CARA A CARA AMB

Montserrat Tura, política i metgessa

Montserrat Tura: “Les noies no teníem accés a l’ensenyament secundari”

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Montserrat Tura Camafreita va néixer a Mollet del Vallès l’any 1954 per esdevenir una persona polifacètica entre la seva professió com a metgessa, la seva inquietud com a escriptora i el seu compromís social com a política. Així doncs ha publicat diversos llibres com ‘El valor estratègic del temps’ (2010), ‘Estirant el fil’ (2014), ‘La catifa vermella’ (2016) i ‘República pagesa’ amb el que va guanyar el premi Carles Rahola d’assaig l’any 2017. Ha estat molt activa en moviments socials on cal destacar la seva defensa dels espais naturals a la conca del Besós. El seu recorregut personal amplia encara més aquestes mil cares.

Ha estat setze anys alcaldessa de la seva ciutat natal, diputada al Parlament de Catalunya i consellera d’Interior i de Justícia de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2003 i 2010. Però cal veure també la seva vessant com a científica al ser especialista en medicina interna a l’Hospital Clínic de Barcelona i a l’Hospital de Palamós. En aquest últim en va ser gerent i on va tornar després dels anys de responsabilitats institucionals. I una cosa que ens uneix i ens ha fet contactar ha estat que els dos som acadèmics numeraris de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya. Crec que paga la pena endinsar-nos en aquest Cara a Cara amb Montserrat Tura.

Enyores el teu passat polític?

No l’enyoro. L’he incorporat, forma part de mi. No seria com soc sense les responsabilitats que he hagut d’assumir. Intento explicar que sempre seré una dona política. No puc entendre el món sense una mirada, sense una anàlisi política.

Descriu en tres adjectius el fet d’haver estat dona en la política?

Convicció, tenacitat, esperança (indestructible).

“No seria com soc sense les responsabilitats que he hagut d’assumir. Intento explicar que sempre seré una dona política”

Ens podries explicar els detalls del teu últim projecte professional?

Des de fa pocs mesos faig molt poca activitat assistencial i enyoro els pacients. Faig d’analista per a una organització internacional.

La paraula esforç què et porta a pensar?

En la frase d’Einstein: treballa en allò que t’agrada i no sentiràs el pes de cap jornada laboral.

Veus relació entre els teus projectes professionals i la formació educativa rebuda?

Sí. Vaig haver d’obrir molts camins per tal de poder estudiar medicina. Encara que ho hem oblidat, les noies no teníem accés a l’ensenyament secundari en la immensa majoria del territori català.

Per tant la Universitat, què va implicar en la teva vida personal?

Un somni fet realitat. Una immensitat de coneixements a la meva disposició. 

I en la professional?

Vaig estudiar medicina i la vaig exercir amb totes les seves conseqüències. I quan des de les institucions he millorat les condicions de vida de la població, també he exercit la medicina.

Al respecte de l’actual sistema educatiu, en què creus que hauria de millorar?

No soc una experta, però he llegit molt sobre el tema i m’agraden els sistemes educatius que busquen el desenvolupament de tots els alumnes en funció dels seus condicionants i els seus talents.

“M’agraden els sistemes educatius que busquen el desenvolupament de tots els alumnes en funció dels seus condicionants i els seus talents”

La paraula autoritat com l’entens?

Com el qui es converteix en referent perquè es reconegut com a tal per la comunitat.

Recordant el teu passat educatiu, què fou el millor?

Totes les etapes tenen records agradables que hem endolcit amb el pas dels anys. Això no obstant n’hi ha d’altres que encara em fereixen perquè van suposar dolor, contrarietat, dificultats sobreafegides i pèrdua d’energies. 

Sota una perspectiva utòpica, quin seria el teu desig per a l’entorn personal per on vius?

Tornar a un temps d’esperança, a una època de creixement del benestar i de la seguretat en un sentit ben ample.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons