CARA A CARA AMB

Josep Oton, president de l’Associació de Catedràtics d’Ensenyaments Secundaris de Catalunya, i delegat de Professors de Secundària (aspepc·sps)

Josep Oton: “Fa 15 anys que a Catalunya no es convoquen concursos d’accés a càtedres”

Llicència Creative Commons

David Rabadà

El Dr. Josep Oton és historiador, catedràtic d’ensenyament secundari i president de l’Associació de Catedràtics d’Ensenyament Secundari de Catalunya (ACESC). Doctor en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, ​​ha centrat part de la investigació en el pensament de Simone Weil, filòsofa i professora d’institut de secundària, que aporta una dimensió humanista de l’educació en una època, la seva, dominada pels totalitarismes.

Amb una àmplia experiència docent, també va exercir com a tècnic al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Oton és autor de més d’una vintena d’obres sobre humanitats, i per les seves obres d’assaig ha rebut premis com el Serra i Moret, el Joan Profitós i el Joan Maragall. El 2020 va ser un dels impulsors de la creació de la Fundació Episteme, amb l’objectiu de defensar el rigor acadèmic, la qualitat educativa i la transmissió eficaç de coneixements en l’ensenyament.

Com a president d’ACESC també s’ha convertit en una veu crítica de l’actual sistema educatiu espanyol, on cal afegir-hi la insistent reclamació al Govern sobre la recuperació de les càtedres a secundària. Comptat i debatut, era obligatori entrevistar per a Educational Evidence aquesta gran persona i personalitat.

Què el va motivar a liderar l’ACESC i cofundar la Fundació Episteme en defensa de la qualitat acadèmica?

Jo sóc professor i el meu hàbitat és l’aula. La docència és una professió molt enriquidora. Això no obstant, la legislació de les últimes dècades ha anat erosionant la qualitat, i també la calidesa, de la vida acadèmica a secundària. A l’Associació de Catedràtics, així com al sindicat Professors de Secundària, he trobat docents com jo preocupats pels actuals problemes de l’ensenyament i compromesos activament en la millora.

La Fundació Episteme neix de la confluència d’aquestes dues entitats per tal d’accedir no només als docents, sinó a la resta de la societat, perquè tothom sigui conscient del perill de la crisi de l’educació i de la necessitat de recuperar-ne els valors bàsics.

“S’han imposat uns currículums que no responen a la lògica de les disciplines acadèmiques, sinó a suposades teories pedagògiques”

Ha parlat amb contundència dels efectes residuals de les lleis educatives espanyoles des de la LOGSE fins a la LOMLOE. Quin creu que és el problema central de totes?

Per començar, una gran desconfiança envers els docents. En una actitud antifuncionarial, com la que estan vivint alguns països, s’ha posat en dubte la capacitat del professorat per realitzar la seva feina. Experts en altres àrees, però sense coneixement directe del que passa a l’aula, han esdevingut els referents en temes educatius. Un autèntic disbarat.

D’altra banda, s’han imposat uns currículums que no responen a la lògica de les disciplines acadèmiques, sinó a suposades teories pedagògiques que, a l’empara de l’etiqueta d’innovació, estan reintroduint pràctiques de cap manera noves.

Què reformaria de l’actual currículum educatiu?

Primer li canviaria de nom: pla d’estudis. Segon, el simplificaria, dotant-lo d’una estructura coherent basada en principis científics i en el llegat cultural compartit a la nostra societat. I, per descomptat, li trauria el pes d’unes programacions didàctiques que semblen una elucubració mental en comptes de ser una eina útil per organitzar les classes.

En quins aspectes considera que la política educativa actual menysprea o devalua la figura del catedràtic de secundària?

No és que simplement la menyspreï o devaluï, sinó que en procura l’extinció. Fa 15 anys que a Catalunya no es convoquen concursos d’accés a càtedres. Això vol dir que, a la pràctica, si un docent va superar les oposicions fa 25 anys, no ha tingut mai la possibilitat de presentar-se a un concurs de promoció d’aquesta mena. D’altra banda, sí que s’ha convocat a Catalunya un programa intensiu per promocionar les matemàtiques. Doncs bé, la convocatòria va dirigida al cos de professors de secundària, ignorant (deliberadament?) el cos de catedràtics que, segons la llei, té preferència per intervenir en els projectes pedagògics de millora.

“S’encomana a les direccions el lideratge pedagògic que hauria de recaure en els professionals experts en la seva matèria, els catedràtics”

Per quina raó creu que fa anys que no hi ha convocatòries per al cos de catedràtics de secundària a Catalunya?

Per un tema, tal i com veiem que està succeint també a alguns països, de desregulació. S’encarrega a les direccions el lideratge pedagògic que hauria de recaure sobre els professionals experts en la seva matèria, els catedràtics. Es tendeix a convertir els centres públics en centres gestionats de manera privada amb fons públics. Això resulta evident amb el decret de plantilles català.

Quines conseqüències té per a l’escola pública que no es renovi ni es convoquin càtedres?

Els catedràtics haurien de ser els caps de departament, organitzar la formació permanent, liderar els projectes pedagògics, acompanyar els professors nous i participar en la selecció de nous docents presidint els tribunals d’oposicions. Sense catedràtics, totes aquestes funcions cauen en mans de les direccions o de la inspecció. En fi, que sense catedràtics es fa més difícil la defensa del principi d’especialitat o coordinar els currículums de les diferents matèries.

Quin missatge pretén enviar a la Generalitat en exigir càtedres per a secundària?

Els estudis indiquen que proposar una carrera professional per als docents i disposar de professors especialistes són dos factors clau de la qualitat de l’ensenyament. Ignorar aquests principis i anar fent cops a palpentes amb experiments pedagògics ens està portant al desastre. I les diferents proves internacionals (PISA…) o pròpies (Competències bàsiques) ho demostren de manera irrefutable.

“Proposar una carrera professional per als docents i disposar de professors especialistes són dos factors clau de qualitat de l’ensenyament”

Com contribuiria la creació de noves càtedres a millorar el sistema educatiu català?

Incentivaria el professorat a posar-se al dia en veure que la seva feina té una recompensa. D’altra banda, es recuperaria la solidesa epistemològica de les matèries, abandonant uns currículums líquids i inconsistents. 

Quina evidència empírica o dades concretes aporta ACESC per justificar aquesta reivindicació?

N’hi ha que cobren el doble o el triple que un docent i viatgen a Finlàndia o a Califòrnia per veure models d’èxit educatiu. Imparteixen conferències i publiquen a revistes d’impacte. Jo no, em dedico a la feina a l’aula. I aquesta feina em proporciona moltes evidències. Tot i així, recomano l’article de María Rodríguez Moneo i Juan José Aparicio, “La calidad de la enseñanza, la calidad del profesor y la formación del profesorado”, publicat a Tarbiya, Revista de Investigación e Innovación Educativa, núm. 51, UAM, desembre 2024.

Com espera que les càtedres impulsin activitats d’innovació i formació docent als instituts?

Seguint l’exemple dels Instituts escola promoguts des de la Institución Libre de Enseñanza. En aquells temps, la innovació i la formació dels nous docents anava a càrrec de catedràtics experts en la seva disciplina. Eren centres d’assaig pedagògic. Oi que només un bon músic pot improvisar? En innovació educativa passa el mateix. Només docents preparats i amb domini de la seva assignatura es poden embarcar en experiències didàctiques noves sense perill de rebentar el sistema.

“Oi que només un bon músic pot improvisar? En innovació educativa passa el mateix”

Creu que la seva darrera compareixença davant del Parlament de Catalunya aconseguirà que aquest Govern convoqui finalment places de catedràtic per als professors de secundària?

La veritat és que sóc optimista. L’opinió pública s’està adonant del desastre i els polítics han pres nota. Ara és un tema de pressupostos, de pactes… però crec que cada vegada tothom té més clar que a l’escola s’hi va a estudiar. I per això fan falta docents molt preparats que transmetin coneixements i passió pel saber.

En quina mesura les seves reflexions sobre pedagogia i humanitats, inspirades en Simone Weil, influeixen en la seva visió crítica del sistema educatiu?

Simone Weil tenia molt clar que l’opressió social naixia de la divisió entre els qui treballen amb les paraules i els que treballen amb les mans. Per això defensava que tothom havia de tenir accés al coneixement, sense importar quin tipus de feina fes.

“Es tracta de no renunciar a allò que sabem que funciona i que, de cop i volta, de manera histriònica, algú ha decidit eliminar”

Si tingués carta blanca per a una reforma educativa nacional, quines mesures serien prioritàries? (estructura curricular, alumne-centrisme, formació docent, instrucció directa, llibres de text, pedagogia, criteris d’avaluació…)

Sí o sí, presentaria un currículum (o pla d’estudis) ben estructurat i organitzat coherentment. Faria que el professorat fos un bon coneixedor del currículum que ha d’impartir. I no prescindiria del llibre de text que esdevé una eina essencial i molt útil per al professor i per a l’alumne pel que fa a repassar la matèria o simplement estudiar-la. Es tracta de no renunciar a allò que sabem que funciona i que, de cop i volta, de manera histriònica, algú ha decidit eliminar. Ara tothom s’està adonant dels efectes d’aquests canvis realitzats de manera irresponsable.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons