La cura de la filosofia: una necessitat per al segle XXI

Llicència Creative Commons

Mònica Benítez Arisó

És ben sabut que l’art és la major representació de tot allò humà. Aquesta afirmació, tan plena de sentit, poca gent la deu posar en dubte. Ara bé, també podríem afirmar que la filosofia és la gran representant del pensament humà. És la branca més pura del pensament reflexiu, de la crítica i del qüestionament. Malauradament, però, aquesta afirmació sembla cada cop més qüestionada, prova d’això és la disminució d’hores que se li dedica en la majoria de les escoles. A poc a poc, el sistema educatiu ha anat arraconant una disciplina que ens ensenya a pensar, a dialogar, a construir arguments i a entendre millor el món i a nosaltres mateixos.

Per sort, però, els filòsofs i filòsofes no ens rendim, i prova d’això és que, un any més, hem pogut celebrar una Olimpíada on la filosofia n’és la protagonista. Aquest esdeveniment no és tan sols un concurs, sinó un homenatge al pensament. És esperançador veure com els joves d’avui dia encara tenen ganes de saber, d’aprendre, de qüestionar. I, tal com va dir Aristòtil a la seva Metafísica, “tot home té tendència natural al saber” i aquest fet, encara que es vulgui amagar, sempre emergirà perquè forma part de la nostra essència, de la nostra part com a ésser racionals. En un món accelerat, on la immediatesa sovint suplanta la reflexió, veure adolescents amb ganes de filosofar és una llum enmig de la foscor.

Són les ments dels adolescents les que han de continuar filosofant. Han de poder tenir eines per qüestionar el món boig que ens envolta, un món ple de contradiccions, d’injustícies, d’informació desordenada i sovint distorsionada per les xarxes socials i les anomenades intel·ligències artificials. La filosofia els proporciona aquest mapa mental per orientar-se, per no deixar-se arrossegar per l’opinió fàcil o la manipulació. I és precisament això el que promou l’Olimpíada: un espai on el pensament crític pot florir, on es dona valor a la paraula argumentada, on s’escolta i es respecta la diversitat d’idees. Aquest tipus d’iniciatives demostren que la filosofia no només resisteix, sinó que continua captivant el pensament jove quan se li dona espai per créixer.

El tema d’aquesta edició de l’Olimpíada ha estat un autèntic repte: la cura. Una paraula que sembla simple però que implica una profunditat immensa. Plantejar-se què és la cura no és una fita fàcil d’aconseguir, i menys encara en un context on el pensament crític està en crisi. I no és una exageració: els informes PISA de 2022 indiquen que no hi ha una bona comprensió lectora. Aproximadament el 24% dels adolescents espanyols no assoleixen el nivell 2 en aquesta competència, la qual cosa indica dificultats per identificar la idea principal d’un text i trobar informació específica.

Com podem fomentar una millor comprensió lectora si no potenciem les matèries que ensenyen a llegir entre línies, a interpretar, a argumentar, a pensar? Potser, i només potser, aquesta mancança està relacionada amb el retrocés d’una assignatura que, més que cap altra, ensenya precisament això: a llegir entre línies, a raonar i a pensar. Em refereixo, és clar, a la filosofia, que cada cop és menys present en la vida acadèmica dels joves. I això és, realment, un problema. La filosofia no pot ser un luxe ni una afició: és una necessitat. Tenim el deure de preservar-la, de cuidar-la i de garantir que continuï viva a les aules, perquè només pensant millor podrem viure millor.

Actualment sembla que ens quedem sense veu, que no se’ns vol escoltar. La ciència està al capdamunt de tots els coneixements i la pobra filosofia queda queda arraconada en el passat, a allò antic que no serveix i avorreix. Però, malgrat tot, continuem lluitant i no ens rendim. Els que estimem la filosofia sabem que és una eina de resistència. I ho és perquè el raonament és com una planta de la qual s’ha de tenir cura. No es tracta només de cuidar el nostre pensament, sinó d’entendre que la cura de si mateix està profundament vinculada amb la cura dels altres i amb la cura del medi. Perquè què som nosaltres, sinó una part indissociable d’aquest món?

Una de les funcions més essencials de la filosofia és plantejar-se preguntes, qüestionar allò que sembla evident, intentar entendre allò que ens envolta. Aquesta actitud és la que volem transmetre als nostres joves, ajudar-los a mirar més enllà, a fer-se preguntes i a buscar respostes. I això és exactament el que promou l’Olimpíada de Filosofia: pensar, debatre, escoltar, compartir. Filosofar, en definitiva.

L’Olimpíada és molt més que un exercici acadèmic. És una celebració del pensament. És un espai de trobada entre alumnes de diferents indrets que comparteixen inquietuds, que debaten idees amb respecte i passió, que entenen que pensar és una forma d’acció. Que qüestionar no és criticar per criticar, sinó una manera de voler millorar les coses.

I des de les aules de tota Espanya, seguim alimentant aquest esperit. Seguim animant els nostres alumnes a no conformar-se, a ser crítics, a defensar valors, a mirar dins seu i al seu voltant. Perquè només així podran defensar la importància de tenir cura en general i, en particular, de tenir cura d’aquella disciplina que va néixer fa més de dos mil anys a l’antiga Grècia i que encara avui, com una essència lluitadora, vol continuar existint: la filosofia.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons