Volcans: la seva importància i significat en la nostra vida

Els volcans signifiquen vida, malgrat que això pugui sorprendre

Llicència Creative Commons

Carlos Sanz de Galdeano

Tots identifiquem aquests volcans que tenen forma d’un gran con que expulsa foc, lava, gasos i cendra. I ningú voldria ser allí a prop excepte els vulcanòlegs. Els volcans tenen moltes formes; a vegades formen molt llargues fissures per on surt la lava, d’altres, la gran part, són submarins. I ocupen gran part de l’escorça terrestre perquè una gran porció dels fons oceànics són volcànics. Allí els volcans es distribueixen formant llargues bandes que van emplenant el buit que deixen les plaques tectòniques en separar-se. Són la “barra d’enganxar” que les torna a unir.

El millor exemple d’això és possiblement la gran dorsal Mesoatlàntica que separa la placa euroasiàtica de l’americana, una serralada de molts milers de quilòmetres.

En altres casos, els volcans es produeixen allí on la calor s’acumula puntualment i forma magmes, roques foses i gasos, que poden ascendir. Són les zones d’enfonsament de plaques, les zones de subducció. El millor exemple general d’aquests últims és l’anomenat Cinturó de foc del Pacífic.

Però en el seu conjunt, què signifiquen per a nosaltres i com podem actuar davant d’ells?

Es pot dir, en primer lloc, que els volcans signifiquen vida, malgrat que això pugui sorprendre. Aquesta afirmació es basa en el fet que gràcies a ells es renova l’atmosfera. Aquesta es va dissipant lentament en l’espai exterior, de manera que sense els volcans s’aniria enrarint progressivament. I sense ella poca cosa podem fer.

Un exemple d’un planeta que ja no té volcans actius és Mart, i per això la seva atmosfera actual és molt tènue. L’ha anat perdent gradualment. És ja un planeta tèrmicament mort, no té pràcticament camp magnètic i ni una tectònica de plaques activa. Afortunadament, la Terra és força més gran que Mart i encara, afortunadament per a nosaltres, no ha mort tèrmicament.

Sense volcans no tindríem vida. Però alhora és clar que són un perill en determinats punts de la Terra. Recordem erupcions que han causat danys molt importants. Un exemple clàssic és el de l’erupció del Vesuvi l’any 79. Allí van morir moltes persones a Pompeia i Herculà (i perquè es compleixi que no hi ha res que per bé no vingui, ara tenim uns testimoniatges immillorables de com era la vida romana llavors. És clar que aquells qui llavors van morir no compartirien aquesta opinió amb nosaltres).

Existeixen molts altres exemples més recents . Així, l’erupció del Krakatoa de 1883, l’explosió del qual es va sentir milers de quilòmetres, va produir forts tsunamis i les seves cendres van pujar a uns 80 km d’altura i es van estendre arreu. Un altre exemple relativament recent és el de l’impronunciable volcà Eyjafjallajökull (Islàndia) les emissions del qual van interferir en la navegació aèria de bona part d’Europa.

Per això, és clar que s’han de prevenir els seus possibles efectes adversos. Naturalment, una manera d’evitar gairebé tots aquests efectes és viure ben lluny d’ells, però això no és sempre possible. Si es fes així, Islàndia, les Canàries, les Açores, moltes illes d’Indonèsia, entre altres nombrosos punts, quedarien deshabitades. Però això no és possible.

És necessari, per tant, conèixer profundament el comportament de cada volcà. Cadascun d’ells ha de ser monitorat, de manera que es registrin els tremors (aquest nom s’acostuma a donar als sismes produïts pels volcans) que produeix, per tal de ser analitzats i valorats. Això es fa, per exemple, en el Vesuvi o a l’Etna (Nàpols i Catània no poden oblidar la seva proximitat) i en molts altres indrets. Durant l’última erupció de l’illa de la Palma es va fer igual. Es fa a Islàndia, Hawaii, etc. De la mateixa manera cal analitzar en la mesura del possible la composició dels gasos que desprèn cada volcà perquè poden donar informació d’estat de l’erupció o si hi haurà alguna pròxima. I, naturalment, la composició química de les laves. Aquests estudis donen pistes, a vegades molt clares, de l’estat de cada volcà. I també, cal estar previnguts davant qualsevol esdeveniment no esperat, però possible.

Com a colofó, és clar que el nostre coneixement geològic general ha de millorar no només per a prevenir riscos geològics, com són els volcànics, sinó també per a comprendre millor el nostre planeta. Així, per exemple, disminuiria el nombre de persones que visiten Islàndia i pregunten on són els volcans per no veure els cons, encara que estiguin envoltades de roques volcàniques. També comprendrien millor altres aspectes, tal com el seu aprofitament tèrmic. I les autoritats han de tenir –i millorar- aquests coneixements bàsics per a preparar plans d’evacuació i protecció si fos el cas.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons