El pedagogisme digital a debat

XII Jornades del Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps)

Llicència Creative Commons

David Rabadà

No és el mateix l’ecologia que l’ecologisme. El primer és una disciplina  científica per al coneixement, una “logia”, i el segon una postura ideològica, un “isme”. El mateix podem dir de la cristologia i el cristianisme o de la pedagogia i el pedagogisme. Les disciplines per al coneixement com la biologia, la geologia o la pedagogia, intenten explicar la realitat, mentre que les postures ideològiques com el nazisme, l’islamisme o el pedagogisme defensen la seva possessió de la veritat. Actualment la positura ideològica del pedagogisme governa totalment el sistema educatiu nacional, el que vindria a ser que uns astròlegs governessin la NASA. Vet aquí que cada dia hi ha més docents i pedagogs crítics que qüestionen amb arguments científics aquestes posicions oficials. Això obliga a preguntar-se, què és el pedagogisme? Per què aquest integrisme dogmàtic s’oposa a l’autèntica pedagogia? Com s’ha produït aquesta substitució d’una disciplina auxiliar per una religió civil que no admet rèpliques ni revisions? Per què els pedagogistes solen ser ferms defensors de la innovació digital a l’estil californià? Quins interessos i quina ideologia s’amaguen darrere d’aquestes presumptes innovacions? I finalment, com podem millorar els resultats acadèmics contribuint a la igualtat d’oportunitats dels nostres alumnes?

Totes aquestes preguntes han estat debatudes durant aquestes XII Jornades de Secundària inscrites i homologades en el marc del Pla de Formació Permanent del Professorat pel Departament d’Educació. L’assistència d’experts de vàlua contrastada va permetre un ampli debat i aforament de l’acte amb més de 80 assistents. Les ponències van anar a càrrec del Dr. Francisco Villar, psicòleg clínic, de la Dra. Dori Huertas, coordinadora de la plataforma per a una educació de qualitat, i del Dr. Antonio Hernández, expert en ciència cognitiva, tot gràcies a l’organització de la Fundació Episteme, de l’Associació de Catedràtics (ACESC) i de Professors de Secundària (ASPEPC·SPS), sota la direcció del Dr. David Rabadà, divulgador científic. Especial interès va tenir també la presència de la directora d’Innovació, Digitalització i Currículum del Departament d’Educació, na Mercè Andreu, més l’interès mostrat per la consellera d’educació, n’Esther Niubó. L’acte va tenir lloc els dies 22 i 23 de novembre de 2024 a la Sala d’Actes de la Residència d’Investigadors del CSIC a Barcelona. Van presentar les jornades la Directora executiva de la Fundació Episteme, n’Eva Serra, i el President d’ACESC, el Dr. Josep Oton. Tanmateix, i durant el debat final, aquest va gaudir de la presència de les professores Míriam Gallego i Maria Josep Raïch.

Tots els presents van estar d’acord que l’abús de les eines digitals defensada pel pedagogisme oficial comporta més problemes que beneficis en l’ensenyament. Xacres com la manca de concentració a les aules, els treballs escolars fets amb IA, les informacions d’Internet falses, o una pèrdua general en la cultura de l’esforç, van ser denunciats per tots els ponents. La Dra. Dori Huertas, llicenciada en Farmàcia per la UB i doctora en Biologia Molecular i Estructural per la UPC, havent-se dedicat a la recerca bàsica i aplicada en el camp de la Biomedicina durant 25 anys, va deixar clar que el pedagogisme digital ha fet més mal que bé. Ella mateixa, i per denunciar la baixada de nivell educatiu que ha comportat el pedagogisme, va impulsar i coordinar la Plataforma per l’Educació de Qualitat a Catalunya on més de 3.000 famílies li donen suport. Com a mare ha intentat traslladar als seus fills la passió per a aprendre des de ben petits. Amb la seva ponència “La transformació educativa. La visió de les famílies”, Dori ens diu que per a entendre el món que ens envolta és essencial la funció curricular i acadèmica de l’escola, no pas el pedagogisme digital. En el últims anys, la visió acadèmica s’ha vist compromesa per una transformació educativa impulsada des de les administracions que, segons ella, ha impactat negativament en els aprenentatges dels alumnes, la qual cosa ha pogut comprovar, viure i patir en els seus fills. És com a conseqüència d’això, i convençuda de la necessitat que les famílies defensin una educació pública de qualitat, que ha organitzat la Plataforma per l’Educació de Qualitat, que reivindica, entre d’altres coses, que les escoles e instituts facin un ús racional de les pantalles i tinguin uns currículums clars i estructurats en coneixements com a pas primordial per a ser competents.

El físic, lingüista i professor de ciència cognitiva, el Dr. Antonio Hernández, ‘Therfer’ a l’univers digital, ha estat durant 27 anys docent de Secundària i Formació Professional, i actualment és professor agregat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Com a membre de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT) i del Comitè d’Ètica de la UPC va denunciar que el pedagogisme digital està destruint l’objectiu fonamental de l’ensenyament, la transmissió de coneixements. Amb la ponència titulada “Educació digital o ignorància tecnològica?” va deixar clar que l’abús dels suports telemàtics, tot i que sembla que s’aprèn molt jugant i gaudint de les aplicacions, comporten cada cop més ignorants a l’aula que no pas il·lustrats. No tot el que sembla entendre’s amb un clic d’ordinador, queda en la memòria a llarg termini.

El psicòleg clínic i especialista de la conducta a la infància i l’adolescència de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, el Dr. Francisco Villar, ha estudiat en profunditat la relació educativa entre l’entorn i famílies amb els menors d’edat. Per això va impulsar diverses línies de recerca, publicacions i tesis doctorals sobra la conducta a l’adolescència. Actualment és professor de Màster a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) i de la Universitat Abat Oliba CEU. Com assessor de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament i Diputació de Barcelona va deixar clar que durant la infància i l’adolescència cal ser molt crítics amb l’aplicació massiva de les pantalles i de les noves tecnologies. Amb la seva ponència “Salut mental i pantalles” va exposar la multitud d’efectes perniciosos que implica el pedagogisme digital davant els ínfims beneficis. En certa manera les pantalles estan devorant els nostres fills on les grans empreses tecnològiques obtenen gratis molta informació sobre els hàbits dels nostres alumnes i futurs ciutadans, per no parlar del risc d’obesitat, pèrdua d’hores de dormir, deteriorament de la maduresa, empitjorament dels resultats acadèmics, o l’accés a una pornografia deseducativa entre molts altres problemes causats per l’abús de les pantalles.

En resum, aquestes XII Jornades de Secundària, i amb l’objectiu d’ajudar a la millora de l’actual sistema d’ensenyament, van aportar molts fets en contra del pedagogisme digital. Sols esperar que la història de la nostra educació no continuï sent tres passes endavant i quatre enrere.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons