Preguntes retòriques

Llicència Creative Commons

Paco Benítez

El diccionari de la RAE ens presenta la seva accepció per a “pregunta retòrica”: pregunta que es fa no per manifestar dubte o demanar resposta, sinó per expressar indirectament una afirmació o donar més vigor i eficàcia al que es diu.” Doncs bé, aquí llanço unes quantes preguntes que per a qualsevol docent que porti ja uns anys a l’ofici entrarien perfectament en la categorització de retòriques:

• Rebria abans la visita de l’inspector un professor professional i exigent amb qui la meitat de l’alumnat suspèn la matèria que un professor poc professional amb qui tots els alumnes aproven? No persegueixen totes les reformes educatives amagar els nivells desastrosos de comprensió lectora i expressió escrita (per no esmentar altres habilitats i competències) mitjançant una rebaixa del nivell? És més, la famosa norma que “la repetició ha de ser extraordinària” de la ministra Celaà, no té com a objectiu tapar les misèries del sistema educatiu i maquillar la vergonyosa taxa d’abandonament escolar en comptes de protegir el benestar de l’alumnat?

• Els alumnes poden entendre els conceptes (perdó, sabers bàsics i competències) del curs següent sense haver adquirit els previs del curs anterior? És més, aquests alumnes que passen de curs d’aquesta manera, no se senten exclosos dins de la seva aula i totalment fora del sistema l’any següent en no ser capaços de seguir la classe, danyant la seva autoestima durant 6 hores diàries durant tot un curs escolar? I per als il·luminats que addueixen l’atenció a la diversitat per a solucionar aquest problema, no és absurd proposar que un professor pugui donar 5 nivells diferents en una mateixa aula sense tenir la capacitat de l’autoclonació?

• No és utòpic desenvolupar el pensament crític de l’alumnat (com abandera l’anomenada “nova pedagogia” i la seva conseqüència legal, la LOMLOE) quan les evidències de proves objectives ens mostren estudiants amb enormes dificultats per entendre un text i per expressar-se per escrit? Encara més, no és contradictori voler desenvolupar el pensament crític reduint el nivell de coneixements de l’alumnat?

• Si les evidències sostenen que la comprensió lectora millora quan l’alumne coneix el tema de què tracta el text, no és contraproduent diluir i menystenir els coneixements, com fa la LOMLOE, darrere de les anomenades competències? Un coneixement més gran no genera un interès més gran i una motivació més gran per la matèria objecte d’estudi? És més, es pot ser competent en alguna matèria sense dominar i tenir-ne un coneixement profund?
• Les notes de tall de l’EBAU han patit hiperinflació pel fet que s’ha rebaixat el nivell en no haver modificat les facilitats donades el juny del 2020? És més, no ha arribat ja al límit l’excusa de la pandèmia per justificar els pobres resultats que en els exàmens estandarditzats tenim a Espanya (i especialment a Catalunya)? no hauria d’estar la introducció de les anomenades metodologies “innovadores” sotmesa a l’examen de l’impacte que té als resultats de l’alumnat?

• Hi ha la possibilitat que si l’alumnat sap que pot titular amb 2-3 matèries suspeses (per no dir-ne cinc, que és el màxim al que he assistit en una junta d’avaluació) s’esforci menys al llarg de l’any i el seu aprenentatge es vegi seriosament ressentit? Davant d’aquesta realitat, no és vergonyós escoltar alguns docents (jo al seu dia entre ells) criticar la privada i concertada per “inflar” les notes dels alumnes? Compte, cosa que no vol dir que (també) passi en aquests centres.

• No és contradictori blasmar la classe magistral fent una caricatura i simplificació reduccionista del que és aquesta mitjançant una xerrada sobre la meravellosa i inigualable Nova Escola 21 a un claustre de professors en què una companya va acabar dormint (i no la culpo)? Per cert, una Nova Escola 21 que no millora els resultats dels estudiants, però que sí que empitjora les condicions laborals dels docents.

• No és la memorització i la memòria una facultat que potencia el pensament crític, la creativitat i l’anàlisi complexa per cercar i contrastar informació, així com la resolució de problemes? No és per tant la insistència de l’anomenada nova pedagogia en acabar amb l’aprenentatge per memorització una mera moda antipedagògica?

• Si cada cop hi ha més estudis que evidencien les conseqüències negatives per a l’aprenentatge que tenen metodologies anomenades “innovadores” com l’aprenentatge individualitzat (vegeu Llei Jospin a França), va la nostra administració educativa a contracorrent de la realitat? Són els nostres alumnes unes víctimes de la moda ideològica del moment, veient-se danyada de manera irreparable la seva formació?

• No és hipòcrita criticar que el professor posi deures als teus fills adduint que els angoixa quan després fan dos o tres extraescolars a la setmana? És més, i tenint en compte que la mitjana d’ús del mòbil en els adolescents a Espanya és de 4 hores i 15 minuts diaris, no s’haurien de veure els deures com una cosa positiva i que, a part del valor d’aprenentatge i de treballar la responsabilitat individual que porten amb si, ajuden almenys els nostres joves a separar-se de la tecnologia durant un temps a les tardes?

• Una criança i un sistema educatiu que enalteix i híperprotegeix els nens i en què la seva potestat s’equipara a la dels seus progenitors o professors, no genera joves poc autònoms, amb la sensació que tenen dret a qualsevol cosa sense esforç i sense capacitat per tolerar la frustració?

• El fet que 1 de cada 4 professors, segons el Defensor del Professor, tingui problemes per fer classe, se li falti el respecte per part de l’alumnat i rebi falses acusacions per part dels pares, no és una conseqüència que els professors perdem autoritat reforma educativa rere reforma educativa? Si no parem la violència a l’aula, no serà impossible oferir una formació de qualitat als nostres alumnes? Si hi ha casos de bullying, no acaben en la majoria dels casos sense resoldre’s i aturar-se degudament per direccions de centres i per l’administració educativa, sinó amb la víctima canviant de centre docent?

• És possible que el constant creixement de l’escola privada i concertada sigui perquè les famílies preocupades per l’educació dels seus fills busquin espais lliures de violència i amb disciplina, així com escapar a la tendència a igualar en la mediocritat pròpia de la escola pública? No és inútil, de cara a convèncer les famílies, advocar per l’eliminació dels concerts sense oferir una educació de qualitat als centres públics?

• Davant d’aquest, i amb la moral del professorat cada cop més per terra, no és heroica la tasca docent que aconsegueix tirar endavant els seus estudiants i la dels mateixos estudiants que progressen i aconsegueixen l’èxit acadèmic present i professional futur?

I acabo amb una pregunta no retòrica i molt seriosa: quin futur espera el nostre país si les coses segueixen així durant una generació més (aproximadament 25 anys)?

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons