• Opinió
  • 30 d'abril de 2024
  • 1 Comment
  • 6 temps de lectura

Editorial

Editorial

Siguem realistes: cerquem evidències

Educació i context van del bracet

El pessimista protesta del vent; l’optimista espera que canviï; el realista ajusta les veles. (William George Ward). / / Imatge de Renan Brun – Pixabay

Llicència Creative Commons

 

Eva Serra

 

Iniciem aquest projecte mediàtic en un moment delicat per a Europa i per al món. Els conflictes a Orient Mitjà i la guerra d’Ucraïna són massa rellevants i pròxims per a un continent com el nostre. N’hi ha qui, des de l’optimisme, sostenen que som davant d’un relat alarmista destinat a condicionar a l’opinió pública, a saber, sota quins interessos; i també aquells més pessimistes que consideren que l’escalada de tensions que vivim és fins i tot força més perillosa del que se’ns diu. En qualsevol d’ambdós escenaris possibles, el que sí que sembla força preocupant -i realista- és que, en general, la capacitat crítica de les nostres societats està sota mínims, si no vehiculada per una polarització polític-ideològica extrema. Aquesta situació no ajuda a l’hora d’interpretar el context ni d’exigir als nostres poders públics una transparència més explícita i responsabilitat d’acció.

En aquesta esfera acomodatícia de la ciutadania es mou també i, sobretot, l’educació. Des de fa dècades i invocant al futur, com si es tractés d’una bola de vidre, s’han anat dissenyant els nous sistemes educatius que, bàsicament s’han adaptat a la inèrcia d’anar eliminant els continguts (les disciplines, els sabers) a favor de les anomenades “competències”, en uns països amb més o menys fortuna que en d’altres, però que fet a la fi, atesos els últims informes dels estudis PISA, PIRLS, TIMSS i PIAAC -publicats en aquest mitjà sobre cinc països europeus- conclouen en un retrocés  dels coneixements dels estudiants (i adults) de la pràctica totalitat dels països occidentals enfront d’un sostingut lideratge en les capacitats d’altres països asiàtics. Les dades s’obstinen en demostrar aquestes diferències, informe rere d’informe. I una de les seves conseqüències és la disminució de la capacitat crítica i l’exigència dels ciutadans europeus.

El desplegament d’aquestes inèrcies pedagògiques no seria possible en un altre context. És difícil imaginar un model educatiu racionalista en una societat on els eixos d’interès passen per la simple distracció i el pur entreteniment endolcits amb emocions a la carta, realitats virtuals, materials d’autoajuda, impuls de les pseudociències, influencers de ficció, impostats debats, tempestes de sobrestímuls. Educació i context van del bracet. Però també sabem que no hi ha res etern en aquest món, que les modes passen, que allò que avui és hegemònic demà deixa de ser-ho, que aquells qui s’obstinen en canviar les coses per a millorar-les i perseveren obren camí, esquerdes, alternatives, provoquen l’inesperat. Res em satisfà més que haver donat en els últims temps amb un exèrcit de professors obstinats en què els seus alumnes aprenguin, incansables en la lluita contra la irresponsabilitat social del que molts denominen innovació educativa que no és altra cosa que regressió dels coneixements. Per això som aquí.

Educational Evidence és un mitjà escrit per aquestes emergents elits socials que, des de baix, però amb sòlides capacitats intel·lectuals, no es volen rendir. Professionals de la societat civil que caven les seves trinxeres enfront dels protocols i que sovint són ignorats en el debat de polítiques educatives, socials, culturals. Parlem de docents que a contracorrent apel·len a la llibertat de càtedra, a la importància de l’especialitat, als continguts, al compromís de transmetre coneixements a les futures generacions, al legítim dret a l’aprenentatge de qualitat i al deure social de formar ciutadans crítics, instruïts, capaços de desxifrar el món en el qual viuen. Escriptors i investigadors que defensen la racionalitat, la il·lustració en la seva rellevància científica i humanística, així com l’ús de les evidències com a vacuna contra el dogmatisme, l’alienació, la polarització, la manipulació i la vulnerabilitat d’una Europa cada cop més desconstruïda. Des de la Fundació Episteme, impulsor d’aquest projecte, volem recordar que som allò que ens van ensenyar. No deixem sols aquells que lluiten per fer-ho bé, els nostres professors.


Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons

1 Comments

  • Enhorabona per aquesta iniciativa editorial. És ben necessària en un món educatiu absolutament desorientat. Us desitgem molta sort en el camí que inicieu. Ací ja teniu un fidel lector! Una abraçada.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *