La desaparició de les ciències i la seva solució

Imatge creada mitjançant IA.

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Els professionals i la societat estan cada cop menys formats en ciències. Als nostres centres educatius es pot constatar que els coneixements científics estan cada vegada menys presents als programes curriculars. La Geologia, per exemple, només es pot ensenyar, si s’imparteix, durant un sol trimestre en quatre anys de l’ESO. En conseqüència, els indicadors internacionals mostren com els nostres alumnes cada cop menys coneixements científics. Resulta, doncs, sorprenent que la política educativa estigui esborrant les ciències dels currículums escolars. Al final creurem que la Terra és plana o que el Creacionisme és una ciència.

Les ciències fa dècades que perden hores de classe i de continguts curriculars en el nostre sistema educatiu. Des de la LOGSE dels noranta fins a la LOMLOE actualment vigent, i ciència rere ciència, es va perdent presència davant d’educacions emocionals, optatives de dubtós calat o simplement pedagogismes d’eficàcia no demostrada. Exemple d’això n’ha estat la fusió de les ciències a batxillerat i la consegüent reducció d’hores. A Catalunya ja s’ha acordat reduir les hores ciències, cosa que ben aviat altres comunitats seguiran per deixar més espai a optatives a triar pels alumnes, i tot això davant la perplexitat i l’enuig de molts professors de secundària i universitats, total,  perquè alguns experts creuen que cal prioritzar les optatives a escollir pels alumnes en detriment de les especialitats troncals obligades. Hi ha qui diu que es vol ensenyar menys i divertir més els nostres fills, però convindrem que l’escola no hauria de ser un parc d’atraccions.

A més, l’augment d’optatives a escollir en detriment de troncals ja es va aplicar durant la dècada dels noranta amb una llei d’igual caràcter i mare de la LOMLOE, la LOGSE. En aquesta darrera els resultats esdevingueren nefastos en anul·lar-se els coneixements generals entre els nostres alumnes en matemàtiques, llengües, ciències i humanitats. Cal afegir que, des de la LOGSE, passant per la LOCE, la LOE, la LOMCE i fins a arribar a la LOMLOE, els mals resultats espanyols en ciències han anat incrementant en indicadors internacionals com PISA o TIMMS, aquestes darreres específiques de matemàtiques. Tot i això, el Govern insisteix a reduir les matèries troncals per ampliar més les optatives. És a dir, les assignatures científiques s’han anat reduint cada cop més als nostres currículums educatius.

Posem per exemple la quarta ciència experimental, la geologia, que ostenta el mateix rang que la física, la química o la biologia, però que ha estat pràcticament erradicada dels nostres plans educatius a favor de les anomenades pedagogies competencials i per àmbits, que des de la LOGSE dels noranta, passant per la LOCE del 2003 fins a la LOMLOE vigent, promouen l’extermini de les especialitats científiques i humanístiques de la docència. Això es justifica en creure que els alumnes per si mateixos poden aprendre sense necessitat de professors doctes en la seva matèria.

Ara tot és a Internet, diuen alguns pedagogistes, i en un sol clic sense docent especialista s’arriba a la informació, però convindrem que no al coneixement i al domini d’aquest, sinó a molta porqueria que hi ha a les xarxes sense filtrar. La mateixa LOCE del 2003, i les més de cinquanta planes del Butlletí Oficial de l’Estat, estaven plenes d’aquesta titànica retòrica en defensa, com també la LOGSE dels noranta, de la capacitat innata dels alumnes d’aprendre per si mateixos sense la necessitat de professors especialistes, l’anomenat alumnecentrisme sota el constructivisme i l’aprenentatge basat en competències.

En part, cada nova llei d’educació durant la democràcia ha estat un circ electoralista sense un compromís social ferm, només una propaganda de l’alumne-centrisme i la promesa que l’educació per competències serà el més modern i millor a aplicar, cosa falsa i que procedeix d’idees economicistes de dècades anteriors, és a dir, que res d’innovació educativa, sinó plagi ancestral. Ha resultat de lògica previsible que molts docents s’hagin oposat a aquestes creences pedagogistes des de la reforma de la LOGSE fins a la germana LOMLOE. En són exemples entitats i associacions com el col·lectiu Geologia en Lluita, la Fundació Episteme, l’Associació de Catedràtics de Catalunya, la plataforma Ciències en Perill, el sindicat Professors de Secundària, l’Associació OCRE, la Plataforma per l’Educació de Qualitat o la societat geològica SIGMADOT.

Per a millorar la presència de disciplines científiques com la geologia o la biologia al nostre ensenyament secundari cal desenvolupar una estratègia que transcendeixi l’aula i connecti la ciència amb la societat. Per fer-ho, es proposa un pla basat en tres línies d’acció complementàries.

En primer lloc, se suggereix que una entitat o conjunt d’entitats científiques de prestigi reconegut —com el Col·legi de Geòlegs o altres societats científiques— crein un departament de premsa especialitzat. La seva funció seria establir relacions sòlides i de confiança amb els mitjans de comunicació, els periodistes i els divulgadors. Aquest departament s’encarregaria de difondre notes de premsa clares, atractives i adaptades al gran públic cada cop que hi hagi un descobriment científic de rellevància nacional o es posi en valor un espai destacat del patrimoni geològic o mineralògic del país. La professionalització d’aquest vincle amb els mitjans garantiria una presència constant de continguts científics a l’agenda pública a través de les rodes de premsa.

En segon lloc, aquestes entitats haurien d’impulsar un programa televisiu o radiofònic atractiu, modern i familiar que combini rigor científic amb entreteniment. Aquest format s’ha d’allunyar de models més acadèmics com L’escarabat Verd, Òrbita Laika o Què, Qui, Com, per centrar-se en un llenguatge dinàmic, accessible i emocional. El programa podria comptar amb un científic singular i carismàtic, acompanyat cada setmana per un personatge famós, un nen o nena que representi la curiositat estudiantil i persones del carrer que aportin preguntes i reaccions espontànies. L’eix central serien els descobriments científics nacionals i els llocs rellevants del patrimoni natural, convertits en històries properes.

En resum, aquest conjunt d’accions enfortirà la percepció social de les ciències, més el valor i la recuperació d’aquestes en el nostre sistema educatiu, millorant amb això la motivació dels estudiants per les ciències bàsiques des d’edats primerenques. Ara cal esperar que algú s’hi posi. Sense cultura científica a la nostra societat i política augmenta exponencialment el risc de catàstrofes com els més de dos-cents morts durant la DANA de València, els centenars de cases arrasades per l’erupció del volcà Tajogaite a La Palma, o l’enfonsament del barri del Carmel a Barcelona per una tuneladora sense prou informació. Aquests fets anteriors han estat desastres que sota una major prevenció i cultura científica haurien reduït el seu impacte en destrucció i despesa pública. Cal preguntar-se doncs si eliminar la Geologia dels nostres currículums educatius surt a compte atès que la cultura científica salva vides, protegeix propietats i estalvia impostos. En cas contrari, donarem la raó als terraplanistes i confondrem un dinosaure amb una excavació medieval, cosa que, per cert, ja està passant. El terraplanisme només ha estat l’inici d’aquesta hipocresia política.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons