El desterrament tecnològic

Foto:  Alexandra_Koch en Pixabay

O dels mals d’empantallar-se i apartar les tecnologies de l’aula

Llicència Creative Commons

Antoni Hernández-Fernández

Els que em coneixen saben que no tinc cap problema en debatre, tota vegada que sigui de manera respectuosa. També, i en especial, sobretot, amb els que estan als meus antípodes ideològics, al nadir del que crec que són els fonaments del meu pensament científic. Allò que penso són creences, veritables, justificades. Perquè, seguint els mètodes de les ciències i el pensament crític, els meus propis coneixements han d’estar en revisió contínua. El text que segueix va amb aquesta intenció constructiva.

Així doncs, defenso obertament el llibre de text (i el llapis i el paper), alhora que les tecnologies digitals; comprenc, malgrat que no ho comparteixi -he debatut molt amb ells- els que, com per exemple el Dr. Francisco Villar (més encara essent el cas que empatitza amb la seva quotidianitat, allò que viu i veu a la clínica), erradicarien les pantalles de les aules, i fins i tot les aules d’informàtica, com a mecanisme preventiu dels mals digitals del nostre temps: morta la cuca, mort el verí.

Perquè són molts els que no creuen en l’educació tecnològica, en “educar en el bon ús” de la tecnologia. Probablement perquè, en massa contextos, s’ha fet molt malament o, directament, no s’ha fornit els joves amb prou eines per afrontar la seva realitat tecnològica quotidiana. No és fàcil fer-ho, atès l’arraconament i la marginació de les matèries de tecnologia a la secundària, i la seva transparència a la primària (Hernández-Fernández, 2022). Penseu com seria millorar l’ortografia o la comprensió lectora dels estudiants eliminant l’obligatorietat de les matèries de llengua. Sovint s’argumenta que qualsevol docent ha de ser professor de llengua. Però sense una matèria específica, entre els uns i els altres, la feina per fer. Això és el que passa amb la tecnologia, per més competències digitals docents que es generalitzin entre el professorat, per imperatiu legal.

Evitar les tecnologies a classe és abandonar els joves a la seva sort. La mateixa APA ha cridat els psicòlegs a liderar processos d’integració responsable de la IA a l’educació, guiant la presa de decisions amb criteris ètics i científics. Si no es tracta la sexualitat a les aules, ni a les llars, l’educació sexual pot quedar en mans del porno, si no es parla ni es treballen problemàtiques com el ciberassetjament, les diverses addiccions digitals, el control social tecnològicament intervingut, la netiqueta o els drets i deures de la ciutadania a Internet, es facilita que siguin els entabanadors, influencers bocamolls i, fins i tot, bots generadors d’enganys (fakes i deep fakes), els que dominin les voluntats més fràgils, gràcies entre d’altres raons, a una IA cada cop més capaç d’enganyar-nos.

D’altra banda, hem lliurat tota una generació a l’experiment social de l’enganxament digital, a sucumbir als mecanismes de recompensa de les xarxes socials, a la síndrome del coll torçat al cel·lular. Els adults no se’n lliuren, per cert. Però, per efecte pèndol, per tal mantenir les escoles com a entorns (digitals) segurs -quelcom crucial, que no se’m malinterpreti, l’escola sempre hauria de ser un santuari-, ara, per por o per ignorància, s’està renunciant a una imprescindible educació tecnològica.

Es pot educar amb la pantalla del portàtil baixada o amb llapis i paper? Sí. Molt. Però les simulacions tecnològiques tenen els seus límits. Pilotar un avió no és el mateix que jugar amb un simulador. Tot i que, abundant al símil, va molt bé tenir moltes hores de simulador abans de posar-se als comandaments d’un jet. L’Escola hauria de ser aquest entorn controlat on passen coses. On s’ensenya i aprèn tecnologia, i amb tecnologia. Esdeveniments premeditats, activitats que ajudin els estudiants a aprendre i madurar. A ser ciutadans tecnològicament responsables.

Estem vivint una polarització lesiva en la formació dels nostres joves pel que fa a la seva educació tecnològica. M’alineo, sí, contra el pedagogisme digital, contra la niciesa impositiva de la pantalla o de la IA substitutiva del raonament humà. Però crec, d’altra banda, que és molt poc realista empantallar-se amb les pantalles, pretendre que l’aïllament digital als instituts solucionarà una miríada de problemes que són allí, tot esperant-nos a fora de les aules i dels murs del centre educatiu.

Evitar discutir i treballar aquests problemes no fa que desapareguin. I cal treballar des de l’acció tutorial, però també des del coneixement tècnic. Prohibir els mòbils als instituts ajuda a la convivència quotidiana i facilita la tasca foucaultiana dels docents, que així hauran de vigilar i castigar menys. Cal veure si evitarà estadísticament males conductes fora de classe, quan es recupera el poder, el dispositiu.

La competència digital docent no hauria de quedar relegada a una acreditació, a un document que certifica un curset superat en què potser es va demostrar que se sap enviar un correu electrònic, treballar al núvol o escriure una ordre a la IA. L’autèntica competència digital docent implica que, entre altres coses, cadascú des de la seva matèria, sap i és capaç d’ensenyar l’alumnat a (sobre)viure a la jungla digital, i a entendre les seves costures (Lara i Magro, 2025). També, per descomptat, a utilitzar els programes informàtics de la pròpia especialitat.

Encara que això últim, ja us ho avanço, és menys important que forjar éssers pensants preparats per a l’ineludible món digital. Des de l’art i la ciència de la didàctica. Més que satanitzar les pantalles cal reflexionar sobre què s’hi fa. Perquè, fixeu-vos, potser ara estiguin torçant el seu coll mirant-ne una, llegint aquestes línies. Black mirror.

Referències:

Focault, M. (1976). Vigilar y castigar. México: Siglo XXI Editores.

Hernández-Fernández, A. (2022). La ignorancia tecnológica. En: (Navarra y Rabadà, eds.) La educación cancelada. Palma de Mallorca: Sloper, 2022, p. 59-81. https://futur.upc.edu/34187794

Lara, T. y Magro, C. (2025). IA y educación. Una relación con costuras. Madrid: Trama Editorial. Biblioteca Digital Journey.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons