Nextland

Imatge generada per IA

Llicència Creative Commons

Víctor Guiu Aguilar

Divulgaven amb potència un d’aquests extraordinaris congressos sobre Educació i altres martingales entre coachs i experts de tota mena de pelatges. Els centres de professors difonien la Bona Nova a través dels seus comptes de contacte i demanaven encaridament la seva difusió entre famílies i claustres. De la mateixa manera que neguen formació de qualitat als seus professors, armats amb un ampli catàleg de mindfulness i altres precs i rogatives. El títol recull una gran part dels paràmetres disparats i analitzats, que aconsellen el repòs o l’ingrés en un centre especialitzat: Netxland – on neix el futur-.

El cap del cartell de l’esdeveniment, encara que ben pensat, en podríem dir cap de càrtel: la senyora Mar Romera, experta en un munt de coses d’allò més trendy.

L´organització, un professor de Ciències(?) de l’Educació ben posicionat entre Caixes, ajuntaments i altres possibles patrocinadors que et diuen que “obris la teva ment” alhora que ells s’aconsellen a si mateixos altres receptes.

Desenes de Fundacions i entitats ficades a l’interessant negoci “xiringuital” (no sé si aquest esperpèntic vocable existeix) de l’educació (amb minúscules), proposen llurs estudis i propostes per a millorar tal quantitat de qüestions educatives que, potser, si s’ho fessin mirar, haurien de fer pensar els nostres pròcers i entitats patrocinadores que el problema va molt més enllà dels experts en el no-res més absolut.

I és que el paper ho aguanta tot. Aquesta premsa que tot ho sosté, emmascarant la realitat amb titulars d’èxit, procedirà a donar el premi i la medalla d’or a tot allò que calgui. El desert del real. Han elegit pastilla i crec que no és la roja. Per a què ficar-te en embolics.

Un bon amic que treballa al sector de la banca prova d’entabanar-me amb les excel·lències de la trobada, la necessitat, una altra vegada, d’obrir la ment. Li exposo unes quantes obertures de ment per reconduir el sector bancari amb idees noves fonamentades en el Comunisme, però se’n riu. “Estàs tarat”, deu pensar. Callo…

En el multivers de les xarxes seguim enquistats amb el mateix. Després de dècades mobilitzat en la política i fent ús de la meva llibertat, els meus recursos i la meva salut per lluitar contra la dreta més escleròtica, t’has de sentir que ets una fatxa. Gent experta en mentir i divagar fins a carregar-se l’Educació (amb majúscules) dient-te que no ets inclusiu, ni lleial, ni bona persona d’esquerres, que ni tan sols et mereixes la feina que tens i, pobrets dels teus alumnes, que et tenen com a mestre.

S’agafen a un fals victimisme que s’assembla molt als moviments polítics de la ultradreta, que acaba fent pagar les culpes a aquell que no ha comès delicte. I en aquest fals victimisme, tan palmari que fa que et vinguin arcades, sembla que reconstrueixen cada dos anys els seus fonaments de palla mentre els alumnes llegeixen pitjor i entenen pitjor el que llegeixen, sense remissió. Tot i que inclusivament (permeteu-me aquesta maldat).

I aquestes falses víctimes, tanmateix, són les que governen aquest maleït desastre. Són les que imposen, marcant el pas de l’oca, les normes, suggeriments i projectes des de ministeris i conselleries. Són les que han relegat la classe treballadora, deixant-la als peus del capital i del poder, tot barrant-li l’accés al coneixement, l’única eina que els pot fer crítics i lliures. Són els que, a la seva torre d’ivori, eleven proclames que més aviat semblen dogmes religiosos que fonaments educatius.

I darrere d’aquest neguiteig de tants, hi ha la indiferència de molts altres, la majoria, que veuen com la desafecció política, aquest càncer aprofitat per tants pedagogistes, inunda la societat, fent gairebé impossible un retorn progressiu on imperi el sentit comú i l’evidència científica.

Lamentable, assolador. Impossible de revertir des de la indiferència. Potser ha arribat el moment de la insubmissió. Salvem almenys les nostres ànimes i la nostra dignitat com a professorat.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons