L’equació del desastre educatiu a Catalunya

El resultat és clar: un sistema educatiu (E) que s’enfonsa

Llicència Creative Commons

Aurora Trigo Catalina

Hi ha qui diu que les matemàtiques no són útils a la vida real, però permeteu-me contradir-vos: res com una equació senzilla per il·lustrar el desgavell monumental del sistema educatiu català. Aquí teniu una fórmula directa:

E = (C + I)/A

E: Educació; C: Coneixements; I: Inversions en educació; A: Arbitrarietats polítiques

Si sumem un menyspreu generalitzat pel coneixement (C), el condimentem amb inversions insuficients (I), i després ho dividim per un excés d’arbitrarietats polítiques (A), el resultat és clar: un sistema educatiu (E) que s’enfonsa. Efectivament, si mirem les proves PISA 2022, els resultats de Catalunya han estat els pitjors de la història a les tres competències avaluades (lectura, ciències i matemàtiques). Els alumnes catalans han perdut l’equivalent a un curs sencer en matemàtiques i casi dos en comprensió lectora en els últims 10 anys, i es situen a la cua d’Espanya. A més, l’últim informe TIMSS 2023, on s’avaluen les competències matemàtiques dels alumnes de 4t de primària a 59 països del món, Catalunya queda per sota de la mitjana espanyola i molt lluny de la europea i de l’OCDE. Per últim, a l’estudi PIRLS 2021, fet a 57 països del món, els estudiants catalans de 4t de primària es desplomen en comprensió lectora.

Les excuses, evidentment, no han trigat a aparèixer. En primer lloc, la causa eren els alumnes nouvinguts i, com no, la pandèmia. També es va dir que la mostra no era “perfecta”, segons el mateix Departament d’Educació. Qui ho hagués dit? Potser hauríem d’incloure als nostres consellers com a exemples, en els llibres de text de lògica, il·lustrant el principi de contradicció. Però intentem explicar les causes reals dels desgavell educatiu català amb la nostra equació.

Menyspreu al coneixement (C)

Aquí tenim el primer ingredient clau de l’equació: el menyspreu al coneixement. Aquest menyspreu no és casual; és més aviat un acte deliberat. És com si algú al Departament hagués llegit un manual de “com desmantellar un sistema educatiu en deu passos” i s’hi hagués entregat amb entusiasme.

Diguem-ho clar: treballar per projectes és com fer pa sense llevat; pot semblar innovador al principi, però el resultat final és insípid i poc funcional. Els estudiants investiguen, debaten i presenten treballs. Fantàstic! Però, i si els falta una base sòlida per comprendre què estan investigant? Ah, detalls menors.

El coneixement tradicional –ja sabeu, allò tan antiquat com aprendre història, literatura o ciències amb profunditat– sembla haver-se convertit en un luxe. Fent una mica d’història, durant els últims 10 anys, el treball per projectes és una pràctica cada cop més estesa a Catalunya. Qualsevol coneixement que no tingui un valor aplicat o instrumental no és primordial i se’n pot prescindir. A més, el coneixement d’assignatures com la filosofia, l’ètica o la història estan perdent hores als currículums de batxillerat. La nova ocurrència del Departament ha estat, pel curs 2025-26, fer optatives algunes assignatures de modalitat de batxillerat que fins ara eren obligatòries (literatura catalana i literatura castellana). A ciències, la pèrdua del coneixement es redueix en picat. Les assignatures de Física, Química, Biologia i Geologia, que durant el curs 2021-2022 tenien 4 hores setmanals a 1r de batxillerat, es fusionaran en només dues: «Física i Química» d’una banda, i «Biologia i Geologia», de l’altra (amb 3 hores setmanals cadascuna). Les crítiques a aquesta nova ocurrència no paren d’arribar. Però no patiu, perquè l’assignatura optativa trimestral “Reptes científics actuals” segur que transformarà els nostres joves en genis capaços de resoldre el canvi climàtic amb un parell de PowerPoints.

A banda dels canvis curriculars anteriors, la pèrdua de coneixement també te relació amb la disminució de l’ús dels llibres de text. El Pla d’educació digital de Catalunya 2020-2023 volia contribuir al desenvolupament de les competències digitals després de la pandèmia. Es va entregar un ordinador a cada alumne entre 3r d’ESO i 2n de batxillerat.  Aquests ordinadors es van finançar amb el Fons Next Generation de la Unió Europea i van significar, per la major part de les assignatures, la desaparició dels llibres de text als instituts de Catalunya.

Al llibre Fahrenheit 451, de Ray Bradbury, els bombers havien de cremar els llibres. L’obsessió del govern d’aquesta societat imaginària era controlar millor a la població, que només podia aprendre el que veia al televisor. Ara mateix, el Departament d’Educació sembla actuar com un bomber del coneixement, substituint els llibres de paper pels ordinadors. Alguns professors, amb clara vocació i competències desbordants, perduren a l’ombra del que succeeix, explicant el que poden, sense llibres. La majoria observen com els seus alumnes miren les pantalles amb els ulls extraviats en el cosmos digital, amb el difícil repte de preservar la seva integritat psíquica i fer-los arribar, en el millor dels casos, unes “píndoles de coneixement”. Moltes vegades, ni tan sols poden fer examen memorístics, i es veuen obligats a aprovar-los, no sigui cas que tinguessin una frustració per un suspès.

Davant d’aquest menyspreu pel coneixement, els pedagogs han substituït als docents en la planificació dels currículums educatius. Aquesta oligarquia dissenya, en l’actualitat, el nou model educatiu i justifica la seva existència amb una verborrea amb pinzellades de deliris de grandesa, multiplicant la seva implantació als òrgans de poder del Departament. Ens demanen papers sense utilitat, per justificar un objectiu al que semblen haver consagrat les seves vides: la felicitat dels alumnes i la seva estabilitat emocional.

Però la davallada del coneixement, segons un estudi de la Fundació Bofill, té una altra causa: la falta de formació dels docents. Mare de deu!! Imaginem per un moment que això fos veritat. Llavors, el Departament hauria de posar remei, oferint cursos de formació als ignorants professors. Hem fet un experiment per comprovar si, efectivament, els nostres “jefes” estan posant remei a la nostra incompetència. Hem buscat a la web oficial que ofereix cursos als professors. A la data de fer aquest article hi ha una oferta de cursos de la matèria de filosofia completament nul·la; de ciències socials hi ha només 3 cursos; de matemàtiques tenim 15; de ciències només 12 i de llengua i literatura 36. Però, estem salvats!! Tenim 41 cursos de benestar emocional; 107 de currículum i noves metodologies i 355 de competència digital.

Falta d’inversió en educació (I)

Els recursos econòmics invertits en educació (I) també afecten als resultats educatius (E). Amb menys diners, les ràtios d’alumnes per professor pugen, l’estabilitat de les plantilles cau i no hi ha recursos per a l’escola inclusiva. Evidentment, un professor pot atendre 30 alumnes i , al mateix temps, descobrir el sentit de la vida. És pura multitasca educativa!

Invertir en educació, segons sembla, és una idea massa radical per implementar-la. I què millor per demostrar-ho que les 961 escoles amb barracons? Aquests són l’equivalent educatiu d’un sofà plegable: sí, tècnicament funcionen, però ningú no els tria per gust. I ara mateix, Catalunya és la comunitat autònoma d’Espanya amb més barracons provisionals. Aquests edificis prefabricats permeten cobrir la demanda demogràfica d’aquell moment concret sense una gran inversió, amb més sorolls ambientals, altes/baixes temperatures i espais  inadequats per fer certes activitats (educació física, laboratoris, biblioteques  o menjadors).

També ens falten professionals educatius per atendre als alumnes més conflictius o amb problemes psicològics. El departament va fer dos estudis sobre aquests conflictes els anys 2000 i 2005, on es va detectar una pujada de les agressions físiques, sexuals, psicològiques, i un augment dels alumnes que admeten haver portat armes a classe. Tot i la gravetat d’aquests fets i de la importància de la continuïtat d’aquest estudi, el cert és que no s’ha fet més. Però tranquils, que ja tenim la solució! Existeix la figura del COCOBE, una creació tan pràctica com una bicicleta amb una sola roda. Aquest “nyap” de dimensions colossals només amaga la falta d’inversions en professionals especialistes de l’àmbit sanitari i de psicòlegs als centres educatius de Catalunya.

Augment de les arbitrarietats educatives (A)

Aquí entrem al terreny de l’autonomia de centres, una idea magnífica que ha acabat convertida en el somni humit dels directors/es amb deliris de grandeza. Decrets de plantilles i decrets de direccions són els causants de la major arbitrarietat del sistema educatiu català. Si tens un amic director, perfecte! Si no, potser acabes ensenyant plàstica quan el teu camp és la filosofia. Ah, la meritocràcia, quin concepte tan sobrevalorat!

Però el millor de tot són les lleis canviants. La LOMCE, la LOE, la LOMLOE… Cada nova reforma educativa és com un capítol d’una sèrie de Netflix: no t’hi pots enganxar perquè no saps què passarà després. Però una cosa sí que és segura: els alumnes són els conillets d’índies d’aquests experiments, i la frustració col·lectiva és l’únic resultat constant.

Conclusions

És cert que avui l’educació es fa amb una qualitat i en unes condicions millors que fa un segle i que la major part dels professors creiem apassionadament en l’educació com a font de millora de la humanitat. Molts continuarem lluitant contra el desgavell educatiu que deixa sense protecció als més vulnerables, per que creiem que les escoles i instituts són ascensors socials pels adolescents més desfavorits.

Catalunya no només ha escrit una pàgina negra en els llibres de resultats educatius, sinó que sembla decidida a enquadernar tot un volum. Mentre els professors lluitem per fer miracles a les aules, el Departament d’Educació continua perfeccionant la seva fórmula del desastre. Al final, potser l’únic coneixement que estem fomentant és el de la resistència passiva, perquè no hi ha res més educatiu que sobreviure a un sistema que sembla treballar activament contra tu.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons