Civilización artificial

Saviesa o substitució: el dilema humà davant la IA

Llicència Creative Commons

Andreu Navarra

IA: Europa ha de fer els deures

A Arpa, José María Lassalle ja havia publicat dos llibres molt valuosos que exposaven situacions completades al seu nou llibre, Civilización artificial:  l’importantíssim i inspirador Ciberleviatán. El colapso de la democracia liberal frente a la revolución digital (2019), publicat abans de la Pandèmia, i El liberalismo herido. Reivindicación de la libertad frente a la nostalgia del autoritarismo (2021). Lassalle, escriptor, consultor, professor universitari i exdiputat del Partit Popular, és especialment hàbil a l’hora de forjar i consolidar conceptes clars i ordinadors: el 2019 van ser “Ciberleviatan” i “Ciberproletariat”, paraules que incorporades al llenguatge analític oferien una llum nova per interpretar l’actualitat.

Un concepte clau de Civilització artificial és “IA-cràcia”; perquè parlem de poder, d’un nou poder que emana d’una màquina o conjunt de màquines que no tenim clar si sabrem governar, i que ofereixen un ventall de possibilitats inquietants que cal saber localitzar i entendre. Les pedagogies salvífiques actuals, les religions capitalistes d’origen californià, els transhumanismes pseudollibertaris, els populismes recolzats en algoritmes, el poder neoimperial d’algunes multinacionals més grans que els Estats, la debilitat de les administracions públiques, posades al servei dels nous monopolis, són les diferents cares d’aquest poder que ja podem identificar com a IA-cràcia. I Lassalle analitza molt bé quins són els dos focus d’IA-cràcia vinculats a Estats expansionistes i enfrontats en una nova guerra freda de conseqüències imprevisibles: per una banda, tenim el projecte xinès, caracteritzat com un “nihilisme autoritari” i vinculat a una dictadura de Partit únic, i per altra banda tenim l’edifici nord-americà, relacionat amb un nihilisme capitalista ultrautilitari, que és el que ens ha tocat patir a nosaltres en la seva versió polaritzadora, antieducativa i tecnofeudal.

Reconèixer que aquests dos projectes estan tractant ara mateix de ficar-se a casa nostra, escoles, hemicicles i carrers i comerços és comprendre com podem tornar a imaginar un progressisme que no es basi en mentides, histèries i mites interessats. No es tracta (Lassalle ho assenyala diverses vegades) de caure en un ludisme infantilista: es tracta que a Europa siguem capaços de construir una IA que no erosioni els drets humans fonamentals i no serveixi per fer la guerra i sotmetre i fins i tot substituir en ser humà en un planeta desertitzat i desposseït d’horitzons humans. Serem a l’alçada d’aquest repte o ens deixarem emportar pels dogmes i l’antiil·lustració posthumana que ja han colonitzat els nostres espais públics? Lassalle vol pensar que hi ha esperança i que el poder brut encara no ha tancat els nostres futurs. Uns futurs que desembocaran, sens dubte, en una “civilització artificial” en què l’ésser humà conviurà amb màquines de manera constant i naturalitzada, ben aviat ja.

Europa ha de fer els deures i aprofundir en la construcció d’una IA orientada a l’ajuda de l’ésser humà i no a substituir-la. No n’hi ha prou en regular fins on pot arribar la investigació fàustica sobre aquesta eina que canviarà la faç de la Terra entre avui i l’any 2050: té raó en assenyalar que necessitem una IA programada amb paràmetres ètics, que funcioni sotmesa a les necessitats d’una societat democràtica, en un sentit que contrasta vivament amb els projectes semitotalitaris que s’estan desenvolupant a la Xina i als Estats Units. I exposa les seves idees sense gesticulacions ni apocalipticismes, amb claredat, senzillesa i naturalitat.

Lassalle (ell ja ho ha de saber) és un dels nostres millors analistes polítics i un bon assagista. Tant de bo hi hagués més com ell, liberals compromesos amb la viabilitat de les democràcies sense rastre de populisme ni confusionismes interessats. Contrasta aquesta veu informada amb altres autors ingenus que veuen la tecnologia d’una manera infantil i totalment irreal, com si no ocultés interessos creats. Mai no ha estat més necessària com ara una dreta humanista i il·lustrada, en un moment en què l’autoritarisme més salvatge torna a perfilar-se com una opció acceptable precisament perquè l’impacte del nihilisme californià ha desestabilitzat les nostres economies i els nostres pactes socials. Hem de tornar a la racionalitat, hem de tornar a l’anàlisi lleial i als tons argumentatius. Lassalle és un escriptor seriós, que no cau en pamplines, ni tons negres, ni tons roses, ni falses promeses. El que ens transmet és cru i dur de pair, però no podem continuar mirant cap a una altra banda, anestesiats amb propagandes paradisíaques que disten tant de la realitat que ens envolta.

Així com la Revolució Industrial, abans que una sèrie de processos correctius traumàtics desemboquessin en democràcies vivibles, va portar una onada de desigualtats, violències i injustícies d’una brutalitat esglaiadora, la nova Revolució en què vivim embarcats portarà ara mateix un paquet de sismes submarins socials que hem de saber preveure i començar a corregir immediatament, abans que els populismes autoritaris es donin suport als nous nihilismes posthumans i ja no quedi aviat res per salvar. Lassalle creu que és possible redirigir l’impacte d’aquesta “transició crítica” cap a la Civilització Artificial, i de fet creu que la Revolució Digital ja s’ha acabat i que a l’etapa actual ja la podríem anomenar Era de la IA.

Ja som, doncs, a una pantalla nova. Tocaria desemmascarar falses profecies i començar a parlar seriosament de les noves formes de poder vertical que ens poden limitar o fins i tot esclavitzar. Les faramalles salvífiques i les propagandes neo romàntiques, amb les seves promeses falsàries, han fracassat i continuarà fracassant. Una IA-cràcia compromesa amb la democràcia seria el millor regal que podríem arribar a les generacions següents. Aquest caos creuat de competències fàutiques lligades a guerres i pillatges no resulta certament un model molt seductor per als joves que ens han de jutjar a nosaltres, i tot això si els dispositius autònoms d’alta letalitat no embogeixen de sobte i ens destrueixen per poc eficaços o per no haver sabut deixar de somiar i dubtar.

Títol: «Civilización artificial»

Autor: José María Lassalle

ISBN: 978-84-19558-45-9

Editorial: Arpa

Idioma: Espanyol

Nombre de pàgines: 190

Data de publicació: abril de 2024

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons