Si la bona educació, la de qualitat, basada en la ciència i en la raó acaba sent una opció només per als qui s’ho puguin permetre econòmicament, tornarem a un temps passat i fosc en què el coneixement estava a l’abast únicament dels rics i poderosos i en què la plebs, analfabeta i amb escassos recursos intel·lectuals, era presa fàcil de la dominació exercida a través del poder i gràcies a la por.

Ens referim a la cèlebre cita el coneixement us farà lliures, de Sòcrates o a la de només el que sap és lliure i més lliure el que més sap, d’Unamuno.

Sembla que aquests objectius clars i emancipadors que tenia l’educació pública de superar la desigualtat afavorint que els fills i filles de la classe obrera anessin a la Universitat es perdran en el temps com a llàgrimes a la pluja.

I és que la consigna “el fill de l’obrer a la Universitat“, que es va fer popular per part de l’esquerra política d’aquest país, que entenia que era la millor manera de garantir la igualtat d’oportunitats i eliminar les barreres econòmiques i socials , és a dir, de garantir la democràcia i la justícia social, ha caigut en l’oblit.

Estem parlant dels anys 70 i 80, temps en què els “temples del saber” es van omplir d’universitaris amb ganes de preparar-se, cultivar el seu intel·lecte i millorar el món, molts d’ells provinents de famílies sense formació i sense recursos, que malgrat que no gaudien d’una economia pròspera, es van sacrificar per sufragar les despeses dels estudis dels seus fills, ja que entenien que era el millor camí per llaurar-se un bon futur.

Els nostres avis i àvies ho tenien clar i ens repetien: “Estudia fill, perquè puguis ser algú el dia de demà”, deixant-nos clar amb aquesta “cantarella” que amarar-se de coneixement i tenir una bona educació és dels assumptes més importants a la vida.

Ara ens preguntem com hem passat de concebre l’educació com la clau del benestar de les persones i la clau per viure millor que els nostres antecessors defensaven, a infravalorar-la i perdre-li el respecte fins al punt que la pròpia educació pública s’ha infravalorat i perdut el per si mateixa, una cosa que podem veure a partir d’exemples com que el suspens no comporta la repetició, l’evitació de la memorització, que els llibres de text han de caure en l’oblit o la supremacia del sentir sobre pensar.

En aquell moment de la història la percepció que es tenia de la formació i els estudis superiors era diferent de la d’ara. Hem anat assistint a un desprestigi gradual del coneixement i del saber i ho hem anat substituint per pseudociència i autoajuda.

Aleshores, existia un problema econòmic important i els estudiants es manifestaven essencialment contra la privatització de la Universitat pública i ara no només continua existint aquest mateix problema, sinó que a més a aquest se li uneix el d’una manca de consciència, d’interès, de poca ambició intel·lectual, de desassossec i desafecció pel coneixement i la ciència, fruit d’un sistema d’ensenyament públic que ha deixat de concebre’s com un dret ciutadà i un ascensor social, s’ha venut als interessos econòmics de les patronals i s’ha convertit en una mercaderia més, que es regeix únicament per les mateixes lleis i pràctiques que el mercat.

Si els alumnes de l’escola pública no reben una formació que els permeti poder ser autosuficients, tenir la seva pròpia opinió o prendre decisions fonamentades i els centres educatius es converteixen en sales d’espera per al treball no qualificat, les universitats públiques tancaran les portes als fills de la classe obrera, que no només no podran competir a nivell acadèmic amb els alumnes de la concertada i de la privada, sinó que a més ni voldran fer-ho, perquè ignoraran el valor i la importància de formar-se intel·lectualment, de la qual cosa, en canvi, els seus besavis sí que n’eren plenament conscients.

I és que mentre uns quants estan aprenent a resoldre equacions de segon grau, altres estan desaprenent a sumar i restar usant retoladors de colors.

Per tot això, és important no oblidar, és a dir, memoritzar i assimilar, aquest vell eslògan que diu així: “El fill de l’obrer a la Universitat”, perquè altrament estarem retrocedint i els nostres futurs tornaran a ser esclaus dels nostres orígens .

___

Luri, G., (2024). Prohibido Aprender, Barcelona, Ed. Rosamerón.

Navarra, A., (2024.Volver a aprender, Barcelona, Ed. Plataforma.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons