LA GRAN ESTAFA. Secció d’opinió a càrrec de David Cerdà

L’enganyifa de la transversalitat

Anys de «transversalitat» han donat per resultat l’abandonament de sabers pràctics fonamentals

Llicència Creative Commons

David Cerdá

Anys de «transversalitat» han donat per resultat l’abandonament de sabers pràctics fonamentals per al desenvolupament personal del caràcter i el judici, la llibertat i independència del ciutadà i l’acompliment professional d’altura. És hora d’abandonar aquest enganyós subterfugi i elevar el nivell de l’educació secundària, peça crucial de l’edifici educatiu.

«Un fantasma recorre Europa»: així començaven Engels i Marx el Manifest comunista; el mateix podria dir-se avui a propòsit de l’ensenyament, però aquest fantasma no és el comunisme, sinó la «transversalitat». He perdut el compte de les vegades que vaig escoltar en els últims quinze anys referir que aquest o aquell aprenentatge fonamental els cobria el sistema educatiu «transversalment». Especialment quant a dues matèries essencials, l’Ètica i el Pensament crític, la lamentable absència del qual en els egressats de la Secundària he pogut constatar de primera mà.

Em referiré en el que segueix a la classe mitjana, evitant, per sota, als qui van descarrilar del sistema, i per damunt als molt brillants. No se’ls ha ensenyat lògica, dialèctica ni retòrica. Per a qui sospiti que parlo del trivium o el quadrivium, puntualitzo que em refereixo a una cosa tan elemental com construir un argument raonable (premisses i conclusions; idees i fets), saber debatre-ho ordenadament i obrint-se a la crítica buscant cooperativament la veritat i exposar a una audiència una postura amb un mínim d’ordre, solidesa i estil. O si més no saber què és la veritat, ja que hi som, saber que existeix i per què cal perseguir-la. En segon lloc, l’Ètica. Ho ignoren tot sobre aquesta matèria. Venen desconstruits i en blanc, relativistes purs, i sense ànim ni intenció per a «ficar-se en problemes», això és, desanimats de lluitar per la justícia després de determinar en què consisteix, en consciència.

Si això passa, malgrat que aquests sabers pràctics de primera necessitat se’ls van ensenyar «transversalment», és perquè els alumnes han vist mortalment reduïda i alleugerida la seva càrrega de Filosofia i les seves exigències de lectura. Condemnats a un analfabetisme funcional acusat, manquen en general de la capacitat per a entendre textos mitjanament substanciosos. Tampoc coneixen l’elemental sobre la cognició humana i els seus biaixos, ni se’ls ensenya que hi ha coses que estan bé i malament i que poden fer servir el judici per a raonar-les, ni el camí que la humanitat ha seguit per a descobrir-les. Amb prou feines poden explicar com funcionen els seus cervells. Ni més ni menys que els seus cervells: l’únic instrumental que tenen per a construir una vida honesta i llançada en la polis i doblegar en el mercat laboral a la IA.

La LOMLOE és només un altre clau en el taüt d’aquesta estafa. La llei cita la transversalitat fins a sis vegades, esmentant que cobrirà les seves molt nobles intencions «tant a través de continguts específics com en una perspectiva transversal», esmentant, quant al currículum, que incorporarà «els continguts de caràcter transversal a totes les àrees, matèries i àmbits», etcètera. Perquè així funciona el buidatge polític de l’educació, com una cullera amb la qual es treu la carn a un alvocat, després d’obrir-lo en dos i retirar-li l’os: retirant la carn dels continguts a canvi de plantejar en les lleis bellíssimes intencions, i infradotant, després, als qui hauran d’implementar-les. Es tracta de negar espai curricular allò que no convé a la casta; per exemple, que hi hagi moltes persones amb capacitat de pensar per si mateixes i una consciència forta i valerosa, gent capaç i honestament interessada en la seva comunitat i el seu proïsme; no vagi a aixercar-se aquesta gent i arraconar als poderosos.

«Tamateix» —diu l’article 19 de la LOMLOE— «es posarà especial atenció a l’educació emocional i en valors i a la potenciació de l’aprenentatge significatiu per al desenvolupament de les competències transversals que promoguin l’autonomia i la reflexió». No és casualitat que dos ensenyaments fake —educació emocional i en valors— encapçalin una frase en la qual es confirma en què consisteix educar «transversalment»: a fer com que s’ensenyarà per a no fer res. I en això han transformats els polítics de tot signe l’Educació: en un mas més per a les seves guerres ideològiques, fent de totes les seves lleis declaracions d’intencions per a, per torns, desdir-se mútuament, en perjudici de tots.

La idea és, a l’hora de menjador, passar una rodanxa de pernil per la cara de tots, perquè fora, i qui pugui, la hi pagui. Perquè com el món avança, i molt legítimament l’educació privada és conscient del que falta, aquests continguts, més tard, els ofereix. I és així com sense importar la consciència social que declarin, tots els governs dels últims trenta anys han contribuït a eixamplar la desigualtat social, que ja aconsegueix nivells rampants. Seria un gran pas que la comunitat educativa —professors, gestors de centres i pares— es negués a rebre ni una sola cullerada de transversalitat més, que digués prou al tripijoc polític-educatiu i afirmés d’una vegada per sempre que el que no s’ensenya en assignatures de veritat, no succeix.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons