La ment dels erectus

Crani de Kocabaş. / Foto: Wikimedia. Autor: Erturac 

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Homo erectus va marcar un abans i un després en l’evolució humana. La raó va ser que la seva ment va revolucionar la capacitat d’inventiva entre els nostres parents. De fet, i durant la seva evolució, va millorar les seves tècniques i estratègies per a gestionar els recursos. Prova d’això va ser la nova modalitat de talla de lítics, els bifaços o Mode II, que van evolucionar entre els 1,6 i els 2 milions d’anys. Però la cosa no es va quedar allí ja que va arribar a establir fogates estables fa més d’un milió d’anys. Posem pel cas els jaciments de Koobi Fora i Swartkrans a Sud-àfrica, tot això a un terç de la seva existència, ara fa uns 1,6 milions d’anys. El major consum de carn en la seva dieta i l’ús del foc al cuinar, van afavorir una alimentació més tova, fet que obria noves adaptacions mentre els ximpanzés i els bonobos s’estaven diversificant també per Àfrica.

La vida en grup dels erectus i la seva capacitat de programar la recerca de recursos, ens parla de com era la seva ment, una ment social. D’haver evolucionat cap a la individualitat s’hauria topat amb la depredació per grans felins i amb la competència de les hienes. Homo i aquestes van pugnar per la carn i el moll de l’os durant mil·lennis. Així doncs erectus va evolucionar cap a la cohesió i la col·laboració grupals evitant la competència extrema amb altres carnívors. La prova és que en erectus es va expandir una part del cervell relacionada directament amb el reconeixement d’individus, el seu neocòrtex. Això va comportar un cervell més gran i el doble d’encefalitzat que els simis anteriors. I ja hem dit que un òrgan així consumia moltes més calories que el dels seus avantpassats. L’actual cervell humà consumeix entre el 20 i el 25% del que ingerim, més del doble que la majoria de primats actuals. Els còmputs per a erectus dona valors superiors al 17% mentre que per als Australopithecus s’estima el 9 i l’11%, una dada similar als ximpanzés actuals.

Per tant, el cervell dels erectus va esdevenir un teixit cel·lular molt car de mantenir, i on tornar-se més carnívors va ser gairebé obligatori, és a dir, l’encefalització va impulsar la dieta proteínica i no a l’inrevés. Per a això erectus va continuar potenciant l’ús de lítics per a obtenir el moll i la carn dels ossos. De fet sabem que erectus es va tornar molt carnívor per altres raons. Cal esmentar l’exemplar africà KNM-ER1808 on s’observen grans deformacions òssies degudes a l’abús de la ingesta de fetge, o les abundants restes d’animals en els jaciments excavats dels erectus. Sabem, per exemple, que els erectus consumien grans quantitats de proteïna dels animals que vivien pels seus voltants com cocodrils, peix o tortugues fa 1,95 milions d’anys. Potser això inspiri una campanya publicitària dels ramaders en contra dels vegetarians dient <<L’est i l’oest no el van conquerir amb verdures>>, però crec que aquestes ironies paleontològiques dels erectus no assolirien una àmplia comprensió entre els sapiens.

L’encefalització dels erectus i la seva vida social no van fer evolucionar encara la gran fita dels sapiens, la parla articulada. La prova la tenim entre les obertures entre vèrtebra i vèrtebra. Aquestes eren molt estretes sense permetre el pas de nervis amplis que regulessin el diafragma, una cosa summament necessària per a la parla articulada. Per tant, la parla articulada i el pensament abstracte dels sapiens, no se suposa encara en la ment dels erectus.

Això no obstant, sí que va haver-hi una cosa que van compartir erectus i sapiens a nivell del seu cervell, el canal de part de les seves dones. Amb un cap tan gran dels nadons, les dones podien parir o no en funció de l’amplada de la seva pelvis. Aquí l’evolució va fer el que havia de fer, o resoldre el tema, o provocar l’extinció del grup. Si avui dia estem llegint aquestes pàgines és que la primera opció va prevaldre. La solució fou quelcom vinculat amb la neotènia humana que ja hem explicat anteriorment. En posseir les cries un cervell major només hi havia una solució per a néixer, parts prematurs. Sembla ser, i a partir dels erectus, que les cries naixien abans del seu desenvolupament per a poder passar pel canal de part. I al parir-los tan immadurs, esdevenien menys independents que els bebès dels ximpanzés i goril·les actuals. És a dir, el període d’aprenentatge es va allargar en Homo respecte als nostres parents i va potenciar la millora dels nuclis socials per tal de permetre-ho.

Si ara analitzem en el seu conjunt a erectus, aquest va endegar una bola de neu que va amplificar la seva encefalització i millores culturals. En potenciar la seva dieta carnívora, el seu cervell va quedar més ben alimentat, òrgan el qual resultava fonamental per a millorar la cohesió social i la fabricació de lítics, que al seu torn optimitzaven l’obtenció de recursos per a continuar sent carnívors. Però la mateixa dieta tova va ajudar a la reducció mandibular que, i al seu torn, va permetre l’expansió de la cavitat encefàlica. Les estructures biològiques s’equilibren durant el seu desenvolupament, per tant a menor massa mandibular, major possibilitat de creixement entre parietals i occipitals. És a dir, allò afavoria la reducció mandibular a costa d’una major expansió cranial. La prova dels bucles anteriors va ser que erectus va augmentar significativament la seva capacitat cranial durant tota la seva evolució. Aquesta va passar d’uns 800 c. c. inicials a més de 1.300 al final de la seva existència.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons