Yayoi Kusama: Explorant les Fronteres de l’Art

El diàleg intercultural com a catalitzador per a la innovació artística

Llicència Creative Commons

Marta Ferré

La interacció cultural entre Orient i Occident ha representat una font inesgotable d’inspiració i transformació en el món de la cultura i de l’art al llarg de la història. Aquest intercanvi, definit per l’antropòleg argentí Néstor García Canclini com el procés de fusió entre dues cultures diferents que dona lloc a noves formes híbrides, s’ha intensificat amb l’arribada de la globalització propiciada per la tecnologia a escala mundial.

Tot i les veus crítiques que argumenten que la globalització pot uniformitzar i fragmentar les identitats, cal destacar que també posseeix la capacitat de connectar i revitalitzar les cultures a través de les seves interaccions. Segons el teòric indi Homi K. Bhabha, aquests intercanvis creen un espai “intermedi” fèrtil, on afloren noves identitats i pràctiques artístiques que reflecteixen la complexitat del món contemporani.

Un exemple d’aquesta dinàmica és Yayoi Kusama, artista pluridisciplinària japonesa amb una llarga i prolífica carrera, que amb 95 anys i reclosa per voluntat pròpia en un psiquiàtric, continua creant incansablement. La seva obra es caracteritza per motius repetitius, com els polka dots, punts disposats aleatòriament sobre diferents superfícies, influencia de l’art tradicional japonès ukiyo-e i un ús viu del color. La fusió d’estètiques japoneses tradicionals amb influències d’avantguarda occidental ha donat lloc a la creació d’obres úniques i de gran impacte visual. En aquest sentit, el treball de Kusama ens demostra com el diàleg intercultural, pot esdevenir un catalitzador per a la innovació artística.

Nascuda el 1929 a Matsumoto, Japó, en el si d’una família conservadora dedicada al comerç de llavors i vivers, Kusama va créixer envoltada de camps i flors. Des de ben jove, va mostrar un talent artístic excepcional i va començar a experimentar al·lucinacions amb llums, punts i flors que li parlaven, derivant en problemes de salut mental. La seva infància turbulenta, marcada per una mare que la forçava a espiar les infidelitats del seu pare, li va causar una fòbia duradora al sexe i als homes. Aquestes experiències es reflectirien en algunes de les seves obres, com la instal·lació “Infinity Mirror Room—Phalli’s Field” (1965).

El context socioeconòmic del Japó dels anys trenta i quaranta, en el qual es desenvolupà Kusama, va experimentar grans transformacions sota el mandat de l’emperador Hirohito en el període Shōwa (1926-1989). Després de la Segona Guerra Mundial, el país va viure una ràpida reconstrucció sota l’ocupació estatunidenca. Aquest fenomen, conegut com el “miracle econòmic”, va obrir la societat japonesa a Occident. Si bé, la constitució de 1947 garantia la igualtat de drets per a homes i dones, les dones en zones rurals seguien enfrontant-se a barreres importants, limitades tradicionalment als rols de filla, esposa i mare, seguint les doctrines del confucianisme.

Sota l’entorn opressiu del Japó patriarcal, Yayoi Kusama va desafiar les objeccions dels seus pares —per raons socials i de gènere— per seguir una carrera artística. Després d’ingressar a la Universitat de les Arts de Kyoto on va estudiar Nihonga, pintura tradicional japonesa, va sentir-se limitada per les restriccions d’aquest estil, dirigint-se cap a l’avantguarda artística i l’impressionisme abstracte europeu i nord-americà. Les seves primeres exposicions entre 1950 i 1957 al Japó van captivar els crítics d’art, tot i que sovint rebien comentaris ambivalents i despectius, influïts per una perspectiva de gènere.

Kusama va sentir la necessitat d’allunyar-se per preservar la seva essència creativa i cercar oportunitats a l’estranger, on esperava poder expressar-se lliurement. L’arribada a Nova York durant els anys seixanta va significar un punt d’inflexió en la seva carrera.

La dècada de 1960 als Estats Units va ser una època de canvis que sacsejaren la societat, la política i la cultura del país. Aquest període va estar marcat per la presidència de John F. Kennedy, la crisi dels míssils cubans, la carrera espacial amb l’arribada de l’home a la lluna 1969 i l’esclat de la guerra del Vietnam. Després del seu assassinat, Lyndon B. Johnson va impulsar el programa de la Gran Societat, que incloïa reformes en la Llei de Drets Civils de 1964, amb l’objectiu de posar fi a la discriminació racial. Martin Luther King Jr. amb el seu famós discurs “I Have a Dream”, i Malcolm X, emergiren com a figures clau, liderant moviments pels drets civils de la comunitat afroamericana.

Al mateix temps, la contracultura dels anys 60 prenia forma, promovent el feminisme amb icones com l’escriptora i activista Betty Friedan i el seu llibre “The Feminine Mystique” (1963); l’alliberament sexual amb la introducció de la píndola anticonceptiva al 1961 i la defensa de la llibertat d’expressió pels drets i la visibilitat LGBT+. El moviment hippie promovia la llibertat i rebutjava el consumisme amb una forta consciència ecològica i l’ús de drogues psicodèliques.

La revolució cultural reflectia un esperit innovador i transgressor signe dels temps. Figures com Allen Ginsberg, Jack Kerouac i bandes com The Beatles, Rolling Stones, Jimi Hendrix, Janis Joplin o The Velvet Underground, van definir la contracultura amb la seva música psicodèlica i missatges de rebel·lia. Paral·lelament, Nova York es convertia en l’epicentre de l’art contemporani mundial, experimentant una explosió de diversitat y creativitat, impulsada per moviments com el pop art, l’expressionisme abstracte, el minimalisme, l’art conceptual, el moviment Fluxus (tot el que flueix), la performance artística, el graffiti i el street art. Kusama es va trobar immersa en aquest ambient expansiu, connectant amb altres artistes com Georgia O’Keeffe, Donald Judd, Joseph Cornell, De Kooning o Andy Warhol, amb els que va mantenir relacions tant d’admiració com de conflicte, acusant Warhol, de plagiar algunes de les seves creacions.

Enmig d’aquest bullici l’artista va trobar a Nova York un escenari ple de desafiaments i oportunitats. Inicialment marginada per la seva condició d’outsider, com a dona oriental  en un món artístic dominat per homes blancs, va impactar en l’escena amb les seves instal·lacions immersives i els seus motius repetitius. Va abraçar el feminisme, desafiant estereotips de gènere incorporant símbols sexuals i objectes quotidians en les seves escultures. Les performances i happenings transmetien missatges polítics en contra de la guerra del Vietnam i altres causes socials, convertint-la en una líder de la cultura hippie i dels moviments d’alliberament sexual.

Kusama va captar de manera excepcional el seu entorn artístic i social, tant diferent del context nipó. Això va propiciar la seva obertura creativa per explorar diferents disciplines i formats com la pintura, l’escultura, la fotografia, les instal·lacions infinites, els happenings, les performances, el body-painting i el videoart. La determinació i energia per promoure la seva obra van ser essencials per establir-se com una figura destacada en l’avantguarda artística de Nova York, tot i mantenint una identitat japonesa distintiva en les seves creacions.

Després de tornar al Japó el 1973, l’artista va organitzar alguns happenings, com el de Tòquio on es va presentar mig nua per protestar contra la repressió sexual, fet que provocà el seu arrest i la censura per part de la premsa. Tot i que Kusama va caure en l’oblit durant els anys setanta i vuitanta, el seu treball va ser redescobert a finals dels vuitanta, amb exposicions a Nova York i Venècia que van revifar el seu reconeixement internacional.

Des de llavors, la participació de Kusama en esdeveniments internacionals no ha parat d’augmentar consolidant-la com una figura clau de l’avantguarda artística contemporània i com a icona cultural del segle XXI. Actualment, és l’artista viva més cotitzada del món i ha publicat diverses novel·les, poesia i una autobiografia. A més, té un museu a Tòquio dedicat a la seva obra, el Yayoi Kusama Museum, i ha dissenyat col·leccions de moda, col·laborant amb marques com Gucci o Louis Vuitton.

L’exemple de Kusama ens recorda que l’art i la cultura són dinàmics i evolucionen constantment, alimentats pels intercanvis entre diferents tradicions i perspectives. La seva obra continua inspirant generacions a explorar noves fronteres i a abraçar la diversitat com a font d’enriquiment i creativitat. La singular concepció artística de Yayoi Kusama, fruit de la interacció cultural entre Orient i Occident, segueix generant nous universos creatius que perpetuaran el seu llegat de manera infinita.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons