Quan ensenyar es converteix en precarietat: la situació del professorat català

Mohamed Hassan – Pixabay

Llicència Creative Commons

Aurora Trigo Catalina

En silenci, gairebé sense que la societat ho advertís, el professorat de Catalunya ha anat perdent poder adquisitiu i dignitat professional durant els últims quinze anys. El que podria semblar una simple congelació salarial s’ha convertit en una erosió profunda i sostinguda que afecta tant la qualitat de vida dels docents com el futur de l’educació pública.

Un estudi recent alerta que aquesta degradació no és fruit de decisions aïllades, sinó d’un conjunt de retallades encadenades que han convertit el sistema retributiu docent en un mirall trencat (Trigo i Gascó, 2025). Aquesta situació no només té conseqüències econòmiques individuals sinó que, col·lectivament, debilita la dignitat de la professió docent i posa en perill la qualitat educativa. Com deia Aristòtil, “allò que fem dia rere dia és el que ens acaba definint”; i quan la tasca docent es desenvolupa sota pressió i precarietat, la societat sencera n’acaba pagant el preu.

En aquest article faig una síntesi de les dades clau del recent estudi amb especial atenció a les retallades — sous, sexennis, pagues extraordinàries, manca de convocatòria de càtedres — i explico per què Catalunya és, segons l’anàlisi, la segona comunitat autònoma on els professors de secundaria estan pitjor retribuïts si es considera la Paritat de Poder Adquisitiu (PPA).

La pèrdua de poder adquisitiu: un dèficit estructural

En els últims anys, la situació econòmica a Catalunya i Espanya s’ha caracteritzat per una elevada inflació, que ha erosionat el poder adquisitiu de tots els treballadors, inclosos els professors de secundària. L’evidència és contundent: entre 2010 i 2024, la pèrdua acumulada de poder adquisitiu dels professors ha estat alarmant: un -21,64 %.

Tal com s’aprecia a la Taula 1, la causa principal és senzilla: els preus pugen més ràpid que els salaris. En aquest període, la inflació acumulada a Catalunya ha estat del 35,69%, mentre que la revalorització salarial del professorat només ha arribat al 14,05%. Això significa que un docent principiant deixa de percebre, en termes reals, uns 7.757 € bruts l’any — l’equivalent a treballar més de dos mesos a l’any sense cobrar.

Taula 1. Inflació, pujada salarial i pèrdua de poder adquisitiu dels professors de Catalunya

FONTS: INE (2025), Índices por comunidades autónomas: general y de grupos ECOICOP. http://www.ine.es. Ministeri de Política Territorial i Funció Pública (2025), Retribuciones del personal funcionario. https://www.sepg.pap.hacienda.gob.es

Retallades que van més enllà del sou: una xarxa de pèrdues acumulades

A més de la pèrdua de poder adquisitiu, els professors de secundària catalans han patit altres retallades i modificacions estructurals que han degradat el seu nivell de vida i les seves condicions laborals. Entre les més significatives:

• Reducció de les pagues extraordinàries: abans del 2010 constituïen una part essencial del sou. Amb les retallades, les pagues de juny i desembre han quedat limitades al 80% del salari mensual.
• Retallada del complement per sexennis: el primer estadi s’allarga de 6 a 9 anys a partir de 2012, fet que retarda i redueix la retribució associada. Tot i que el 2024 es recupera parcialment, el Govern encara no ha assumit el retorn del deute acumulat, estimat en uns 1.100 € anuals per docent.
• Manca de convocatòria de càtedres: des de 2011 no s’obren places de catedràtic, bloquejant la progressió professional i privant el professorat veterà d’un reconeixement salarial d’uns 2.796 € anuals.
• Extinció del règim de classes passives: els nous funcionaris passen a la Seguretat Social, fet que implica pensions més baixes i una jubilació més tardana.
• Retallades indirectes: supressió de llicències retribuïdes, augment de l’horari lectiu fins a 20 hores, eliminació de la reducció de 2 hores per als majors de 55 anys, desaparició de l’ajut “bufanda” per a la jubilació anticipada, suspensió del Fons d’Acció Social, etc.

Catalunya, a la cua en la comparació territorial

A més, segons l’anàlisi comparativa amb altres comunitats autònomes, el professorat de Catalunya es troba entre els tres pitjor retribuïts de l’estat. L’estudi alerta que aquesta situació és encara més greu quan s’aplica el criteri de Paritat de Poder Adquisitiu (PPA), és a dir, quan es té en compte el cost de la vida (vivenda, serveis, consum). L’estudi denuncia que, en relació al cost de vida, les retribucions del professorat català queden fins a un 13,5 % per sota de la mitjana estatal i un 24 % per sota de comunitats com la de Castella-La Manxa.

Efectes globals: del desànim individual al risc col·lectiu

Aquest desajust — salari baix i alt cost de vida — posa de manifest que la retribució no és només una qüestió nominal, sinó una qüestió de dignitat i de sostenibilitat de la professió docent. La combinació de baixos salaris, pèrdua de poder adquisitiu i manca de reconeixement té efectes més amplis:

• Fuga de talent i desincentiu a dedicar-se a l’educació pública: molts docents acaben descartant una carrera a l’ensenyament per la inestabilitat o perquè les condicions no garanteixen una vida digna, especialment en zones on el cost de la vida és elevat. Aquesta tendència empitjora la precarietat de personal, sobretot en especialitats saturades. L’estudi menciona que nombroses substitucions queden sense cobrir.
• Deteriorament de la qualitat educativa: ràtios elevades, manca de recursos per a l’educació inclusiva, sobrecàrrega administrativa i docent, i una percepció de desvalorizació professional dificulten l’excel·lència i la motivació.
• Desigualtats territorials i injustícia estructural: que un docent percebi menys segons la comunitat on treballa, quan les funcions i responsabilitats són les mateixes, suposa una discriminació injustificable, que penalitza especialment Catalunya, una comunitat amb costos vius relativament alts.

Conclusions: dignificar la docència és invertir en futur

El professorat de secundària a Catalunya no només està pitjor pagat: viu una situació d’injustícia estructural que posa en perill la dignitat i la sostenibilitat de la professió. La combinació de salaris rebaixats, pèrdua de poder adquisitiu, retallades acumulatives i manca de reconeixement professional configura un model de precarització sistemàtica que amenaça tot el sistema educatiu.

Invertir en educació no és només un acte de gestió: és un compromís amb el futur de la societat. Recuperar el poder adquisitiu dels docents, garantir una carrera professional justa i dignificar la docència no són opcions: són necessitats urgents si volem evitar la fuga de talent i la degradació de la qualitat educativa.

Com deia Hannah Arendt, “l’educació és el punt en què decidim si estimem el món prou per assumir-ne la responsabilitat”. Sense docents ben retribuïts i respectats, aquesta responsabilitat queda incompleta. La societat no pot permetre’s que aquells que formen les generacions futures treballin en condicions que trenquen la seva dignitat i compromís.

És hora de passar de la denúncia a l’acció: restaurar salaris, reconèixer la trajectòria docent i invertir amb valentia en educació. Només així podrem garantir que els docents, i amb ells els estudiants, tinguin un futur digne i sostenible.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons