Materialisme

La cantarella de l’autoajuda i les receptes motivacionals

Llicència Creative Commons

Andreu Navarra

Amb el tema educatiu, els sermons morals em van entrant per una orella i em van sortint per l’altra, sense deixar ja massa rastre destacable. Ja ho deia Roland Barthes, que el llenguatge encràtic, és a dir, l’argot burocràtic i inercial de la gramàtica del poder, acabava convertint-se en una mena de cantarella buida i cíclica, com la dels nadons o els obsedits. Les mateixes rucades místiques que trobarem a la propaganda bancària, les retrobarem als programes electorals, als currículums cretencs i rizomàtics, a les justificacions polítiques infantilistes i les diatribes dinamitzadores de plantilles.

La cantarella de l’autoajuda i les receptes motivacionals. Capitalisme libidinal. No m’interessa que em dinamitzin, i m’encantaria que algú em respongués un reguitzell de preguntes que sí em preocupen: en primer lloc, per què mantenim un sistema escolar explícitament segregador des de fa més de quaranta anys? Per què hi ha mestres que perden la seva plaça per haver ensenyat les taules de multiplicar? On va a parar el diner públic? Com es va finançar la xarxa Escola Nova 21? Per què comprem ordinadors obsolescents, i sense possibilitat de disposar d’un manteniment adequat? Per què se’m prohibia en alguns centres docents explicar gramàtica o literatura? Per què no entenem que el Decret de Plantilles farà que fracassin totes les nostres iniciatives, perquè genera un ambient fètid i autoritari a molt instituts?

Per què ens fa por el cultiu de la història acadèmica? Quin pecat està pagant la literatura catalana, arrencada del Batxillerat? Per què pensem que el saber lliure no enlluerna els nostres joves? Com pot ser que pensem que amb caramelles i corrandes atraurem l’alumnat més desanimat? Com pot ser que ens pensem que els videojocs de la classe seran més seductors que els de casa? Com és possible que imposem plans de digitalització en centres que no tenen xarxa d’internet? Per què a Catalunya s’ha d’anar a escola amb anorac perquè no funcionen les calefaccions, o no n’hi ha, o el centre no pot pagar-les?  Com és possible que hi hagi centres docents que expulsen o perden la meitat de la seva plantilla quan arriba el juny? Realment algú pensa que el professorat obeirà més uns equips directius caciquistes que uns equips directius sorgits d’una plantilla orgànica i autogestionada? Com és possible que algú pensi que ensenyar, a Catalunya és torturar, o que sense ensenyar res realment s’aprèn? Per què falten milers de places públiques d’FP cada any? Per què queden lliures el 60% de les places de substitució? Per què semblen una heretgia els cursos per a pensar o desenvolupar una cultura europea? Per què confonem inclusió amb exclusió? Per què impulsem projectets amb nul impacte social en comptes de comprometre’ns estructuralment amb la igualtat? Per què confonem tan habitualment el carlisme amb el republicanisme?  Per què hi ha mestres que són acomiadades quan es queden embarassades? Per què ens fiem de gurús i estafadors i no dels nostres docents veterans?

Massa fullaraca falsament espiritual. Crec que era Unamuno qui distingia clarament entre espiritualitat i teologia. Massa teologia i massa poca administració republicanista ens cau com una llosa al damunt. Cal simplificació, cal elegància, bertradrussellisme. Intel·ligència i discreció administrativa. Fe en la ciència. Jo, que en literatura sóc spinozià i en política pimargallià, em pregunto per què estem condemnats a escoltar sermons trufats de tòpics cada matí de la nostra vida, sermons sobre la vocació, els lideratges, la zona de confort, els oficis de demà, el futur que ja és aquí… Bla, bla, bla; bla, bla, bla… Realment algú es creu aquestes xerrameques? Qui està realment traçant una estratègia per als propers trenta anys? Tot són focs artificials i escolasticisme del pitjor, verborrea espessa i culpabilitzadora. Calvinime carlí. I si ens fem preguntes sense metafísica per a l’educació real i concreta del nostre present? Estem parlant d’educar persones, no de confirmar les nostres fòbies, manies antisocials o prejudicis rousseaunians. És hora de reconstruir un sistema educatiu racional, no de perpetuar mantres estrabul·lats ni de reunir-nos en misses civils ideològicament controlades per pigmeus polítics.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons