Entrevista amb Joan Martín Viñaras, enginyer en Electrònica i Automàtica

Joan Martín: “No crec que ser posseïdor d’una titulació sigui assimilable a ser competent”

Llicència Creative Commons

Eva Serra

Joan Martín és enginyer en electrònica i automàtica. Des del 1995 dirigeix ​​la Fàbrica de Sistemes d’Embalatge SORSA S.A, ubicada a Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona). Anteriorment, va ser docent (1992-1995) i va treballar també com a professor d’informàtica (1985-1989) per al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Ha estat vocal i secretari de l’Associació d’Empresaris del Berguedà i conseller de la delegació del Berguedà a la Cambra de comerç de Barcelona. Conversem amb ell des de l’experiència que acumula durant aquests anys en la formació d’estudiants de Formació Professional en pràctiques que acudeixen anualment a la fàbrica.

Com és un dia de treball a SORSA?

Som una empresa de transformats plàstics, que treballa a torn continu, per tant 7/24 h. El primer que es fa és comprovar la producció dels torns de nit i analitzar les possibles incidències que hi ha hagut, per altra banda, continuar amb la planificació de productes a fabricar, ajustant les produccions perquè manteniment pugui fer els canvis de motlles optimitzant els temps de parades. A la vegada que planificar els manteniments preventius que s’han de fer amb línia aturada.

Des de quan contracten a estudiants de Formació Professional?

Des de fa uns deu anys. Hem tingut alumnes de grau mitjà electromecànic.

Les seves pràctiques són remunerades?

Sí, paguem un preu d’hora perquè l’alumne pugui fer front als desplaçaments i perquè aquest estigui motivat en aprendre i fer la feina amb el màxim de rigor possible i vegi el manteniment com una sortida professional que pot ser ben remunerada alhora que motivadora per la diversitat de feines a fer.

“Els alumnes arriben amb unes idees molt generals, podríem dir pinzellades de temes diversos, però amb molt poc aprofundiment”

Té la percepció que el sistema educatiu proporciona joves ben qualificats?

Sento dir que no. Els alumnes arriben amb unes idees molt generals, podríem dir pinzellades de temes diversos, però amb molt poc aprofundiment.

Com diria que ha canviat la preparació d’aquests estudiants al llarg del temps?

Jo vaig ser professor de tecnologia en l’antiga FP i bàsicament des de la FP1 ja es donaven coneixements d’aritmètica, dibuix i pràctiques, alhora que hi havia un temari general de matèries comunes. En l’FP2 s’aprofundia amb aquests coneixements on es donava un bon nivell de coneixements tècnics per a preparar l’alumne a la seva integració a l’empresa, encara que com és normal requeria un temps d’adaptació i de posada en pràctica d’aquestes aptituds que servien per a reforçar allò aprés a l’escola.

Quines són les conseqüències de l’actual preparació?

Pel que he pogut veure hi ha una gran diversitat entre l’alumnat que ve dels graus mitjans. Hi ha conceptes bàsics d’aritmètica i matemàtica senzilla que molts no han assolit respecte als coneixements necessaris, el que fa que sovint els impedeixi reforçar i evolucionar per entendre conceptes més avançats. Si no hi ha una bona base és difícil adquirir competències més avançades. Alhora que en dos anys es volen donar unes competències tècniques difícilment assumibles.

Com és la relació entre el tutor de l’empresa i el tutor del centre?

Sempre hem col·laborat molt estretament amb el tutor, intentant que l’alumne pugui veure la diversitat de possibilitats que hi ha per aplicar els coneixements teòrics i desperti la curiositat i l’interès per aprendre. Soc del parer que s’aprèn més estudiant que treballant, però és necessari treballar per a reforçar i aplicar els coneixements adquirits.

“Bàsicament, crec que almenys amb grau mitjà, no tenen prou temps per adquirir les aptituds per a ser útils a l’empresa”

Què demanaria a la preparació acadèmica per a una indústria com la seva?

Bàsicament, crec que almenys amb grau mitjà, no tenen prou temps per adquirir les aptituds per a ser útils a l’empresa. Ni des del punt de vista teòric ni pràctic. Avui dia hi ha molta màquina especialitzada que requereix un grau important de comprensió dels manuals i dels esquemes, això només s’aconsegueix amb uns bons coneixements, tant en temps com amb solidesa.

El sector metal·lúrgic en concret, és històricament un dels que més demandes laborals té sense cobrir i alhora un dels que ofereix més possibilitats de carrera professional. Pensa que està ben orientat en l’àmbit de formació?

En la meva empresa requerim professionals electromecànics, amb capacitats per a resoldre avaries i fer ajustaments. Tenim professionals més especialitzats en temes elèctrics i automatismes i d’altres més enfocats a la part mecànica.

Arriben els joves amb una bona preparació per a les noves tecnologies adequades a la indústria?

No, i potser parlo de l’ensinistrament amb automatismes, sensors, controladors que solament els han vist a escala teòrica i que els hi sona que existeixen, però res més. Amb unes pràctiques molt reduïdes. Cal afegir que a causa de l’alta diversitat d’equips que existeixen es fa necessària una formació contínua i específica de les eines a utilitzar. Però cal que hi hagi un pòsit sòlid al darrere que et permeti evolucionar.

“El denominador comú és que moltes de les competències que en teoria es donarien per adquirides tenen molt poca solidesa”

Quines diria que són les deficiències més generalitzades dels joves que arriben a fer les pràctiques a SORSA?

Avui en dia no crec que ser posseïdor d’una titulació sigui assimilable a ser competent amb aquesta disciplina, hi ha molta diversitat de perfils, però el denominador comú és que moltes de les competències que en teoria es donarien per adquirides tenen molt poca solidesa.

Quina diria que és la percepció dels joves un cop han acabat el període de pràctiques a la seva fàbrica?

Que descobreixen tot un món on hi ha molta diversitat d’equips i tenim exemples d’alumnes que han vist necessari ampliar els seus estudis per a ser competents en la indústria actual.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons