Estrella Cortichs Viñals Viñals, una mestra de la República a l’exili

Estrella Cortichs Viñals va ser una seguidora fidel dels principis del pedagog krausista Francisco Giner de los Ríos, fundador de la Institución Libre de Enseñanza.

Llicència Creative Commons

Soledad Bengoechea

Estrella Cortichs Vinyals (Gironella, 14 d’abril de 1902, Barcelona, 1985) va ser una destacada mestra durant l’època de la Segona República. Membre de la Institución Libre de Enseñanza, després de la Guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic i es va dedicar a la docència fins al seu retorn a Espanya el 1973.

Filla de l’ideari docent de la República, va lluitar per canviar les coses a la seva feina com a mestra, primer a Espanya; després a Mèxic. Significada com exemple de mestra compromesa i innovadora de l’època republicana a Espanya, i de professional de l’educació exiliada, ha romàs això no obstant gairebé en l’anonimat.

Sembla que ho pressentís: va néixer un radiant 14 d’abril del 1902 a Gironella, localitat situada al nord de la província de Barcelona. Del seu pare, Esteban Cortichs Costa, republicà liberal i alcalde de Gironella, destava entre les seves obres haver construït el primer grup escolar públic de la localitat. La seva mare, Francesca Vinyals Riera, era mestressa de casa.

Cortichs tenia tres anys quan els pares es van separar. Va ingressar llavors interna en una institució religiosa. Va tenir una infantesa solitària, tot i que sempre va dir que en guardava un bon record perquè amb les monges va aprendre a llegir, escriure i explicar. El seu pare tenia interès que els seus dos fills estudiessin i Estrella només tenia tretze anys quan es va traslladar a Barcelona i va ingressar a les Escoles Salesianes. Hi va romandre un any, tot ingressat a continuació a l’Escola Normal de la capital catalana. Transcorreguts els quatre anys de formació, va obtenir el títol amb Premi Extraordinari.

Posteriorment, es va presentar a les oposicions nacionals per al cos de mestres, guanyant el segon lloc de la seva promoció. Va començar a exercir de mestra nacional a Pineda de Mar, població a uns cinquanta quilòmetres de Barcelona, ​​des d’on després es va traslladar a l’escola de Montmajor, a prop del seu poble natal.

Entre el 1924 i el 1928, inspirada per la vocació de mestra, es va graduar a l’Escuela Superior de Magisterio de Madrid. Es va instal·lar a la Residencia de Señoritas, vinculada a la Institución Libre de Enseñanza, a la qual va pertànyer posteriorment. Allí es va relacionar amb intel·lectuals de la talla d’Ortega y Gasset, Gabriela Mistral i Berta Singerman, entre altres intel·lectuals de l’època.

El pare de Cortichs va morir mentre ella era a Madrid. En haver de prescindir de la seva ajuda econòmica, hagué de fer classes nocturnes per poder complementar la beca que rebia. En aquesta va emmalaltir de tuberculosi, una malaltia molt comuna en aquells temps, i va decidir tornar a Barcelona per guarir-se, moment en què es va proclamar la Segona República.

Un cop restablerta, va tornar a Madrid i va començar a exercir al Col·legi Menéndez y Pelayo, per passar després a una escola més petita anomenada Lope de Rueda, de la qual va ser directora. En aquell entorn propici, va començar a posar en pràctica les noves idees pedagògiques que l’ambient republicà estimulava, incloent-hi visites al Museu del Prado, lectures de poesia, excursions al camp… Però, sobretot, va dur a la praxi el concepte de disciplina desenvolupat pel pedagog krausista Fernando Giner de los Ríos, que tant incomodava el magisteri tradicional, segons el qual els alumnes havien d’aprendre per convicció i no per imposició: s’havia de modelar la seva consciència per tal que fessin el que havien de fer i no el que se’ls ordenés.

L’inici de la Guerra Civil la va sorprendre visitant unes amigues a Bilbao, per la qual cosa va haver de tornar a Madrid des de França. En arribar a la capital, les autoritats republicanes li van proposar de crear una Universitat Popular, que no es va poder materialitzar per causa de les circumstàncies bèl·liques. Finalment, es va traslladar a Barcelona per dirigir l´Organització d´Ajuda Infantil de la Rereguarda, entitat de caràcter humanitari creada per la Federació de Treballadors de l´Ensenyament de la Unió General de Treballadors (UGT) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) per atendre els nens orfes o desplaçats de les zones de guerra. En aquella època es va casar amb Ricardo Mora Almagro, un radiofonista de militància socialista. Més tard, el setembre de 1938, va passar a exercir la funció de secretària de la Direcció General d’Evacuació i Refugiats del Ministeri de Treball i Assistència Social.

Un cop acabada la guerra, el febrer de 1939 es va exiliar a França juntament amb un grup de nens, passant per Toulouse (Haute Garonne), Narbonne (Aude) i París (Seine). Durant aquesta època, es va dedicar a buscar nens espanyols pels pobles d’aquestes zones i posar-los en contacte amb els seus pares, internats a camps de concentració per tot el territori francès. Al desembre de 1939, juntament amb el seu marit, va embarcar a Bordeus rumb a la República Dominicana. Allí va exercir en una escola fins que es va traslladar a Cuba i, posteriorment, a Mèxic, on va arribar l’octubre del 1940.

En aquella època, un gran nombre de republicans estaven arribant a aquell país, que els oferia una bona acollida. Una de les primeres necessitats que els exiliats van haver d’afrontar va ser l’educació dels fills, ja que a terres mexicanes hi van viatjar molts nens i nenes en edat escolar. Per això es van fundar els «colegios del exilio», que a més amés van oferir a nombrosos mestres i professors espanyols exiliats la possibilitat de guanyar-se la vida. Aquests centres tingueren com a referència el model educatiu de la II República que, fortament influït pels principis de la Institución Libre de Enseñanza i el moviment de l’Escola Nova, havia aconseguit integrar les tendències més avançades i progressistes de la seva època. D’aquests centres, el primer col·legi on Cortichs va treballar va ser l’Institut Luis Vives, fundat l’agost del 1939, impulsat per alguns d’aquells exiliats. Tampoc li va resultar tan fàcil, ja que es va veure obligada a revalidar el títol de mestra i va haver d’anar dos anys a la universitat. Al Vives va formar part de l’equip de Primària, l’especialitat que havia adquirit a Espanya.

Les seves inquietuds socials la van portar també a participar a l’organització del Subcomité de Higiene y Lucha contra el Alcoholismo i a la Campaña de Alfabetización, ambdues iniciatives patrocinades pel govern mexicà. Allí va entrar en contacte amb antics deixebles de la Institución Libre de Enseñanza que estaven creant diverses institucions educatives, a través del Servicio de Evacuación de los Republicanos Españoles i la Junta de Auxilio a los Republicans Españoles.

Les dificultats econòmiques que va patir l’Institut Vives durant la dècada dels cinquanta la van obligar a deixar la seva antiga feina. Va passar llavors al Colegio Madrid, que tot i compartir els principis institucionistes del Vives, separava nens i nenes i exigia a l’alumnat anar uniformat. Allí es va jubilar el 1967. En aquesta darrera època de la seva trajectòria professional, no va abandonar el seu compromís social, sent una de les impulsores de la asociación de mujeres Mariana Pineda, que aplegava moltes de les exiliades espanyoles. El 1973, va decidir tornar a Espanya i es va instal·lar definitivament a Barcelona, ​​des d’on anava sovint a Gironella, localitat on estava enterrat el seu pare. Estrella Cortichs va morir a Barcelona el sis de desembre del 1985. Tenia 83 anys d’edat.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons