llicència Creative Commons

Miguel Ángel Tirado

La LOMLOE es va aprovar el desembre del 2020. Aquella llei havia d’aconseguir, segons el seu preàmbul, «la millora dels resultats educatius de l’alumnat». Ara torna PISA a dir-nos com anem. I amb ella tornen les notícies sobre l’estat de la nostra educació, tornen les reflexions sobre els perquès i torna el repartiment de culpes. Durarà uns quants dies. Potser setmanes. I després, si passa el que és habitual, també tornaran la inacció (o la hiperacció sense rumb consensuat), la falta d’autocrítica i «aquí no ha passat res». Fins d’aquí a uns quants anys, quan el cicle torni a començar, però amb l’educació, si no es fa res, probablement pitjor.

Que el lector no esperi pas una anàlisi de les causes, de les conseqüències o de les possibles solucions. El propòsit d’aquest article és molt més modest: fer-nos una idea de què vol dir que un alumne de quinze anys no arribi al nivell que PISA considera mínim.

Hem d’entendre el drama. Segons PISA, un 32% dels nostres alumnes de quinze anys no arriba al nivell 2. La dada, per si sola, ens diu poc. Què sap fer un alumne que ho aconsegueixr? Però, sobretot, què no ho sap fer? Convé aclarir alguna cosa: PISA arriba fins al nivell 6. El nivell 2 no és, per tant, una fita massa ambiciosa, sinó el llindar mínim que s’espera que hagi assolit un alumne de quinze anys per desenvolupar-se plenament a la societat.

Posem-nos a prova. La Imma té una gallina que s’ha fet mal a una pota. L’animal sembla estar patint força dolor, però la Imma no pot portar-la al veterinari fins dilluns. Així que entra en un fòrum d’Internet i pregunta si pot donar-li una aspirina. Rep diverses respostes:

La Nuria explica que ella sempre consulta el veterinari abans de donar qualsevol medicament a les seves aus, perquè alguns medicaments segurs per a les persones poden ser perillosos per a elles. La Mónica explica que una vegada va donar una aspirina a una de les seves gallines sense cap problema, tot i que adverteix que pot resultar perillós superar la dosi. Entre les respostes apareix també un anunci de productes per a aus: «Hola! No us oblideu de fer una ullada a les meves super-ofertes en tots els productes per a aus. En aquest moment hi ha grans rebaixes!». El Bruno aprofita per preguntar com pot saber si una au està malalta i, finalment, Francisco, que es presenta com a veterinari especialitzat en aus, explica que es pot administrar aspirina a les aus quan presenten signes de dolor i n’indica la dosi adequada. Quines publicacions són rellevants per al problema de l’Imma i quines no?

Aquest és un exemple de lectura de nivell 2 a PISA. Com veiem, no requereix comprendre oracions sintàcticament complexes, interpretar metàfores ni conèixer paraules menys habituals. Tampoc no exigeix ​​llegir gaire. Només cal comprendre una situació senzilla, expressada amb un vocabulari molt bàsic (diria que fins i tot massa), mantenir present quina informació es busca i distingir quines parts del text són rellevants per respondre.

Vet aquí el drama. I, a més, aquests resultats no es reparteixen a parts iguals. L’informe PISA mateix torna a mostrar una associació clara entre el nivell socioeconòmic i el rendiment: els alumnes d’entorns més desafavorits obtenen, de mitjana, pitjors resultats. Darrere d’aquests percentatges hi ha, doncs, una qüestió d’equitat.

Vegem ara què passa en matemàtiques, on el 34% d’estudiants no arriba al nivell 2. Intenteu resoldre aquest problema d’aquest nivell: la Tania vol comprar-se un cotxe i vol saber quant li costarà comprar-lo i utilitzar-lo durant el primer any. Calcula que recorrerà 20.000 quilòmetres, que el combustible costarà 1,54 zeds per litre i gastarà 250 zeds en manteniment. Té quatre opcions, expressades a una taula. El cotxe A costa 8.000 i consumeix 18,9 litres cada 100 quilòmetres. El B en costa 8.700 i en consumeix 15,7. El C en costa 9.900 i en consumeix 12,4. I el D en costa 10.500 i en consumeix 14,1.

La pregunta és: quin dels quatre cotxes us costarà menys durant el primer any? Per facilitar la tasca, no cal calcular res a mà ni decidir quines operacions aplicar: PISA proporciona una calculadora de costos en què només cal introduir, per a cada cotxe, el preu i el consum de combustible, i prémer «Calcular» (com aquests llocs web que comparen assegurances o hipoteques només introduint un parell de dades). Novament, no estem davant d’àlgebra avançada ni davant d’una d’aquelles preguntes que justifiquem dient que “les matemàtiques són molt difícils”. Ni tan sols cal arribar al resultat: només interpretar-lo.

Ara els percentatges comencen a significar alguna cosa. Gairebé un de cada tres estudiants espanyols se situa per sota del nivell mínim en lectura i una mica més d’un de cada tres, en matemàtiques. Ja ens podem imaginar millor de què parlem. No vol dir simplement que el nostre país hagi perdut uns punts, que una comunitat autònoma estigui unes posicions per sobre d’una altra o que ens allunyem de Finlàndia, Estònia o qualsevol altre país que toqui citar aquell any.

El que és paradoxal és que aquesta dada conviu amb una altra de molt més positiva: més del 80 % dels nostres estudiants obté el títol de l’ESO. És a dir, mentre que PISA ens adverteix que una part important dels alumnes té dificultats davant de tasques tan bàsiques com les que acabem de veure, el nostre sistema educatiu certifica que la immensa majoria ha aconseguit el Perfil de Sortida previst en finalitzar l’ensenyament bàsic.

PISA té moltes limitacions. Per descomptat que no mesura tot allò que importa en educació, ni una prova internacional no pot resumir per si sola la qualitat d’un sistema educatiu. Però que PISA no mesuri tot el que importa no vol dir que el que mesura importi poc. Com és possible que després d’una dècada d’escolarització obligatòria tants alumnes encara no hagin consolidat aprenentatges com aquests?

Arribats a aquest punt, comença l’habitual repartiment d’explicacions i responsabilitats. El preàmbul mateix de la LOMLOE ja va deixar preparada una possible explicació per a un escenari com aquest: «els resultats no canviaran si no es canvia profundament la pràctica educativa». No faltarà, per tant, qui sostingui que el problema no és a la llei, sinó que els seus principis no han arribat realment a les aules; que manca formació, acompanyament o preparació del professorat per dur a la pràctica la seva proposta pedagògica.

Una llei educativa no hauria de jutjar-se únicament per la bondat dels seus propòsits ni per com sonen de bé els seus principis. També ens hauríem de preguntar si les decisions que adopta ajuden realment que els alumnes aprenguin més i millor. I, sobretot, si després d’anys d’escolarització aconseguim que tots arribin, almenys, a aquests aprenentatges que considerem bàsics i això que anomenem cultura general. La que permet comprendre el món i pensar per un mateix. La que compartim en societat, a la qual l’escola no hi pot renunciar si vol continuar anomenant-se escola.

Mentrestant, la gallina lesionada continua esperant una aspirina.

Notes:

1. Les dades de PISA 2025 procedeixen de l’Instituto Nacional de Evaluación Educativa (INEE), Ministerio de Educación, Formación Profesional y Deportes, PISA 2025, on es pot consultar l’Informe espanyol i la resta de documentació de l’estudi: https://www.educacionfpydeportes.gob.es/inee/ca/evaluaciones-interna

2. Els exemples “Fòrum sobre aus” i “La compra d’un cotxe” procedeixen dels ítems alliberats de PISA publicats pel Instituto Nacional de Evaluación Educativa (INEE), Ministerio de Educación, Formación Profesional y Deportes, a la secció “Ítems alliberats interactius de PISA“: https://www.educacionfpydeportes.gob.es/inee/publicaciones/items-liberados/items-liberados-interactivos-pisa.html

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons