Viure la Força

Simone Weil i la Columna Durruti

Llicència Creative Commons

Josep Oton

Tal com apunta Amador Fernández-Savater en l’epíleg, aquest llibre és susceptible de diverses lectures, o bé, pot interessar a diversos lectors. Els estudiosos de la història contemporània, en concret de la Guerra Civil, hi poden trobar una reconstrucció rigorosa dels fets dels quals Simone Weil en va ser testimoni durant el seu viatge a Catalunya i Aragó entre el 8 d’agost de 1936 i el 25 de setembre del mateix any. Malgrat tractar-se d’una estada prou curta, les anotacions de Weil, així com les informacions aportades per Artigas a partir d’altres fonts primàries, proporcionen moltes dades significatives per conèixer i interpretar un moment històric d’una gran efervescència revolucionària i militar.

D’altra banda, Fernández-Savater considera que els lectors interessats en la figura de Simone Weil també podran accedir, a través d’aquesta obra d’investigació, a molts detalls de la biografia d’aquesta filòsofa que, normalment, són poc coneguts.

Però hi ha un tercer interès que, tot i abastar els anteriors, presenta un matís decisiu i està relacionat amb el títol del llibre. L’autor de l’epíleg es pregunta “què cerca Simone Weil a Espanya?”, una qüestió que podríem formular a l’inrevés “què troba Simone Weil a Espanya?”

Conceptualment, el llibre parteix de la carta de Weil enviada a Georges Bernanos l’any 1938. Una carta privada que, quan va ser publicada al 1953, va generar un gran enrenou i un profund malestar entre els companys anarquistes amb qui Weil va coincidir en el Front d’Aragó. Bernanos va escriure la novel·la, Els grans cementiris sota la lluna, per denunciar els abusos comesos pels insurgents a Mallorca. Tot i ser conservador, no amaga la seva discrepància envers la violència exercida durant l’aixecament militar.

La filòsofa francesa, alineada amb l’altre bàndol, li refereix una experiència similar. Aquest confessió, interpretada de manera descontextualitzada, ha estat instrumentalitzada per oferir la imatge d’una Weil ingènua que acudeix càndidament a Espanya en plena guerra i en surt decebuda dels seus ideals.

Xavier Artigas realitza un treball d’investigació per esbrinar el rerefons de tot plegat i documentar uns fets amb els quals poder respondre la pregunta que Fernández-Savater formula en l’epíleg.

En el pròleg, la historiadora Myrtille Gonzalbo defineix l’autor com un “home d’arxiu i de terreny, investigador rigorós que no obvia cap detall i que estira de fils a vegades inversemblants, escruta i contextualitza tant els esdeveniments com allò que s’ha dit. Descarta les aproximacions i les interpretacions tendencioses, per no dir fal·laces, i sobretot les cites (relatives a Weil) que porten reproduint-se a tantes obres des de fa dècades sense que se’n verifiquin les fonts”.

De fet, el llibre és una edició crítica del Diari d’Espanya, el quadern d’anotacions que Weil va utilitzar durant el seu viatge. És la primera vegada que el text es publica íntegrament en català i, a més, també per primer cop, es reprodueix l’original en un annex fotogràfic.

El llibre ressegueix les vicissituds de l’estada de Weil a Espanya: el viatge de 1933; els antecedents immediats; l’arribada a Barcelona i el contacte amb el POUM; la participació a la guerra en la columna Durruti al Front d’Aragó; i la convalescència a Sitges. També inclou referències a escrits posteriors, incloses les cartes a Antonio Atares, un soldat republicà espanyol retingut en diferents camps d’internament. També es fa ressò de les “vicissituds” materials del quadern que conté el Diari d’Espanya: la possible pèrdua, les pàgines en blanc, les pàgines arrancades…

Artigas descriu tots aquests fets amb la força seductora d’un guió cinematogràfic atès que, professionalment, és director de llargmetratges i documentals, segurament el més conegut sigui Ciutat morta. El seu propòsit és contraposar la Carta a Bernanos amb el registre meticulós de detalls biogràfics recollits en el Diari d’Espanya. Cal entendre que a la Carta hi conviuen tres contextos històrics diferents: el dels fets relatats (1936), el propi de la carta (1938) i el de la seva publicació (1953).

L’autor destaca com els episodis “denunciats” a la Carta no s’esmenten en el Diari. Sembla com si durant l’estada a Espanya Weil no els concedís prou atenció o els visqués integrats en el clima bèl·lic del moment. Per això, Artigas repassa les fonts coetànies per trobar indicis fonamentats que permetin avaluar l’abast dels tràgics incidents.

En canvi, l’any 1938, amb l’evolució del conflicte i la sintonia amb l’experiència de Bernanos, Weil planteja el concepte de la “força” com a teló de fons que depassa les simpaties i antipaties ideològiques.

Ara bé, l’any 1953 el context és prou diferent i les paraules de Weil escrites anys abans poden ser tergiversades donant peu a interpretacions esbiaixades. Lamentablement, Weil ja havia mort i no sabem què hauria dit en el context posterior a la Segona Guerra Mundial amb la tensió internacional generada per la Guerra Freda.

Artigas defensa documentalment que la intenció de Weil en el seu viatge a Espanya era conèixer de primera mà “la producció socialitzada”, és a dir, el comunisme llibertari. Des de feia temps estava interessada en les organitzacions de treballadors espanyols que oferien un marc de relacions molt proper als seus ideals. Aquest seria el cas del Pòsit de pescadors de Vilanova, els estibadors de València o el cooperativisme vitícola del Penedès.

Però, alhora, Weil havia d’afrontar les contradiccions derivades del dilema guerra o revolució, sent molt conscient que l’atmosfera bel·licista ho envilia tot, tant en el front com en la rereguarda. Malgrat això, en cap moment va renunciar al seu ideari emancipador, sinó que desenvolupà el concepte “força” tot descrivint els seus efectes deshumanitzadors tant en les víctimes com en els agressors. Un concepte esbossat a la Carta a Bernanos, però teoritzat de manera més universal, sense els peatges derivats de la seva experiència personal, en el comentari a la Ilíada. Un concepte que ella mateixa va patir, tot assumint la seva interioritat com un laboratori social.

Títol: Viure la Força. Simone Weil i la Columna Durruti

Autor: Xavier Artigas

ISBN: 978-84-18283-79-6

Editorial: Descontrol / Col·lecció: Re-Memorant

Idioma: Català

Nombre de pàgines: 356

Data de publicació: 2025

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons