CARA A CARA AMB

Francesc Mauri,  geògraf i presentador de televisió

Francesc Mauri: “Dona la sensació que el sistema educatiu dilueix els coneixements”

Licencia Creative Commons

David Rabadà

Francesc Marc Mauri i Domènech (Barcelona, 26 de desembre de 1966) és un geògraf i presentador de televisió català. Actualment, és un dels homes del temps de Televisió de Catalunya. És llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona, especialitzat en meteorologia tot i que es defineix com a autodidacta i amb interès per la meteorologia des dels 13 anys. Des de juliol de 1985 treballa a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, primer a Catalunya Ràdio i, tres anys després, a Televisió de Catalunya, on s’incorporà com a “Home del Temps”. A més, entre el 1988 i el 1991 va elaborar la informació meteorològica de La Vanguardia. Durant els anys 90 va col·laborar al setmanari El Temps, Grup Flaix, Ràdio Aran, Ràdio Marina, Ràdio Olot o Ràdio Costa Brava.

A finals de 2012 va iniciar l’emissió del programa setmanal MeteoMauri, el primer programa de ràdio en format web de l’estat espanyol i que només es podia seguir per la web de Catalunya Ràdio on Francesc Mauri oferia, setmanalment, la predicció del temps del cap de setmana i l’estat de les pistes d’esquí catalanes afegint més salsa amb informació sobre medi ambient, gastronomia, oci, territori i sostenibilitat. El 2014, Mauri va debutar com a presentador de televisió compartint plató amb Lídia Herèdia en el programa de menjar saludable i proximitat ‘Collita Pròpia’ a Televisió de Catalunya. El 2019 es va posar a fer entrevistes a bord d’un globus en l’espai ‘Globus Sonda’, mostrant personatges del món de l’empresa verda, del periodisme, del cinema o de la cultura. Actualment, cobreix la informació meteorològica en l’espai “El Temps” al TN Migdia, franja migdia del 324 i Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. El 2010 va ser guardonat amb el premi Ondas per l’episodi de la nevada a Catalunya del març d’aquell any conjuntament amb l’equip de tarda d’informatius de Catalunya Ràdio i, el 2014, va rebre el premi Ràdio Associació al millor professional de ràdio a Catalunya.

La majoria de Catalunya et coneix com l’home del temps de TV3 i mitjans associats. En el teu entorn infantil i familiar, què va impulsar aquest Francesc apassionat pels assumptes climàtics?

No vaig tenir un referent clar entre pares o avis que em portés a ser l’actual home del temps. Sí que el meu pare em va fer despertar l’amor per la natura i la curiositat. La meteo va sorgir després de manera natural, i als meus 13 anys, al veure altres que ho feien.

Pel que veig t’encanta comprendre el nexe entre patrimoni paisatgístic i patrimoni cultural. Aquesta inquietud per la geografia i els seus coneixements afins, com es reflectia en les notes de la teva educació bàsica?

La geografia és l’entorn natural i cultural que la nostra espècie ha tirat endavant. Les millors notes venien per aquí, del plaer que sentia en trobar la relació entre paisatge i cultura.

Per tant a cinquè de bàsica ja estaves ben estimulat. Hi tingué relació algun docent? O creus que la cosa et va venir d’un jo emocional interior?

Sí, va ser el professor Vinyoles del Moianès qui em va despertar el meu racó interior al respecte.

Si durant l’educació general bàsica, l’antiga EGB, vas anar bé com estudiant, com vas encarar l’adolescència a partir de 8è de l’EGB?

Fins a 8è d’EGB em va anar molt bé, però a partir de d’allí vaig desinflar-me i la mandra va sobrevenir amb la meva adolescència, i sobre tot en les assignatures que no m’interessaven que foren bàsicament les lletres mentre que la química i les naturals sí m’agradaven.

Aquella curiositat del teu nen en la geografia, el paisatge i l’entorn et va portar a la universitat. Què vas estudiar i quin professor creus que et va influir més positivament?

Aquella curiositat per l’entorn em va portar a estudiar Geografia a la universitat. Les assignatures on em trobava millor eren les més científiques, les de geografia física més que les de geografia humana. I el professor que em va marcar clarament i més positivament fou en Javier Martín Vide, de qui ja comprava els seus llibres amb 15 o 16 abans d’anar a la universitat.

“El professor que em va marcar clarament i més positivament fou en Javier Martín Vide, de qui ja comprava els seus llibres amb 15 o 16 abans d’anar a la universitat”

Suposo que saps que vaig entrevistar fa unes setmanes a Javier Martín Vide. Resulta obvi que calen grans professors doctes per tal que sorgeixin grans alumnes importants. La teva opinió sobre el doctor Martín Vide ja veig que és molt bona, però tens algú del teu entorn familiar que ratifiqui la teva opinió? I per què?

La meva muller, i durant els anys noranta, quan coincidíem amb en Martin Vide en àpats o presentacions, ella sempre em deia, i sense ser geògrafa, que ell havia de tenir les classes plenes donada la seva passió en les mateixes, i que segur que amb un professor així, ella, la meva muller, hagués agafat interès per la meteorologia. 

L’any 1985 vas assistir a uns cursos del Museu de la Ciència acompanyat de l’altre ‘home del temps’, en Dani Ramírez. Què va passar aquell estiu per tal que avui sigueu homes del temps a TV3?

Durant el maig del 1985 va passar una d’aquelles casualitats de la vida amb un Dani Ramírez d’uns 15 o 16 anys i Mauri d’uns 18. En aquell curs la part teòrica la impartia un físic i la part pràctica n’Alfred Rodríguez Picó. Aquest últim volia tenir vacances com home del temps aquell estiu després d’un parell d’anys de no haver-ne tingut al fer substitucions. Així fou que va oferir la possibilitat a algú dels que estàvem en el curs que li fes la substitució i després d’unes proves a la ràdio va sorgir la meva feina actual.

Suposo que la mort l’any 1988 del gran Castejon com home del temps a TV3 va reforçar la teva consolidació en els mitjans. Podem dir que vas estar en el lloc adient i en el moment adient gràcies al teu esforç? O tot va ser fruit d’un pensament positiu sota el desig i la projecció personal?

A inicis de l’estiu del 1988 va traspassar sobtadament l’Antoni Castejon i en aquell moment jo havia arribat del servei militar amb plena disponibilitat. Em van fer proves a televisió i vaig ser seleccionat provisionalment.

Cal explicar al lector que m’has convocat a les 8 del matí per tal de compartir aquesta conversa. T’haig de dir que després de desenes d’entrevistes per a Educational Evidence, és el primer cop que algú em diu de quedar a les 8 del matí. Podem dir que en allò que fas ets una persona molt disciplinada, responsable i perseverant?

Doncs sí, també el ritme laboral m’ho imposa. Podem dir que una persona disciplinada, responsable i perseverant potser no tant, no tant. És més el fet d’haver de treballar per al telenotícies que marca més el context anterior.

“Està clar que la cultura de l’esforç ha tingut relació i el meu ha estat molt dirigit cap a les coses que m’agradaven”

Crec que en tu la cultura de l’esforç significa molt. Veus relació entre el teu present professional i l’esforç passat com estudiant?

Està clar que la cultura de l’esforç ha tingut relació i el meu ha estat molt dirigit cap a les coses que m’agradaven. El final la vida d’una persona està feta de moltes gotetes d’aigua que omplen el got.

La imatge que dones és la d’una persona tranquil·la que potser trenques les formes molt poques vegades. Quan t’imiten al Polònia es dibuixa així el teu personatge. Hi estàs d’acord?

Sí, efectivament jo soc una persona tranquil·la, però també m’agrada perdre les formes de tant en tant i passar a ser una persona de gresca en entorns fora de la televisió.

Podríem dir que ets més de seny que de rauxa. Quan veus una injustícia, com per exemple la gestió de la DANA a València, se’t dispara la rauxa?

Soc més del seny que de la rauxa i en l’assumpte de la DANA se’m disparen adjectius que em guardo donat que hi ha dos-cents i escaig més morts que l’atemptat de l’11 M de Madrid, i tot això, en gran part per una mala gestió i a la desaparició durant cinc hores d’un personatge que havia de liderar l’emergència. Si  això hi sumem les falsificacions d’imatges, àudios i demés em ve la rauxa. Tot cau pel seu propi pes i aquesta bola de neu es fa esperpèntica.

Nascuts tu i jo durant la dècada dels seixanta, 1966 tu, 1967 jo, hem viscut sota la bandera del canvi climàtic. Des del 2010 que estem veient accelerar alguns paràmetres de l’escalfament global, però les ideologies negacionistes i catastrofistes emmascaren i barregen força les causes astronòmiques naturals i les humanes atmosfèriques. Quina forquilla percentual creus que ostenta la causa humana en el creixement de les temperatures terrestres? Entre un 20 i un 30 %? Entre un 50 o 60?

Sobre això no trobaràs un consens clar. Jo no soc un científic que pugui establir una xifra, però per tot el que he llegit diria que el 60 % és causa antròpica i el 40 de la natura.

“Som en un moment on la transmissió de coneixements es fa molt difícil tot i ser ben amplis i presents tots aquests per les xarxes”

Potser falta socialment molta de cultura científica rigorosa. Penses que el nostre sistema educatiu està diluint els coneixements científics troncals? O creus que els està potenciant per assolir aquesta àmplia cultura científica social?

Des del desconeixement de la política educativa, però amb un fill estudiant a segon de l’ESO, et puc dir que som en un moment on la transmissió de coneixements es fa molt difícil tot i ser ben amplis i presents tots aquests per les xarxes. A més dona la sensació que el sistema educatiu dilueix els coneixements.

Convindrem que davant la necessitat de més cultura científica hi ha molts, i per les xarxes, que fan molt soroll sense ser experts. Què sents quan tants practiquen l’opinar per opinar?

Evidentment hi ha molt soroll a les xarxes com també entre els tertulians dels mitjans que aparentment saben de tot, però que fan molt mal a la cultura científica. Això fa que molts rebin una informació sense un control expert i que, en definitiva, estem fotuts davant d’aquest opinar per opinar sota la difusió massiva i convulsiva.

Creus que entitats i organismes influents fan callar la veu de la veritable ciència?

Hi ha entitats i organismes influents que intenten vehicular la veritat sense cap mena de dubte. Per exemple, sabem d’empreses amb nom i cognom que paguen a agències de publicitat per simular publicacions al respecte del món del motor i dels combustibles on la ultradreta i la ultraesquerra tenen moltes ganes de dir coses.

“L’única manera de combatre l’emergència climàtica d’una manera notable és canviar el model energètic de tot el planeta anant clarament cap a l’electrificació”

Ens podries explicar els detalls d’un projecte professional o personal imminent?

Projecte personal imminent no, per ara sols la meva continuïtat a la televisió. Ara bé, la meva vinculació amb la voluntat d’una transició a una economia verda sí que forma part d’un projecte vigent. En aquest sentit soc membre de l’equip fundador del grup Oikia, una organització no governamental que busca consensos per a fer la transició verda a Catalunya.

Francesc, amb tu he conegut una persona sincera, franca i molt humil. Crec que et mereixes un làmpada màgica. Quin desig personal li demanaries?

Caram! Gràcies David. Bé, sí, intento ser-ho i això de la làmpada màgica doncs li demanaria molts desigs, sobretot salut, educació universal i gratuïta per a tothom, sanitat en igual sentit, respecte per a totes les realitats que hi ha pel planeta, erradicació de la pobresa… Fixa’t quina llista que t’estic fent, però relacionat amb la meva activitat professional segurament el desig més clar és que l’única manera de combatre l’emergència climàtica d’una manera notable és canviar el model energètic de tot el planeta anant clarament cap a l’electrificació. Aquest és el punt màgic que necessitem.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons