VA SUCCEIR…

El 24 d’octubre del 1601

Tycho Brahe moria a Praga

Xavier Massó

… El 24 d’octubre del 1601 moria a Praga (regne de Bohèmia, actual Txèquia) Tycho Brahe, un dels astrònoms més eminents de l’Edat Moderna. Tot i que el seu model astronòmic vas postular el geocentrisme davant de l’heliocentrisme de Copèrnic, l’extraordinària precisió dels mesuraments obtinguts per les seves perseverants observacions astronòmiques va facilitar l’elaboració de la teoria de les orbites planetàries del seu deixeble, Kepler, i a la fi, a la confirmació de l’heliocentrisme enfront del geocentrisme.

Tenim tan assumit avui dia que la Terra orbita al voltant del Sol, i no al revés, que acostumem a oblidar que, intuïtivament, tot indicaria en principi que no és així. Fins i tot en el llenguatge quotidià en qualsevol llengua, seguim parlant de la sortida i de la posta del Sol, com si fos aquest el que es mogués al nostre voltant i nosaltres romanguéssim quiets, immòbils.

També, des de la indubtable posició d’avantatge que ens dóna viure en el present, acostumem a projectar les nostres categories en el passat, oblidant, per exemple, que amb les dades de què es disposava al segle V aC, el més raonable era postular que la Terra romania immòbil i que el Sol orbitava al seu voltant. Hi va haver, certament, defensors de l’heliocentrisme –com alguns pitagòrics-, però era en tot cas una hipòtesi, no només indemostrable, sinó que les «demostracions» astronòmiques avalaven totes el geocentrisme. En realitat, per posar un exemple, els eclipsis eren igualment predictibles. L’únic problema era el moviment «irregular» dels planetes, però per explicar-los es van establir les hipòtesis ad hoc oportunes, com els «epicicles», que són els que van acabar creant problemes.

La revolució que va dur a terme Copèrnic en postular que la Terra es mou i orbita al voltant del Sol va ser molt més que una simple tesi fonamentada en «dades»; fou un canvi de perspectiva

La revolució que va dur a terme Copèrnic en postular que la Terra es mou i orbita al voltant del Sol va ser molt més que una simple tesi fonamentada en «dades»; fou un canvi de perspectiva, una nova cosmovisió que comportava un inherent canvi de mentalitat. Per això va ser precisament una revolució. Tampoc, en realitat, la cosa havia quedat tan clara amb Copèrnic, i molts astrònoms eminents la van rebatre amb dades igualment empíriques. Tycho Brahe en va ser un.

Tycho Brahe havia nascut a Knudstrup -Escània, pertanyent aleshores a Dinamarca, avui a Suècia- el 14 de desembre de 1546. Era de família aristocràtica i va estudiar Filosofia a la Universitat de Copenhaguen. Durant la seva època d’estudiant, era bastant usual que els estudiants es batessin en duel; en un d’ells Brahe hi va perdre el nas, que va cobrir amb una pròtesi d’or i plata que simulava un nas metàl·lic. Es va dedicar des de molt aviat a l’astronomia, i va aconseguir que el rei danès Frederic II li financés la construcció d’un observatori per als seus estudis, primer a l’illa de Vhen i després al castell d’Uraniborg. Fins on consta, és el primer humà que va observar directament una supernova, el 1572.

A la mort de Frederic II, les seves males relacions amb el nou rei, Christian IV, van empènyer Brahe a acceptar la invitació de l’emperador Rodolfo II d’Habsburg, i es va traslladar, primer a Rostok, i finalment a Praga. Aquests darrers anys va comptar amb la col·laboració d’un jove Johannes Kepler, futur eminent astrònom.

En el cas de Brahe, els càlculs astronòmics resultants de les observacions van ser molt més precisos que els de Copèrnic, però es va negar a admetre l’heliocentrisme com a «real»

Les tesis hel·liocèntriques de Copèrnic havien causat un cert enrenou en els cercles astronòmics de l’època, tot i que no tant en un primer moment. Bàsicament perquè es van prendre com una hipòtesi més o menys enginyosa que resolia certs problemes, però no com una descripció «real» de l’estructura del cosmos. Només quan es va veure el seu autèntic abast va començar a inquietar els teòlegs i cosmòlegs. En moltes universitats, per exemple, es va seguir durant molt de temps explicant el geocentrisme tolemaic, i només als estudiants més avançats se’ls introduïa en els «secrets» de l’heliocentrisme copernicà.

En el cas de Brahe, els càlculs astronòmics resultants de les observacions van ser molt més precisos que els de Copèrnic, però es va negar a admetre l’heliocentrisme com a «real». En canvi, va readaptar el geocentrisme proposant un sistema amb la Terra com a centre immòbil de l’univers, al voltant de la qual orbitaven el Sol i la Lluna, però els planetes –els cinc coneguts aleshores: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn-, ja no ho feien al voltant de la Terra, sinó del Sol… Galileu, unes quantes dècades després, incorporant els mesuraments de Brahe als seus, en va tenir prou per a situar també la Terra a orbitar al voltant del Sol, i posar-lo al centre per recuperar, sensiblement millorat, el model de Copèrnic.

Com a curiositat, l’autòpsia realitzada a les restes de Tycho Brahe el 1999, va establir com a causa de la seva mort enverinament per mercuri, cosa que va desencadenar tota mena d’especulacions. La més versemblant és que, dedicat també a l’alquímia i a la medicina, elaborés els seus propis medicaments amb mercuri per tractar-se contra la urèmia que patia.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons