Rebombori IA

A l’era de la IA la docència de qualitat importarà més que mai

Llicència Creative Commons

David Cerdá

Hi ha un enrenou monumental al voltant de la Intel·ligència Artificial i ja han sortit els primers espontanis a l’arena: els professors magistrals tenen els dies comptats. Però no són aquests els que més fascinen, sinó els que es diuen defensors de la justícia social i (i!) favorables a la proliferació en àmbits educatius de la IA, rimant la cantarella de sempre: el coneixement ha deixat de ser rellevant.

El personal perieducatiu (es diu dels que ronden les aules tenint cura d’ingressar-hi) en flames a compte de la mal anomenada Intel·ligència Artificial. És gent que ha unit al seu precari enteniment del fet educacional real els seus justets coneixements tecnològiques, o, si són ben veritat professors, gent que d’autoestima ha de caminar fatal per pensar que un farcellet d’algorismes resultons els expulsarà de l’aula. Jo, robot: es va muntar l’enèsim rebombori tecnològic que desconeix la radical interpersonalitat i socialitat de l’aprenentatge [nota etimològica: robot té arrel eslava i significa servent].

La IA és una revolució indubtable. Com totes les tecnològiques, la seva escala és inferior a la que pregonen els seus defensors; amb tot, els seus efectes en la productivitat, fins i tot al seu estadi actual, són sorprenents. Un diria que són una ocasió descomunal per a combatre, per exemple, la burocràcia, donat que, si afecta l’empresa, fereix mortalment els professors. I en veritat ho pot ser si és que hi ha (ja, ja) voluntat política. En comptes de parlar-se d’això, d’aplacar el drac burocràtic de set caps, hem escollit allò de sempre, perquè ens va la marxa: carregar contra els professors.

Jordi Nieva Fenoll escriu a elDiario.es que «el paper del professorat es limitarà a la generació de continguts i a l’organització d’activitats interactives presencials per a treballar el raonament abstracte, que encara són tan penosament infreqüents». El senyor Nieva és catedràtic, però també ‘perieducatiu’ en aquesta afirmació en el moment en què el diari l’acompanya d’una foto d’una aula entre primària i secundària; però anem als seus arguments. Generar continguts ja és el menys important a l’hora de fer classe, de manera que Déu sap per què seria important en un futur. I respecte allò d’organitzar «activitats interactives presencials per a treballar el raonament abstracte» (ho he hagut de llegir diverses vegades, i diria que no sol costar-me entendre el que llegeixo), un pensava que interactiu és tot el que es fa a classe , i es pregunta per què precisament el raonament abstracte.

Tot i les confuses fotos i l’interessat clickbait d’elDiario.es, sembla referir-se el senyor Nieva a la universitat i les classes (pseudoclasses) que consisteixen en un simple bolcat d’informació que els patits assistents regurgiten en apunts. Per sorpresa de ningú, aquest model de mala docència ja estava desfasat fa trenta anys, i abans que ChatGPT posés l’ou ja existien apunts en línia que els estudiants, en la seva immensa majoria, es descarreguen quan un docent pretén sotmetre’ls a aquesta pèrdua de temps . Restant rimbombància a l’assumpte: sí, la IA afectarà els professors mediocres, com afectarà els advocats mediocres, els periodistes mediocres, etcètera. La IA arrasarà amb la mediocritat, almenys en aquells camps on no es pot ser un mal professional i mantenir el lloc de treball. Però el que farà amb els professors bons és tornar-los encara més importants, perquè són elles i ells els que capaciten els treballadors del demà, que són els de sempre: els que saben moltes coses, els que desenvolupen una professió basada en un sòlid coneixement.

Aquí entra la segona secció del rebombori: els autoproclamats defensors de la justícia social i no obstant favorables a la proliferació en àmbits educatius de la IA, que aposten per una escola «inclusiva i per tant de l’ésser i el benestar de l’alumne», per a els qui el coneixement ha deixat de ser rellevant (si és que alguna vegada ho va ser). Res més lluny de la realitat: deixada al seu albur, i si no es canvien els criteris d’avaluació (reduint els treballs fora de l’aula i dotant de més pes els exàmens), la IA farà el nostre món més desigual. Els Estats Units, un sistema en què abunden aquests treballs i escassegen els exàmens rigorosos, un país on el 40% dels estudiants no sap llegir a un nivell bàsic, ja és un mirall d’aquesta idòcia tecnològicament augmentada: les universitats reben els primers estudiants que han quedat incòlumes al sistema educatiu, convertit en un procés de xapa i pintura amb segell final que a penes fa efecte en la ignorància. El que el rincondelvago.com va apuntar, ho rematarà la IA: qui no aprengui a estimar el saber i tingui el privilegi de l’exigència, conclourà al no-res. En definitiva, aquesta tecnologia fa més capaços als capaços i més incapaços als incapaços, és a dir, potencia els millors i fa més vulnerables els vulnerables; és un assistent fantàstic, però estafa a l’estudiant quan aquest encarrega, sense més ni més, les tasques a la màquina.

Compto que els professors honestos faran allò de sempre: mostrar amb els seus actes i la seva presència que fer-se capaç, culte i intel·ligent és una estratègia personal i professional que no caduca. A l’era de la IA la docència de qualitat importarà més que mai.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons