Inteligencia artificial y educación: construyendo puentes

Llicència Creative Commons

Antoni Hernández-Fernández

A la Königsberg prussiana, actual Kaliningrad, hi havia set ponts als quals el matemàtic Leonhard Euler va dedicar, el 1736, l’article «Solutio problematis ad geometriam situs pertinentis». Va fundar la teoria de grafs i va demostrar que no era possible creuar els set ponts, tornant al punt de partida, passant per tots ells i recorrent només una vegada cadascun. Va resoldre així l’anomenat problema dels ponts de Könisberg.

Si se’m permet l’analogia, Amaia Arroyo ha sabut coordinar en aquesta obra un passeig com el de Könisberg, per set ponts bàsics, en construcció actualment, entre la intel·ligència artificial (IA) i l’educació. Perquè, com en tota pràctica reflexiva educativa, són recorreguts que semblen impossibles sense tornar en algun moment sobre els nostres passos, sense revisar com treballem a l’aula, amb quines metodologies i tecnologies.

Arroyo interpel·la des de l’inici al docent. A la introducció és directa quan ens exigeix ​​aprendre constantment, en nom de la professionalitat i d’una actualització tecnològica imprescindible al segle XXI. Perquè l’educació ho necessita, sentencia. Tranquil·litza també el professorat a qui s’adreça: ofereix una obra destil·lada, lleugera, que empatitza amb una tropa cansada d’assumir cada cop més tasques, que necessita materials útils i concrets, i formula aquelles preguntes que turmenten els docents, qüestions que se n’aniran abordant amb el pas de les pàgines. Serà ella qui, al final, sintetitzi el recorregut del camí pels set ponts previs, els títols dels quals m’he permès inventar:

1. Els estudiants. Comença, doncs, Mariona Grané preguntant a l’alumnat què opina sobre la IA. Recopila alguns estudis de camp recents, que no desvetllarem aquí, que per la seva fragmentació ens ubiquen en el moment de trànsit en què ens trobem: l’alfabetització digital requereix anar més enllà dels instruments i el seu ús, per promoure l’ús crític de la tecnologia.

2. La IA. El coneixement és el que ens situa per sobre o per sota de la tecnologia. I la IA no n’és una excepció. Ainara Bilbao fa un notable esforç divulgatiu, resumint el que necessita saber un docent sobre la IA. Si els docents són usuaris de la IA com el que és usuari passiu del corrector lingüístic, anem malament.

3. Praxi. César Poyatos abunda en les possibilitats pràctiques que ofereix la IA als educadors. Parteix d’una reflexió una mica descavalada sobre la inclusió i d’una original “tècnica Vaiana”, per aconsellar després el professorat sobre la programació d’experiències d’aprenentatge, l’avaluació, l’elaboració de materials educatius o, fins i tot, la simplificació de la burocràcia.

4. Reflexió crítica. Lluny del pragmatisme acrític, José Luis Serrano i Mª del Mar Sánchez remouen els docents en el seu particular pont cognitiu: serà la IA substitutiva o assistent? Per a què i per què la IA a l’educació? Potser cal recordar aquí allò que el fet que hi hagi ascensor no elimina les escales. Les noves tecnologies sempre se superposen a les anteriors.

5. Creativitat. Si, com deia Jorge Wagensberg, el contrari de la creativitat és la mediocritat, és la IA creativa o mediocre? Beñat Flores s’atreveix amb un dels potser més grans conflictes que la IA generativa ha provocat: disputar a l’humà l’estendard de la creativitat.

6. Tecnohumanisme. Amb certa continuïtat conceptual amb el pont anterior, Sara Osuna i Carlos Escaño exploren les possibilitats pedagògiques pràctiques de la IA per a la producció artística, així com el seu impacte social, oferint un ampli assortiment de recursos per a la creació digital. O hauríem de dir generació digital?

7. Tecnoètica. Tot just fa 50 anys, a la seva cèlebre conferència de Haifa, Mario Bunge va encunyar el terme tecnoètica (Bunge, 1974, 2019). Si s’ha d’agrair alguna cosa a OpenAI és que l’eclosió de ChatGPT, a finals de novembre de 2022, ha accelerat a la societat la reflexió tecnoètica. I el que calia abans, ara és urgent. Per això, és fonamental el desafiament amb què Egoitz de la Iglesia tanca el seu particular pont: cal construir una tecnoètica docent.

La IA ha entrat sense preguntar a l’aula. Però no ens hem d’alarmar. Encara tenim la paella pel mànec. Mentre els docents puguem decidir quines tecnologies, com i per què entren a l’aula, tot anirà bé. Les imposicions, metodològiques o tecnològiques no són bones. Franquegeu tots els ponts que Amaia Arroyo ens ha proposat, recordant que, com va demostrar Euler, al seu passeig no podran tornar al punt de partida sense tornar sobre els seus passos en algun moment.

Títol del llibre: Inteligencia artifical y educación: construyendo puentes

Autor: Amaia Arroyo Sagasta (coord.)

ISBN: 978-84-128529-1-2

Editorial: Graó

Idioma: Espanyol

Nombre de pàgines: 120 pàgines

Data de publicació: abril de 2024

Referències:

–  Bunge, M. (2019). Filosofia de la tecnologia. Barcelona: Edicions IEC-UPC. Disponible en [última consulta, 30 de abril de 2024]: https://upcommons.upc.edu/handle/2117/169030

– Euler, L. (1736). Solutio problematis ad geometriam situs pertinentis. Disponible en [última consulta, 30 de abril de 2024]: The Euler Archive https://scholarlycommons.pacific.edu/euler-works/53/

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons