CARA A CARA AMB

Damià Bardera, professor i escriptor

Damià Bardera: “Tenim un problema educatiu greu”

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Aquest jove escriptor i assagista de 42 anys, es va passar els seus primers vint anys de vida entre el seu poble natal, Viladamat (Alt Empordà) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà). La crida de la Universitat, i potser cansat de tanta tramuntana, el va portar a Girona, on actualment hi viu. Allí es va doctorar en Filosofia per la Universitat de Girona. De tarannà sincer i proper és una delícia tractar amb ell, sobretot per la seva claredat escrivint què en pensa del sistema educatiu vigent, fet que li ha donat força popularitat.

Però no sols en assaig brilla en Damià Bardera ja que també practica el vers. Per exemple, l’any 2007 va guanyar el premi Marià Manent de Poesia de Premià de Dalt. I cal afegir la seva gran habilitat en escriure contes com finalista del V Premi el Temps de les Cireres. En definitiva ha publicat més de dotze llibres. Un de poesia: El penúltim vòmit (2008); vuit reculls de contes: I alguns contes per llegir-los d’amagat (2010), Fauna animal (2011), Els homes del sac (2012), Els nens del sac (2013), Contes de propina (2014), Nens de llet (2016), Un circ al pati de casa (2019) i Bèsties de companyia (2022); una novel·la: Viladelsac (2015) i dos assajos: Mediterròniament. La catalanitat emocional (Biblioteca del Núvol, 2013), escrit en col·laboració amb Eudald Espluga, i L’home del sac: arquetip modern del no-res (Emboscall, 2015). Alguns dels seus contes han estat traduïts al neerlandès, al polonès i al croat.

Què et va empènyer a escriure tant?

M’hi va empènyer allò del “tant” sempre és relatiu, atès que depèn de la necessitat que tinguis d’escriure. En el meu cas, escric literatura perquè no puc no escriure’n, és la meva manera de ser en el món.

Entenc doncs que escriure és quelcom inevitable amb tu com qui canta per expressar-se, però el teu últim llibre, Incompetències bàsiques, esdevé un revés al sistema educatiu més que una expressió natural de tu mateix. En essència, quin és l’error fonamental de l’educació actual?

Fa de mal precisar, però si n’hagués d’assenyalar un error principal seria el fet de fonamentar el sistema educatiu en una mentida, en un teatre trist on els professors no saben quin rol han d’adoptar, però que fan veure que sí que ho saben, mentre els alumnes fan veure que aprenen davant uns inspectors no se sap què fan, a no ser no donar cap mena d’explicacions, i uns polítics del Departament d’Educació que fan veure que els importa la situació.

Veig pels teus escrits, i davant les modes educatives, que no se’t pot considerar gregari ni seguidor d’aquestes. Podríem dir que ets un rondinaire amb fets i lògica?

Soc força rondinaire, sí. Soc com una espècie de nen que assisteix a un espectacle de màgia i constantment busca la trampa, el truc, perquè sap que hi és, sap que allò que està veient és una il·lusió.

I el sistema educatiu actual és una il·lusió plena de coneixements o una màgia buida de continguts?

Doncs si assisteixes a un espectacle de màgia ja saps què hi trobaràs, mentre que en el sistema educatiu esperes trobar-hi coneixements, formació i cultura, però resulta que tot això no té cap mena d’importància avui dia.

“Un error principal seria el fet de fonamentar el sistema educatiu en una mentida, en un teatre trist on els professors no saben quin rol han d’adoptar”

Si el sistema educatiu vigent és una gran estafa, has pensat a associar-te a alguna entitat que defensi potser la veritat?

No, no soc gaire de pertànyer a associacions, però no se sap mai. Dit això, alguns sindicats, o algunes persones dins els sindicats, tenen una visió crítica del sistema educatiu amb la qual em puc sentir fàcilment identificat.

Algun exemple en la ment?

Em consta que el col·lectiu Pere Quart està impulsant un manifest per intentar sumar totes les persones, associacions, famílies i col·lectius descontents amb el sistema educatiu actual. Es tractaria d’un manifest anti-pedagogista, per dir-ho de pressa. Firmaré aquest manifest, per descomptat que sí.

Tinc entès que la Fundació Episteme també signarà aquest manifest i li donarà suport, quelcom que ha rebut crítiques des de l’esquerra pedagogista. Creus, i en temes educatius, que l’esquerra està fent la feina bruta a la dreta?

L’esquerra ja fa temps que no toca ni quarts ni hores. En comptes de reivindicar el llegat de la Il·lustració i ser conseqüent amb aquesta herència, s’ha dedicat a desconfiar de la raó. El resultat és una absolutització de les emocions en què no té cabuda la discrepància, la ironia o el matís. Al final, tot es redueix a la identitat personal i al fet de rabejar-se en el victimisme.

“L’esquerra ja fa temps que no toca ni quarts ni hores. En comptes de reivindicar el llegat de la Il·lustració i ser conseqüent amb aquesta herència, s’ha dedicat a desconfiar de la raó”

Com hauria de ser una pedagogia seriosa, racional, i eficient?

Caldria que es basés en els continguts i en l’autonomia del professorat, la qual cosa no vol dir necessàriament sols impartir classes teòriques. També hauria de tenir una orientació humanista on el professorat ha de poder ensenyar i no pas dedicar-se a fer educació emocional ni preparar constantment materials didàctics.

Quin paper han de tenir les noves tecnologies en el sistema educatiu?

Ser un complement per al professor que ho consideri convenient. L’aprenentatge no pot girar a l’entorn de les noves tecnologies ni tampoc no es poden imposar al professorat.

A classe, què resulta més eficient, llibres de text o suports digitals?

Depèn de la matèria, del nivell i del tipus d’alumnat. Per norma general, faig servir material extret de diferents llibres i no renuncio als suports digitals.

Anant a la teva trajectòria personal, quines relacions positives establiries entre el teu creixement professional amb la formació educativa rebuda a l’escola primària?

És una pregunta que, francament, no sé com contestar. Jo era molt mal estudiant i per res del món es podia preveure la meva posterior trajectòria professional. No en guardo mal record de l’escola. Vaig fer setè i vuitè de bàsica en una escola concertada i després, en comptes de fer BUP i COU, vaig cursar tercer i quart d’ESO a la mateixa escola.

Al respecte de l’actual sistema educatiu, i si hi haguessis estat format, hauria això fet millorar o empitjorar la teva projecció professional actual?

Crec que l’hauria empitjorat. És ben cert que jo era un mal estudiant, a classe m’avorria i els professors m’havien de cridar l’atenció sovint. No era un alumne fàcil. Ara bé, tot i no fer ni brot, l’educació que vaig rebre fins a vuitè d’EGB va ser sòlida i em va proporcionar una base que, posteriorment, quan vaig decidir tornar a estudiar, i als meus vint anys, el batxillerat nocturn, no vaig tenir problemes per reprendre el fil dels estudis.

“El docent ha de ser un referent i ha de voler assumir aquesta responsabilitat, ha d’estar a l’altura”

És a dir, vas deixar els estudis penjats, però ells no a tu amb la base aportada.

Cert, quan vaig deixar els estudis penjats, vaig poder aprendre i formar-me de manera autodidacta gràcies a la formació que havia rebut, encara que en el seu moment no la valorés. Amb el sistema actual, dubto que hagués pogut formar-me de manera autodidacta.

Poden els alumnes aprendre per si mateixos amb docents com a guies?

Depèn de l’alumne i del docent. No hi ha receptes màgiques, en això de l’educació. A parer meu, el docent pot actuar com a guia, però no pot ser únicament un guia. El docent ha de ser un referent i ha de voler assumir aquesta responsabilitat, ha d’estar a l’altura.

Veient el teu camí professional, com creus que s’hauria de millorar l’actual sistema d’ensenyament?

Primer caldria que tots els agents educatius assumissin que tenim un problema educatiu greu. Com que això no passa, ni crec que passi, aleshores no té gaire sentit assajar una resposta.

Les ideologies solen ser una part de la nostra persona, però, i sota una perspectiva utòpica, quin seria el teu desig per a l’entorn personal o nacional on vius?

A mi m’agradaria una educació de tall humanista, en què l’escola transmetés el llegat de la tradició cultural i científica que ens ha dut on som i que ha fet ser qui som, sense renunciar al català, que és la llengua amb la qual visc i experimento el món. Tot allò que deshumanitza i aliena les persones com pantalletes, metodologies no contrastades o la falsa educació emocional, hauria de quedar fora de l’escola.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons