La “indefensió” del llibre de text

Llicència Creative Commons

David Rabadà

El passat divendres 8 de novembre de 2024 vaig tenir l’enorme plaer de participar a l’acte promogut per la Fundació Episteme: «En defensa del libro de texto: razones y evidencias», , coincidint amb la publicació recent del llibre Apología del libro de texto (Narcea , 2024), escrit pel Ministre d’Educació de Portugal (2011-2015), Nuno Crato.

L’acte va ser coorganitzat pel Barcelona Institute of Analytic Philosophy (BIAP), de la UB, en col·laboració amb l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Politècnica de Catalunya (ICE-UPC), el Sindicat de Professors de Secundària (aspepc·sps), l’Associació de Catedràtics d’Ensenyaments Secundaris de Catalunya (ACESC) i del digital Educational Evidence, a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Van intervenir-hi l’autor del llibre, Nuno Crato, Mónica González (Narcea), Francisco López Rupérez (UCJC), José Moyano (ANELE), Toni Hernández (UPC) i David Rabadà (aspepc·sps). Van donar la benvinguda a l’acte Teresa Marques del BIAP i Xavier Massó de la Fundació Episteme, i van presentar les entrevistes i debats Eva Serra (Educational Evidence), Felipe de Vicente (Fundació Episteme) i Josep Otón (ACESC).

Tots els presents van coincidir en la necessitat de promoure i potenciar el llibre de text com una prioritat social i educativa, alhora que van denunciar amb arguments, fets i exemples, que actualment més aviat està passant tot el contrari: el bandejament del llibre de text. L’empobriment del currículum escolar sota les pedagogies competencials, la caiguda de l’exigència en l’esforç dels alumnes i la nefasta comprensió lectora d’aquests, tal i com reflecteixen els darrers informes PISA, no deixen massa dubtes que els llibres de text, actualment, amb prou feines són consultats o compresos, i el que és pitjor, que estan sent arraconats com un anacronisme per les nostres polítiques educatives «innovadores».

També van afegir els ponents que el dogma del pedagogisme digital està fent retrocedir en gran mesura els llibres de text en contra del que recomanen estudis científics, informes internacionals i indicadors realitzats sota una pedagogia seriosa. A més, i a la pràctica, s’ha observat que llegir llibres de text en paper augmenta la concentració i la memorització a llarg termini, cosa que no aconsegueix, i més aviat distreu, amb la lectura en pantalles digitals. Llegir no és tan fàcil com sentir o veure, però és més productiu aprendre llegint que aprendre només escoltant. Per això, els llibres de text han de ser rics en continguts estructurats, en activitats ordenades per la seva dificultat, en un currículum de coneixements lògic i estructurat, en una construcció basada en els coneixements previs de l’alumne, en informacions crítiques que promoguin l’avenç en coneixements, en tècniques per a un aprenentatge actiu, profund i a llarg termini, més una bibliografia, índex i accessos de qualitat per a una consulta ràpida del llibre.

L’objectiu final ha de ser que el lector relacioni els coneixements de la lectura amb els seus coneixements previs, repensant i evocant després allò que s’ha après. Allò que realment promou l’aprenentatge significatiu per a l’estudiant. Però si el currículum educatiu nacional és acrític, de baix nivell d’exigència, dispers i mal estructurat, juntament amb una avaluació no exigent i no unificada, i Nuno Crato va ser molt clar en aquest punt, seguirem obtenint els mateixos mals resultats educatius que fins ara.

Queden doncs convidats a llegir el llibre de Nuno Crato, Apología del libro de texto; ens ajudarà molt a entendre’n la seva importància i a saber diferenciar un bon llibre de text del que… no ho sigui tant.

___

Més informació:

Enregistrament «En defensa del libro de texto: razones y evidencias», Barcelona, ​​8 de novembre de 2024

Nuno Crato: “Els manuals són fonamentals per a la bona formació”

Ressenya del llibre Apología del libro de texto

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons