Apología del libro de texto

Com escriure, triar i utilitzar un bon manual

Llicència Creative Commons

Eva Serra

Davant de tants subterfugis postmoderns destinats a eludir el coneixement estructurat als centres d’ensenyament, el llibre de Nuno Crato: Apologia del libro de texto (Narcea, 2024) arriba com una brisa d’aire fresc. Desmunta fal·làcies, aclareix dubtes i mostra evidències que, mitjançant estudis de psicologia cognitiva, cites, referències, anàlisis i dades, ens indiquen que el millor procés per aprendre segueix sent un currículum exigent acompanyat d’exàmens i un bon llibre de text.

El llibre de text sempre ha estat l’eina elemental i necessària d’un currículum. “És la plasmació d´un pla d´estudis en una exposició articulada, organitzada i seqüencial de temes“, -ens dirà Crato- alhora que ens explica que ha de ser senzill respecte a la seva escriptura, precís en la seva descripció i ric en les seves ambicions pedagògiques. El manual ha de fugir de pretensions lingüístiques confuses o alambinades quan es tracta de transmetre coneixements. Si cal repetir “pomes” quatre vegades per deixar clar un enunciat, serà millor que substituir-lo per “fruites”; la reiteració a l’hora de transferir conceptes clars és benvinguda en un manual. De la mateixa manera, ha de ser progressiu, bloc sobre bloc, coneixement sobre coneixement, partint de la base que els aprenentatges previs són els que ens condueixen a comprendre i assimilar-ne els nous.

La seva ‘apologia’ també s’endinsa en altres àmbits en els quals acostuma a haver-hi una extrema confusió educativa. Per exemple, la interpretació esbiaixada, si no tergiversada, del concepte “aprenentatge significatiu” encunyat pel psicòleg nord-americà David P. Ausubel i tan exalçat per la pedagogia competencial dins del marc constructivista com a “l’última innovació”. Crato ens explica que Ausubel, descrivint les polèmiques pedagògiques del seu temps, afirmava ja al seu llibre escrit de 1963 The Psychology of Meaningful Verbal Learning, que en “aquests debats de les tres darreres dècades es posava èmfasi en l’ensenyament per projectes, les experiències manipulatives, el descobriment i la resolució de problemes”. És a dir, que tot això prové de la dècada del 1930, segons el mateix Ausubel, que sostenia que en estudiar ho fem assimilant estructures de pensament i conceptes que ens han estat transmesos. És obvi que no podem, per nosaltres mateixos i per més afany que hi posem, autodescobrir la llei de la gravetat, i amb prou feines arribar a la combustió fregant un parell de pedres, proveu-ho.

El llibre també exposa alguns principis cognitius molt útils per a perfilar la idoneïtat d’un bon manual -redacció, ús i selecció- i desmunta conceptes erronis com, per exemple, l’aprenentatge actiu que en la seva versió constructivista transmet la idea que escoltar el professor és una cosa passiva per a l’alumne. Res més lluny per a Crato: “Quan de debò aprenen, encara que només sigui escoltant la presentació d’un professor, els alumnes són processadors actius, i no arxivadors passius, de la informació que es diposita a la seva memòria”.

Amb un magnífic pròleg de Francisco López Rupérez i dos deliciosos “intermezzo“, l’obra de Nuno Crato ens apropa a la necessitat de recuperar el coneixement ordenat i sistemàtic a les nostres escoles. No és endebades que el seu autor va ser l’artífex dels millors resultats dels alumnes portuguesos mentre va ocupar del 2011 al 2015 el Ministeri d’Educació i Ciència del seu país, Portugal i que és un prestigiós referent internacional en matèria educativa, recentment nomenat membre del CSEN -Consell Científic per a l’Educació Nacional de l’Estat francès-.

___

→ Entrevista amb l’autor: Nuno Crato: “Els manuals són fonamentals per a la bona formació”

Títol: Apología del libro de texto. Cómo escribir, elegir y utilizar un buen manual.

Autor: Nuno Crato

ISBN: 9788427731967

Editorial: Narcea

Idioma: Español

Nombre de pàgines:

Data de publicació:

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons