CARA A CARA AMB…

Víctor Manuel Guiu, escriptor i professor

Víctor M. Guiu: “Jo ja vaig ser un alumne enganyat pel sistema”

Llicència Creative Commons

David Rabadà

El maig del 2024 vaig rebre un mail d’allò més esperançador. Algú de Híjar, província de Terol, m’havia llegit i desitjava contactar amb mi davant del daltabaix de l’ensenyament nacional. Fins i tot va ser tan amable que em va enviar el seu darrer llibre. Víctor Manuel Guiu Aguilar és d’aquell tipus de persones transparents, sinceres i clares que el món necessita per avançar. Ell va desenvolupar la seva carrera professional al medi rural aragonès com a autònom i tècnic d’associacions de desenvolupament local i administracions públiques. Poeta, escriptor i professor, gairebé ho té tot, fins i tot una visió crítica de l’ensenyament actual amb arguments forts.

Sobre tot això escriu a la seva columna quinzenal per títol «Feo, fuerte y formal» al Diari de Terol. Hi afegirem també el seu Fotopoema setmanal a La Comarca del Baix Aragó i que és membre dels grups de polipoesía a «La Europa del aborigen» i a «Poética Líquida». Però és que aquest escriptor no es queda pas aquí, ja que ha publicat nombrosos poemaris com «Rafael Rojo Libanés», «La Europa del aborigen», «Mágico González» o «Poesía Líquida», entre d’altres. En els darrers anys ha escrit tres llibres sarcàstics, o assajos «somarda», a l’editorial Dobleuve «Lo rural ha muerto, viva lo rural», «La Globalimbecilización. Mal tratado breve de filosofía parda» i «Restar llevando. Mal tratado breve sobre ¿Educación?», aquest últim va ser el llibre que em va enviar i que vaig llegir àvidament i amb grans acords. En fi, que Víctor és un “itchy feet”, un cul de mal seient, atès que fins i tot apareix a antologies poètiques i de relats, juntament amb col·laboracions habituals a revistes, diaris i altres mitjans on-line. Per tant, no ho vaig poder evitar i li vaig proposar aquesta entrevista.

Víctor, explica’ns els detalls dels teus darrers llibres

Tant a “La Globalimbecilización” com a “Restar llevando”, parlo de la deriva social cap a un concepte que cada vegada inunda més la nostra educació, la “globalimbecilització”.

Ens estan convertint a tots en imbècils?

A tots no, però a la majoria dels nostres alumnes i docents sí. Als dos llibres apareixen nombroses anècdotes relacionades amb aquesta destrucció de l’educació, si és que encara en queda alguna cosa avui dia. Els meus editors em van proposar que havia d’escriure una cosa fàcil de llegir i que a la gent li pogués calar, que pogués assabentar-se una mica d’aquelles situacions surrealistes que jo els explicava a les nostres converses.

Et refereixes a les teves experiències a l’aula?

Sí, per això necessitava escriure llibres que poguessin entendre «Agamèmnon i el seu porquer», que palesessin breument i amb facilitat el disbarat en què hem convertit els col·legis i instituts, i per què no dir-ho, també les universitats. La societat en conjunt hauria de reflexionar-hi. Molts altres heu escrit i treballeu en profunditat desgranant la mentida pedagogista i les seves lleis antieducatives que hem de suportar. Així que aquests llibres neixen de l’afartament i de la necessitat d’obrir els ulls davant de l’engany majestuós de l’educació, davant l’estafa del pedagogisme.

Quines relacions positives establiries entre els teus projectes professionals i la formació educativa rebuda?

És impossible saber quan utilitzaràs un coneixement que has adquirit en un moment de la vida, de la mateixa manera que no saps què serà de tu la setmana que ve. Sempre serà millor saber que no saber.

Què els diries als experts que diuen que a secundària ensenyem massa coses?

Doncs que la cultura s’adquireix bevent de moltes fonts, però que la font principal per a aquells que no tenen un entorn adequat, és la instrucció formal. En una casa amb pocs llibres i amb poc interès per la cultura, difícilment et podràs interessar per la història. Relacionar indivisiblement la cultura i l’educació amb la feina remunerada és un error que ve del concepte neoliberal del món que ens han imposat i que hem comprat sense dir ni piu.

Pel que fa a l’actual sistema educatiu, i si haguessis passat per ell, hauria millorat o empitjorat la teva activitat professional?

L’educació ha entrat en barrina, però s’està devaluant des de fa dècades. Jo ja vaig ser un alumne enganyat pel sistema. Després de fer COU vaig entrar a la llicenciatura d’Història de l’Art i em vaig trobar que allò ho havien hiperespecialitzat. D’una llicenciatura en què aprenies les bases de la literatura, la geografia, el llatí, la història, l’art… es va passar a una llicenciatura on aprenies art, però sense contextualitzar-lo. D’aquí endavant havies de buscar-te la vida i aprendre pels teus mitjans la resta dels àmbits de les humanitats. Jo ja sóc fruit d’una generació que sap molt menys que l’anterior, almenys a nivell universitari.

“Cal acabar amb les facultats d’Educació tal com estan organitzades. Cal tornar a la didàctica de les especialitats”

Per què creus que t’ha fet empitjorar?

En el meu cas, quan vaig entrar a treballar com a professor, em vaig veure d’un dia per l’altre donant geografia, història i art, però en pocs anys em va tocar donar economia, filosofia, emprenedoria, àmbits… Em va tocar impartir més currículum i necessitava més formació i lectures per poder trampejar el temporal, però què fa un jove que ha acabat de llicenciar-se davant d’aquest panorama?

Doncs m’imagino, que aprendre allò que NO li van ensenyar a la universitat

Exacte. Al meu poble deien els vells: “com més sàpigues més hi veuràs”. És impossible que empitjoris sabent més. Cal formar els nostres futurs docents en moltes matèries i deixar-se de brindis al sol que només beneficien els gurus i les ocurrències de les facultats de les mal anomenades Ciències de l’Educació.

Analitzant el teu camí professional, com creus que s’hauria de millorar el sistema d’ensenyament actual?

Per començar, cal posar fi a les facultats d’Educació tal com estan organitzades. Cal tornar a la didàctica de les especialitats i deixar d´indagar en innovacions que ens condueixen a l´estupidesa. Portem des de la LOGSE així, ara ves i digues-li a un polític que fa trenta anys que s’està equivocant que ho canviï. Van buscar abans un culpable que una solució. “El camí s’acaba, però el ximple segueix”. O tornem d’una vegada a una educació basada en continguts, esforç i conceptes com ara la repetició, la lectura i l’escriptura, o no hi ha solució. Coneixes algun partit amb possibilitat de governar que vulgui millorar de debò el sistema?

No, a cap

Doncs això així estem. Que Déu ens empari.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons