• A peu d'Aula
  • 31 de gener de 2025
  • Sense comentaris
  • 8 temps de lectura

Innovació educativa o corrupció delictiva

Innovació educativa o corrupció delictiva

Innovació educativa o corrupció delictiva

Peggy und Marco Lachmann-Anke. / Pixabay

Llicència Creative Commons

 

David Rabadà

 

Sovint em trobo en cursos magistrals que em diuen que no he de fer classes magistrals. Afegeixen que he d’innovar entre els meus alumnes sense que ells memoritzin. Aleshores és quan pregunto com he d’ensenyar coneixements als meus alumnes innovant sense classes magistrals a memoritzar, i la resposta és que he d’aplicar la innovadora educació per competències, però no em detallen com. És a dir, al final m’han venut què fer sense explicar-me com fer-ho. Jo a això ho anomeno simple i planament una estafa. Seria com anar al metge perquè et sanés i que aquest et digués que tu t’has de curar, però òbviament sense indicar-te una teràpia, veuen l’estafa? Doncs això fan els cursos amb classes magistrals que et diuen que no has de fer classes magistrals, però sí les competències.

L’educació per competències, i sense especialitats a avaluar, comporta una altra gran novetat, la detonació de les notes numèriques. A Catalunya, per exemple, va començar a aplicar-se a primària durant el curs 2016-2017. Meritxell Ruiz, aleshores consellera d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya, acusava Espanya d’educar amb un model del segle XIX mentre que Catalunya ja ho feia amb un del XXI, el de competències sense la memorització per mitjà. Així ho va afirmar per televisió el març del 2017. Després el 2019 la Conselleria d’Educació va imposar l’avaluació per competències com a innovació a tots els centres, però aquesta ja havia estat proposada per la UNESCO el 1973, i per tant res del segle XXI. Tot i així, aquell model va ser implantat com a innovador i va començar a reduir a Catalunya el pes de les especialitats. Després la LOMLOE espanyola va plagiar el mateix el 2020 i les competències i la fi de la memorització es va tornar metàstasi per tot el país. Ara ja no es valora la capacitat de memoritzar sinó la capacitat de deambular.

Un dels indicadors d’un bon ensenyament és la capacitat de recordar idees, cosa que s’ha de fer amb esforç perquè s’instal·li a la nostra ment. Ara sense aquesta capacitat, el desastre d’aquesta educació per competències està assegurat, cosa que ha deixat palesa l’informe PISA el 2023.

Avui la política nacional segueix cega a la realitat pensant que la no-memorització és una innovació educativa. Malauradament poc té d’innovador ja que va ser plantejada a principis del segle XX per John Dewey, posteriorment introduïda per escola de La República als trenta, reflectida a l’escola franquista als seixanta pel ministre Villar Palasí, i avui dia escrita a les nostres lleis educatives des de la LOE del 2007 fins a la LOMLOE del 2020. I tot això amb la paradoxa que el mateix Dewey plantejava ja per 1929, que el que està malament és prendre una teoria i convertir-la en llei. En fi, que la no-memorització porta temps entre nosaltres, i és clar, sigui de l’esquerra o de la dreta, molts ni se’n recorden.

Però no només la política pressiona per aquesta innovació buida de continguts, sinó que fins i tot molts docents estan convençuts que porten fent molt de temps el mateix, memoritzar, i encara que sigui eficaç, s’ha de canviar urgentment i innovar sigui com sigui. Aquesta convicció arriba fins a l’extrem de confondre allò nou, i innovador, amb allò bo, i allò vell, i eficaç, amb allò dolent. Només un ignorant s’obstinaria a anomenar millor només allò innovador, atès que no es tracta d’innovar el sistema educatiu, es tracta de millorar-lo. Cremi vostè la seva llar i ho haurà innovat, però en el cas que cregui que ho ha millorat, no provoqui un incendi a casa dels altres. Aquest ha estat l’error de les pedagogies romàntiques, els ha semblat molt divertit organitzar unes falles valencianes en casa aliena, ja que és més fàcil atacar i desprestigiar la didàctica professional que substituir-la per pràctiques eficients. Amb la pedagogia passa que s’hi pot creure, però no en els seus xarlatans. Aquests, acomplexats per no ser científics, i la pedagogia no és ciència en no fer servir el mètode científic, s’aferren a qualsevol cosa d’aparença científica per dotar-se de més credibilitat davant de la societat.

Però alguna cosa flagrant està succeint darrerament, i amb l’estrèpit de la IA, on s’afirma que aquesta ha de ser qui ajudi els alumnes mancats de vocabulari, sintaxi i coneixements a expressar-se en absència de la seva ignorància i no memorització. S’han acabat les redaccions i les seves correccions atès que els xavals ja s’ho trobaran tot fet, mentre les empreses tecnològiques obtenen els seus beneficis gràcies al buit ignorant dels usuaris i l’aportació de les dades personals. En aquesta línia perversa també han proposat l’educació híbrida entre docents i la IA sense aules i amb els alumnes connectats a Internet a casa. No dubto que el futur ens depara grans avenços, i fins que ens introdueixin especialitats des d’una connexió, desitjo que segura a les nostres ments, però predir el futur amb imposicions em sembla una temeritat. I és que el futur és incert per més que desitgem que passi alguna cosa.

És obvi que l’obsessió pel futur en la innovació forma part de les quimeres del nostre sistema educatiu. Realment si es vol millorar l’educació en el futur, cal no oblidar unes competències elementals, les de les assignatures instrumentals. Sense un domini ampli de la lectura, escriptura i el càlcul ben memoritzat, és impossible aprendre la resta dels coneixements i les seves competències. Les normes del càlcul, escriptura i lectura no quedaran obsoletes davant de les competències del segle XXI, sinó tot al contrari, seran més necessàries que mai davant la voràgine digital de la intel·ligència artificial i altres facilitats en la redacció de treballs sense esforç. Sí que estem realment interessats a instruir els nostres alumnes per al seu futur cal oferir-los una llengua i unes matemàtiques ben estructurades. A partir d’elles podran llegir, aprendre i fer front a la resta de matèries del currículum. Les innovacions i la intel·ligència artificial no han esterilitzat la necessitat de llegir, escriure i memoritzar correctament.


Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *